Memòria de pedra i ombra: el carrer de Sant Domingo abans dels jardinsp+

Hi ha imatges que conserven la capacitat d'alterar la nostra percepció d'un espai habitual. No és tan sols una qüestió de veure persones amb vestimentes d'un altre temps o carrers sense asfaltar, sinó de constatar la desaparició física d'edificis sencers que durant segles varen definir la topografia urbana de Pollença. Una fotografia cedida per Antoni Campomar ens situa al carrer de Sant Domingo, un dels eixos històrics del poble. La imatge, feta des d'una posició lleugerament inclinada vers la clastra del convent de sant Domingo, mostra una dona vestida de negre que camina a pas ferm en direcció a la plaça Major. Tanmateix, allò que converteix aquesta fotografia en un document d'un valor excepcional per a la historiografia local no és només l'escena quotidiana, sinó la configuració dels edificis que l'envolten, molts dels quals avui han canviat de forma de manera radical o han desaparegut del tot. L'anàlisi visual Determinar l'any exacte en què va ser feta aquesta fotografia requereix creuar diverses evidències físiques que s'aprecien en el mateix positiu. Cal remarcar desconeixem l'autor amb certesa, tot i que la composició, la gestió de la llum natural ens fa pensar que podria tractar-se d'una obra de Guillem Bestard Cerdà (1881-1969). Dos elements arquitectònics clau permeten delimitar la cronologia de l'escena. Al fons de la imatge, s'alça la torre del campanar de l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. En el positiu s'observa clarament que el cos superior del campanar ja està completat i compta amb la maquinària del rellotge. La construcció d'aquesta darrera fase de la torre es va dur a terme entre els anys 1919 i 1921. Per tant, la fotografia va ser presa necessàriament a partir d'aquests anys. Per altra banda, la línia d'edificacions de la meitat esquerra del carrer està dominada per la façana principal de les cases de Ca la Gran Cristiana. A la imatge, la casa es manté plenament dempeus i l'espai posterior correspon a l'antic hort tancat per un mur alt de pedra, abans que s'hi executàs cap mena de projecte d'enjardinament. Atès que les cases no varen ser demolides fins a principis dels anys seixanta i que el parc públic no es va inaugurar fins a l'any 1982, la imatge se situa entre la dècada de 1920 i la de 1950. L'entorn arquitectònic: de palau senyorial a espai públic A primer terme, a la part esquerra inferior de la fotografia, s'aprecia la paret de tancament de la clastra del convent de Sant Domingo. Es tracta d'un mur de pedra amb un element ornamental en forma de bola que marcava el límit del conjunt conventual establert pels dominics a finals del segle XVI, en uns terrenys cedits pel cavaller Joanot Desbrull. Immediatament a continuació es veu la façana de Ca la Gran Cristiana que donava directament al carrer de Sant Domingo. Aquest casal té el seu origen en la casa senyorial construïda al segle XVI per Francesc Desbrull, senyor de Ternelles. Durant segles, la propietat va estar vinculada a aquest llinatge noble. L'edifici que mostra la fotografia conserva l'estructura pròpia de les grans casals de la vila, amb volades de teulada acusades, obertures amb motllures i una distribució adaptada tant a la funció residencial com a l'explotació agrícola de l'hort annex. D'aquesta secció arquitectònica que apareix a la imatge, actualment només en sobreviu una part: l'edificació que fa cantonada amb el carrer del Marquès Desbrull, coneguda popularment com La Taverna. La resta del cos principal de la casa i els murs d'ancoratge de l'hort varen ser esbucats quan la propietat va passar a mans de la família March a la dècada de 1960. L'espai va restar buit fins que Carmen Delgado Roses i la seva família cediren el terreny a l'Ajuntament de Pollença el 2 de juliol de 1976. A partir d'aquell moment, l'arquitecte Gabriel Alomar va redactar el projecte de parc públic i jardí botànic balear que avui coneixem com a jardins de Joan March Servera. La vida quotidiana i el valor del document A més de l'interès arquitectònic, la presència de la dona que camina pel carrer aporta una dada valuosa sobre la vida quotidiana a la Pollença d'aquell temps. El seu vestit fosc i llarg reflecteix l'estètica i els costums socials de la primera meitat del segle XX. El carrer mostra un ferm de terra i pedres, sense les voravies ni l'asfaltat posterior. La imatge permet constatar la transformació d'un espai urbà que ha passat de ser un carrer estret flanquejat per parets altes de tancament i casals senyorials a convertir-se en un eix obert i enjardinat. Aquest canvi ha modificat de manera substancial la connexió entre el Claustre de Sant Domingo i el nucli antic. Fotografies com aquesta constitueixen una font documental indispensable per a la recerca històrica. Permeten contrastar la cartografia antiga i les fonts escrites amb la realitat física del terreny, oferint dades certes sobre l'evolució del patrimoni construït de Pollença. fotoarxiu: Foto antiga 741

Memòria de pedra i ombra: el carrer de Sant Domingo abans dels jardinsp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Àngela Font, de Pollença a Xangai

Publicacions relacionades

Pollença fa 45 anys: 1a. quinzena de setembre de 1981p+

Pollença inclosa en el nou Pla de Conservació de Zones Marines Somes amb tres espaisp+

Què n’ha dit la crítica del concert de clausura del Festival?p+

Passa la tempesta, baixen les temperaturesp+