Més que un munt de pedres: L’enigma dels Clapers a Pollençap+

Juan M. Torres Velasco Salut, claper de bàrbara grandesa, que atreus el pensament! Salut, oh fita del vell món despresa, qui dels segles afrontes la corrent! Així comença el famós poema de Miquel Costa i Llobera titulat, precisament, “A un claper de gegants”, possiblement inspirat en el talaiot de can Xanet, una de les possessions de la seva família situada en el terme d’Alcúdia. Però, què és un claper? El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) defineix “claper” com un munt de pedres en el camp, i també com a munt de pedres ciclòpies, obra de races prehistòriques. A la Viquipèdia ens explicaven que “és un acaramullament de pedres al mig del camp resultat d'espedregar un terreny amb l'objectiu de conrear-lo. Popularment reben el mateix nom algunes construccions megalítiques que, a ulls profans, no són més que una acumulació de grans pedres, i que els pagesos han emprat per seguir-hi acumulant més pedres. Alguns clapers són emprats pels pagesos per a proporcionar un refugi, un cau, als conills, i poder-los caçar durant la temporada de caça. En aquest cas es construeixen passadissos a l'interior del claper i cambres”. Presència de la toponímia a Formentor i Mastaguera Aquests amuntegaments, ja sigui d’origen prehistòric o més modern, són abundants al terme de Pollença; no és estrany, per tant, que tenguin el seu reflex en la toponímia. La manifestació més antiga de què tenim notícia l’hem trobada en un llibre comú de Cúria reial de l'any 1383 (AMP 46), sobre delimitació i fites entre les alqueries d'Albercuix i Formentor, on es diu que hi ha una fita al puig dels Clapers, entre el coll del Palmerar (prop de la Creueta) i la Talaia Pinosa (puig de la Pinoa). També dins la península de Formentor trobam un altre nom de lloc anomenat “els Clapers” (igualment conegut com el Pinar o Pla de les Arenes), situat en els vessants de xaloc de la penya de la cova dels Morts, al coster meridional de la muntanya del Pal. L’indret ha estat ben descrit per l’historiador Mateu Rotger o l’arqueòleg Damià Cerdà. Al llibre I de l’obra d’excursionisme Mallorca Vora Mar, en Joan i en Vicenç Sastre ens fan la següent descripció: “La primera construcció que topam és una gran naveta allargada, amb la porta orientada al sud-oest. La succeeixen altres edificacions —molt deformades pel pas del temps— com una gran construcció de planta circular, o cambres múltiples. Alhora que avançam, les restes augmenten en nombre i romanen en pitjor estat. Ens envolta un poblat de naviformes pretalaiòtics reconvertit en hàbitat en època talaiòtica, conegut com els Clapers. A poques passes es localitza un santuari talaiòtic, una cambra en forma de ferradura. S'ha documentat entre les restes l'existència d'un taller metal·lúrgic —datat segons sembla, de l'etapa de la romanització— on apareixen motllos de fundició destinats a la producció de lingots de ferro brut.” A la zona de Mastaguera, entre els torrents de la Font de Mal Any i el de can Roig, s’hi troba un altre topònim “els Clapers”, documentat al Capbreu de l’Hospital de l’any 1657, i propietat del reverend Joan Sureda, prevere. Aquesta peça de terra, de 7 quarterades d'extensió, afrontava amb dues peces de terra dels hereus d’Antoni Rocha (una de les quals s'anomenava la Sénia), amb terres dels hereus de Juan Castell, de Hyacinto Llofriu i del “lloch de las bassas de la Teulera”. Dita propietat rústica es continua documentant, al manco, durant un segle més. Al Catàleg de Protecció d’Edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Pollença s’informa que és una “zona arqueològica formada per un talaiot quadrat amb possibles construccions als voltants. La zona catalogada ocupa una extensió de 7.569 m². La seva funcionalitat és la d’hàbitat”. En el Capbreu de l’Hospital de 1585 figura un altre lloc conegut com “los Clapers”, situat junt al camí que duu a Cuixac i que va ser capbrevat per Jaume Nadal 'Scandeu', i al qual es fa referència en capbreus posteriors. Els Clapers d’en Dalmau: El poblat talaiòtic més gran Però l’expressió més important d’aquest topònim la trobam en el poblat talaiòtic de can Daniel Gran, així mateix conegut com el Bosc de can Totxa i, sobretot, com “els Clapers d’en Dalmau”. Sota aquesta denominació hi figura al Capbreu de l’Hospital de 1657, citat anteriorment, on es fa referència a una propietat dita Son Teulada (actual can Teulada, devora el Creuer, al camí de Llenaira), que afrontava amb el camí de Llenaira, clapers dits d'en Dalmau, i el Figueral de Barthomeu Provensal 'de la Mestrança'. Al catàleg ja citat de Protecció d’Edificis el descriu com a “zona arqueològica formada per restes de murades, dos talaiots circulars i restes d'altres construccions en mal estat de conservació. Es tracta del poblat talaiòtic més gran de Mallorca, amb una superfície de 16.900 m²”, la qual cosa no va impedir que fos arrasat als anys 60 per aprofitar les pedres en la construcció d’un port esportiu. Per cert, a finals del segle XVII, el creuer de carrers conegut com els Quatre Cantons ja era conegut com a “Quatre Cantons d’en Dalmau” perquè Sebastià Dalmau hi va tenir casa en aquest espai urbà. I si filòlegs com Enric Moreu-Rey, o arqueòlegs com Guillem Rosselló Bordoy ens diuen que el topònim “vilar” a Mallorca pot indicar la localització de poblats talaiòtics, el cert és que “claper” (en plural) no fa referència tan sols a talaiots aïllats, sinó també a poblats sencers. Ara ja només ens queda deixar que el poeta clogui aquest text, amb la darrera estrofa del seu estimat claper gegantí: Per això venc a veure’t algun dia, claper mai derruït. Aquí, on sembla que el temps ja no fa via, pren millor sa volada l’esperit.

Més que un munt de pedres: L’enigma dels Clapers a Pollençap+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Més de 3.000 persones es concentren a Coves Blanques per veure l'eclipsi de sol

Publicacions relacionades

100 anys en un clic: La vall misteriosa i la fotografia viatgeraP+

Imatges del passat: Un 18 de juliol a Llenairap+

Els castells de Pollençap+

L’aigua màgica de Ternelles: La llegenda de la Font de l’ArgentP+