REPORTATGES
-
100 anys en un clic: La vall misteriosa i la fotografia viatgeraP+
Què ha canviat a la Vall d’en Marc en 100 anys? Analitzem una fotografia històrica de 1920 i els seus secrets llegendaris.
-
Imatges del passat: Un 18 de juliol a Llenairap+
Durant dècades el 18 de juliol va ser una data imposada, però per a molts era un dia per anar a la platja. Viatgem al Llenaira de 1956
-
Els castells de Pollençap+
Sabies que a Pollença hi ha «castells» que no tenen murades? Descobreix l'origen d'aquest nom a la vall de Ternelles en aquest nou article de toponímia local.
-
L’aigua màgica de Ternelles: La llegenda de la Font de l’ArgentP+
Una dona d'aigua, un gegant temible i un carboner valent. Viatgem fins a Ternelles per conèixer la llegenda de la Font de l'Argent
-
Recordant l’Escola Graduada de Pollença del 1953p+
Els infants sempre donen alegria. Fem un viatge en el temps fins al 1953 per recordar l’Escola Graduada al pati de Monti-Sion i la seva història
-
Els nostres noms de lloc: COLL D’EN GENETP+
Sabies que el nom del carrer Major de Pollença durant els segles XVI i XVII podria tenir relació amb l'origen del Coll d'en Genet?
-
Antònia Ordinas, una mestra molt estimadap+
Antònia Ordinas creu que la seva vida no té res d’extraordinari. Tanmateix, quan recorda la seva trajectòria professional, no pot amagar un somriure sincer a la boca i als seus ulls tan color de cel. Va decidir complir un dels seus somnis, quan ja era mare i tenia una vida familiar consolidada. Per això, va acabar el batxillerat, va cursar…
-
Pollença fa 45 anys: 1a. quinzena d’agost de 1981p+
Miquel Àngel March recorda què va passar la primera quinzena de 1981, ara fa 45 anys.
-
La sortida que canvia de lloc, però no de significatp+
"Fotografies com aquesta de 1991 recorden que les Festes de la Patrona no són una representació estàtica. Han evolucionat al llarg dels segles sense perdre la seva essència.", així ho apunta Joan Martorell.
-
Així és Dani Pérez, el nou Joan Mas que lidearà els cristians el 2 d’agostp+
“Ho he fet tot a Pollença: l'escola, l'institut, les amistats i la meva vida. Estim molt el poble”, remarca Dani Pérez.
