100 anys en un clic: On acaben i comencen els caminsp+

Joan Martorell Palou “Camins, que ara s’esvaeixen / camins, que hem de fer sols / camins, vora les estrelles / camins, que ara no hi són.” No som gaire retòric, al contrari: procur ser pragmàtic i sintètic en tot el que escric. Però aquesta vegada, observant aquestes dues fotografies, no em puc treure del cap una antiga cançó de Sopa de Cabra anomenada Camins… Camins que no duen enlloc, o potser duen a la resta del món. I és que el Far de Formentor és la nostra particular fi del món —finis terrae, que dirien els gallecs—, i ja sabem que tot final també és sempre un començament. Però bé, deixem la retòrica i passem a l’anàlisi de les imatges, perquè hi ha moltes dades curioses per contar… Datació, autoria i el fotògraf La imatge en color està feta per un servidor a finals d’aquest mes d’octubre de 2018 a darrera hora de l’horabaixa, poc abans que la penombra caigui damunt tot el cap de Formentor. D’altra banda, la fotografia antiga l’hem trobada a l’Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona, que es pot consultar en línia. Segons aquest catàleg, la fotografia va ser feta per Oleguer Junyent Sans entre 1920 i 1930. Oleguer Junyent és un de tants artistes modernistes que visitaren Mallorca i Pollença en les primeres dècades del segle XX atrets per la llum i el paisatge d’aquesta terra. Oleguer fou un artista multidisciplinari molt conegut en la Barcelona de l’època: fou escenògraf, pintor, decorador, fotògraf, col·leccionista… i no només va visitar l’illa, sinó que hi va arribar a tenir una finca. A més de pintar l’illa en nombroses pintures, va publicar el llibre Mallorca, fotografies de l’«Illa Daurada» durant els anys 20. Pedres vs. asfalt: La història del camí vell Quan Junyent va visitar el cap de Formentor ho va fer per un estret camí de pedra en sec, ja que encara faltaven molts d'anys perquè es construís una carretera asfaltada que permetés el pas de cotxes de motor. Una carretera que, paradoxalment, s’ha hagut de tancar perquè els mateixos cotxes l’han feta intransitable. Però tornem al camí de ferradura i aturem-nos-hi una estona, perquè té una història ben curiosa que val la pena contar. Aquest camí, que a la fotografia en color veim que s’esvaeix baix l’asfalt de l’actual carretera, es va construir l’any 1857 i havia d’unir Cala Murta i el cap de Formentor. El camí havia de servir per poder traslladar el material de construcció necessari per aixecar un faraònic far al punt més septentrional de l’illa. I és que Cala Murta era el lloc més proper on les barques podien descarregar el material. La construcció del camí va durar 2 anys i 9 mesos, i no va estar lliure d’entrebancs. Poc després de l’inici de les obres, el Bisbe de Mallorca es va oposar frontalment a fet que els obrers treballassin en diumenge, però finalment va cedir amb la condició que es construís una capelleta perquè els treballadors poguessin escoltar missa abans de començar a suar. Tanmateix, el febrer de 1858 es va deixar de treballar els festius. L’altre camí al Far: El Moll del Patronet Però el camí del far, de més de 10 quilòmetres de longitud, era llarg i complicat, ja que superava desnivells importants com el coll de la Bretxa, de 248 metres d’altitud. A més, per a la construcció del Far s’usaren gegantines pedres que cap bístia era capaç de transportar. Per aquest motiu es va haver de construir un mollet als peus del cap de Formentor: conegut com el moll del Patronet, des d'allà es pujaven les pedres fins a un replà a 159 metres d’altura gràcies a una corda i un cabestrant que feien funcionar 40 homes. Després d’això, encara s’havien de transportar les pedres fins al far, a 210 metres sobre el nivell del mar. Aquest camí el podem veure a la part de baix a la dreta de les dues fotografies. Avui en dia hi ha un cartell de la fundació Rotger Villalonga, propietària dels terrenys, que marca la petita excursió fins al replà a sobre del moll del Patronet. Finalment, el 1863 finalitzaren les obres del Far de Formentor, de 22 metres d’altura. El camí en l'actualitat i la carretera del Far Tant el camí com el far varen ser construïts per la Comisión de Faros, organisme de l’Estat Espanyol, i per això fins aquest 2018 el camí ha estat propietat del Ministeri d’Hisenda. Aquest fet va provocar que el camí caigués en un estat d’abandonament total: actualment hi ha molts trams esbucats i d’altres fins i tot han desaparegut. Però sembla que ara el camí podria tenir una segona vida: el mes d’agost el Ministeri va cedir la titularitat del camí vell del far al Consell de Mallorca amb la finalitat de recuperar-lo i incorporar-lo a la Ruta de Pedra en Sec. D'altra banda, el tram de carretera de l’hotel Formentor no va ser inaugurat fins al desembre de l’any 1951. En principi, la utilitat de la carretera era facilitar l’accés al faroler i potser també tenia una funció militar estratègica de domini de la costa. Però amb els anys, el funcionament del far es va automatitzar i la carretera va passar a ser usada gairebé al cent per cent pels turistes, que no podien deixar passar l’oportunitat de visitar un lloc tan espectacular. Fins i tot la casa del faroler va ser reconvertida en bar i equipament per als visitants. I tan grossa ha estat aquesta turistització que el Consell de Mallorca ha hagut de prendre la dràstica decisió de tallar el trànsit durant els mesos d’estiu i donar accés al Far mitjançant un bus llançadora. Però això ja és una altra història.

100 anys en un clic: On acaben i comencen els caminsp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Divendres ple d'activitats socials, culturals i festives

Publicacions relacionades

De la Creu del Lleó al Puig: Un recorregut pels FitersP+

La sirena de la costa pollencina: El mite de na Ruixa MantellsP+

Més que un munt de pedres: L’enigma dels Clapers a Pollençap+

100 anys en un clic: La vall misteriosa i la fotografia viatgeraP+