El Museu de Pollença ha adquirit un oli sobre taula de Ramon Nadal, una obra de 33 per 41 centímetres (49 per 57 centímetres amb la vasa), sense datar, de temàtica pollencina: el Cavall Bernat de la Cala Sant Vicenç.
Des del Museu de Pollença, apunten que “es tracta d’una obra molt representativa del millor postimpressionisme mallorquí. Tractament amb espàtula posada amb molta força a la manera tan pròpia de l’artista. Tractament molt intens del color que afegit al traç dona a l’obra una sensació continua de moviment. El tema del Cavall Bernat, molt sovint tractat pels artistes de l’Escola Pollencina troba amb Ramon Nadal una nova manera de ser mostrat. Pel tipus de tractament de pinzellada i color podrien a aventurar que aquesta obra és de la dècada dels seixanta”.
Amb aquesta obra, el Museu de Pollença incorpora un nom important de la pintura mallorquina a la col·lecció permanent, Ramon Nadal, amb una obra molt representativa del paisatge pollencí. Convé apuntar que Nadal va ser alumne del pintor pollencí Llorenç Cerdà, tan vinculat a la Cala Sant Vicenç.
Ramon Nadal (Palma 1913- 1999).
Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, on va ser alumne de Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló. Les seves primeres obres es caracteritzaren per un realisme lluminós. Més envant va ser deixeble de Francisco Bernareggi. Als tretze anys va fer la primera exposició individual al saló la Veda, de Palma. Va ser amic de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i en va fer l’únic retrat.
A la postguerra, es va convertir en un dels pintors joves de més anomenada. Va fer part del Grup Literari i Artístic Azul i el 1940 va ser un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Palma. L’obra d’aquest període es caracteritza per una construcció sòlida, un dibuix ferm i una evolució des dels colors sobris cap a un colorisme vibrant.
El 1941 exposà per primera vegada a Barcelona. El 1946 exposà al Cercle de Belles Arts de Palma, amb un gran èxit popular. A partir de llavors va dur a terme moltes exposicions, amb una producció molt extensa. Els paisatges han tengut un lloc destacat en la seva obra. També va fer molts de retrats i natures mortes.
Pel que fa a l’enquadrament de la seva pintura, es considera que va passar de les influències de Cerdà i Rosselló a manifestar elements noucentistes, per acabar en un variat registre de ressons postimpressionistes. La seva obra ha estat classificada d’acord amb els colors dominants a cada període. A partir de 1942 predominaren els verds; unes marines de 1944-45 iniciaren el període blau fins que el 1956, un interior de la Seu de Mallorca marca l’inici del vermell. Van ser deixebles seus Miquel Llabrés, Antoni Nadal i Francesc Gaita.
El 1952 li fou atorgada la medalla d’honor del Cercle de Belles Arts de Palma. Des de 1964 és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma.
