El Camp de l’Om: Arbres, malnoms, quarantenes i simulacresp+

Juan M. Torres Velasco El substantiu “camp” prové del llatí campus i, en general, es refereix a un terreny pla, a les afores dels pobles, destinat al conreu. També ho era el lloc on els soldats s’exercitaven o entrenaven. D’aquí tenim els derivats batalla campal (combat que es fa en terra), acampar (establir-se un exèrcit o altre estol de gent o animals en el camp, per residir-hi provisionalment), campió (guerrer que sobresurt damunt els altres en el combat), i d'altres. A Pollença molts d’indrets han agafat aquesta denominació com ara el Camp de la Mar (a Llenaira), el de les Monges (al peu del Puig de Maria), el Camp d’en Campos, el Camp d’en Brull o el Camp de l’Oca, per posar alguns exemples. Per supòsit, també tenim el protagonista d’aquest article, el Camp de l’Om, que fa referència a un arbre de la família de les ulmàcies; com en aquest cas, altres topònims fan referència a arbres o plantes que identificaven el terreny. Així, es podria citar: El Camp de l’Alzinar o de l’Alzina (al començament del camí de Ca n’Huguet). El Camp de la Figuera (a Síller). El del Lledoner (n’hi ha un a Can Guiem Bet i un altre a la possessió de Can Bosc). El dels Magraners (a Can Vela). El de la Mata (n’hi havia a llocs diversos). El Camp del Morer (a Sant Vicenç). El del Pi (a la zona de Santuïri). El del Poll (a Ariant). I el Camp de l’Ullastre (a Bóquer). L'origen del nom i les seves variants La denominació Camp de l’Om correspon a una propietat rústica propera a la vila, avui integrada dins el mateix casc urbà, situada a l’inici del carrer Cecili Metel. L’origen del nom l’hem d’atribuir, possiblement, a la família de Joan Martorell “de l’Om”, documentada al manco als estims de 1450, i que vivien a la illeta de Johan Santacreu. Aquesta, amb el temps i a causa de la importància del personatge, serà coneguda com la illeta de Joan Martorell “de l’Om”. El topònim ha estat objecte de diverses corrupcions, com ara Camp o Can (Son) Dolom, Dalom o Delom. També l’hem vist grafiat com a can del Hom i de l’Olm. I així, coneixem que Joan, fill de Coloma Martorell, hereva de Son Dolom, va tenir un fill, Martí Aulí, Doctor en Medicina l’agost de 1771. Tanmateix, encara que no podem afirmar si aquest arbre és el que dóna nom a l’àlies del personatge, sí hem de recordar que hi havia altres oms importants dins la vila, com ara a l’antiga plaça Reial, actual plaça Vella, on l’arbre tenia un rotllo de pedra per seure. Igualment, al capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1515 hem documentat un camí anomenat “lo carrer dels holms”, situat al terme de les Gandofes i que afrontava amb el camí que duia a Mallorques o Ciutat. Quarentenes sanitàries i escenari festiu Com a curiositat hauríem d’afegir que al Camp de l’Om hi ha notícies que era l’indret que es destinava per a fer-hi les quarantenes en determinats moments d’alarma sanitària, per evitar l’entrada d’epidèmies a la vila. Per exemple, al llibre de sentències del clavari es pot llegir: “1657, febrer, 18, Pollença.- Pagades 1 lliura 15 sous a Llorenç Soliveres per carbó se’n aportaren per lo doctor Descals ... i lo demés és per carbó, llenya i pa i companatge se ha pres de sa casa per lo sustento de un foraster qui ha feta quarantena a Can de l’Om.” També hi llegim: “1657, febrer, 20, Pollença.- Se paga per haver acompanyat lo catiu francès a Ciutat qui ha feta quarantena a Son Dalom.” I no hem d’oblidar que en aquest lloc, com escriu Pere Salas a la seva Història de Pollença, segle XX, s’hi va celebrar el simulacre de Moros i Cristians, que abans es feia al Camp de les Monges, després al Camp d’en Campos, més tard al Camp d’en Brull, a Ca les Monnares i, actualment, a un altre camp, en aquest cas el de futbol, anomenat de Ca n’Escarrinxo.

El Camp de l’Om: Arbres, malnoms, quarantenes i simulacresp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Bon dia Pollença: El temps, Santa Rosa de Lima i l'actualitat d'avui 23 d'agost

Publicacions relacionades

65 anys de mutacions a Ca les Munnares i al camp de l’OMP+

100 anys en un clic: On acaben i comencen els caminsp+

De la Creu del Lleó al Puig: Un recorregut pels FitersP+

La sirena de la costa pollencina: El mite de na Ruixa MantellsP+