Un retaule dels jesuïtes de Pollença localitzat a Felanitx

641

Mateu Cerdà Martín

A l’església parroquial de sant Miquel de Felanitx s’hi troba un retaule dedicat a sant Josep, que segons algunes fonts procediria dels jesuïtes de Pollença. Així a les actes de l’Ajuntament de Felanitx de juliol de 1801, recollides per l’historiador mossèn Pere Xamena (Ha de Felanitx, v. 2 – s. XVIII-XX) s’hi pot llegir: L’any 1801 va esser col·locat dins la capella dels Maimons, dedicada fins llavors a Sta. Margalida, un retaule de sant Josep dut de l’església de sant Ignasi dels jesuïtes de Pollença. No sabem si solament el retaule o si també l’estàtua. La família Maimó, que tenia el patronat de la capella exigí que en el retaule s’hi veneràs també santa Margalida patrona de Felanitx. El retaule i l’estàtua foren beneïts el 22 de maig de 1803.

Aquesta notícia ve recollida a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (T. 5, pàg. 225-226). També es pot llegir a la Gran Enciclopèdia de la pintura i escultura a les Balears (T. 2, pàg. 254-256). Tot es complementa amb la descripció que fa Jeroni de Berard a “Viajes a las Villas de Mallorca 1789” de l’església de Felanitx, quan a les capelles diu: sigue la de Santa Margarita con pintados antiquísimos de 1598 y con las armas de la família Maymó, que seria on es col·locà el retaule suposadament dut de Pollença. Però fins a la data no s’havia pogut confirmar si realment s’havia dut de Pollença o no, donat el moviment de retaules que aquells anys es produïa arreu de Mallorca.

Per confirmar si la seva procedència és de Pollença, analitzam el llibre “Costa i Llobera i la història dels retaules de Monti-sion” (2022) on es cita que: entre 1760 i 1762 es construïren 4 retaules a peu d’obra per tal d’enllestir l’església de sant Ignasi dels jesuïtes de Monti-sion. Obra del mestre Josep Sastre Tamoner (1720-1797) baix la direcció de l’escultor Pere Joan Obrador i pintures de Esteve Sanxo.

PUBLICITAT
Retaule de sant Josep de Felanitx.

Resulta que amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) l’església de sant Ignasi quedà desmantellada i els quatre retaules que fins aquell moment s’havien muntat, foren traslladats suposadament a les parròquies de Pollença i Alcúdia, en un moment de reformes i recol·locació de mobles retaulístics. Així, a més del retaule Major de 1754, sobre els quatre retaules en qüestió, en el BSAL 2005, es pot llegir la transcripció del manuscrit jesuític (iniciat el 1688) feta per Miquel Ferrer Flórez, que entorn aquella església diu: Los cuatro retablos son parecidos y se colocaron dos a dos de frente. Todos tienen tres espacios o estàncies con zócalos de jaspi, sobre los que estriban pedestales de madera con capiteles. Sigue el nicho, corriendo por encima una cornisa que mantiene el crucifijo del altar. En la segunda estància dos columnes estriades que junto con dos pilastras acanalados sostienen la definición, que incluye un nicho  de bella proporción con la estàtua del santo cuyo es el altar; en el àtico una pintura al·lusiva a este santo. Los dos retablos más vecinos al presbiterio tienen dos columnas y dos pilastras; sigue el nicho de en medio rodeado de bellos follages. D’aquests quatre retaules esmentats, el de sant Lluís Gonzaga i el de sant Francesc de Borja no tenien estàtua i sí en tenia el de la Puríssima, amb estàtua obrada per Gregori Herrera, que treballava en l’equip d’Obrador. El quart retaule, era de sant Francesc Xavier amb estàtua de Pedro Joan Obrador, que segons l’antic document citat: en el primer nicho está la pintura del santo en la choza de la isla de Sandrau de China, donde murió rodeado de ángeles en 1552. En el segundo nicho o principal, la estàtua del santo predicando a los gentiles; vestido de dobrepelliz con un crucifijo en la mano. El tercer nicho (ático) pintura dedicada al santo. Per tant l’estàtua del retaulet de sant F. Xavier de la parròquia de Pollença, situat al portal vora la sagristia, correspon a l’estil de l’escultor Obrador, però el retaulet no és de l’estil del mestre fuster Sastre; segurament ja era a la pròpia parròquia. Però fins el dia d’avui, s’havia considerat que procedia de Monti-sion, i no pot esser així. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, essent vice-prior Joan Reig el retaule dels sant Xavier dels jesuïtes degué esser traslladat a la parròquia segons les cròniques parroquials (Cifre, R. 1993 – pàg. 28). Però tal com passà amb l’actual retaule de l’Assumpta (originari de la Puríssima dels jesuïtes), que havia d’anar a Alcúdia i solament hi anà l’estàtua de la Puríssima, canviant el retaule pel de sant Borja. En el cas de sant Xavier, també degué quedar a la parròquia solament l’estàtua del sant i suposadament, el moble del retaule pogué anar a Felanitx. Sembla raonable que aquella estàtua d’Obrador quedàs a Pollença, tota vegada que aquells anys, juntament amb el seu fill i l’equip de feina, recomponien els altars entorn la inauguració de la nova fàbrica del temple (1790). Dins aquest moviment traslladaren (1800) el retaule de l’altar major de Monti-sion i en construïren dos de nous molt similars; de la mateixa tendència dels mestres Sastre-Obrador; atribuïts als actual de sant Josep i del Nin Jesús (avui de la Patrona), a la parròquia de Pollença.

Quan a la procedència del retaule de Felanitx, com podem observar se identifica amb l’actual de l’Assumpta de la parròquia de Pollença (originari de la Puríssima dels jesuïtes); de transició del barroc tardà i de gust academicista i alçat monumental amb cambrils siscentistes. Ambdós consten de bancals amb predel·la; primer pis amb fornícula i quatre columnes clàssiques estriades engalanades amb jocs florals; cornisa i àtic amb pintura. No hi ha dubte que són de la mateixa escola, amb traçat quasi idèntic. En els laterals de l’àtic del de sant Xavier, per més afirmació, s’hi poden observar uns elements decoratius en forma de “S” que era la marca identificativa d’Obrador i que la deixà estucada a l’àbsida de l’església jesuítica de Pollença (a mode de signatura en pedra) i al retaule Major. Així el retaule de fusta daurada que se’n va anar a Felanitx, el dedicaren a sant Josep, col·locant-hi una nova estàtua i l’antiga pintura de l’àtic es substituí per un relleu de santa Margalida (antiga titular de la capella dels Maimons) La pintura de la mort del sant de la predel·la fou retirada per col·locar-hi un betlem permanent. Segons l’historiador Andreu Veny a principis del segle XX, en els carrers laterals s’hi col·locaren dues peanyes amb les estàtues dels bisbes sant Blai, obra de Guillem Galmés i un sant Marçal).

Per les dades que tenim d’acord amb les fons que coneixem i fent les oportunes observacions de mesures i comparacions, podem confirmar que l’actual retaule de sant Josep de l’església parroquial de sant Miquel de Felanitx procedeix de l’antiga església de sant Ignasi dels jesuïtes de Pollença. La titularitat era Sant Francesc Xavier i obrat pel mestre fuster Josep Sastre, l’escultor Joan Obrador amb pintures d’Esteve Sancho, dins l’actual església de Monti-sion entre els anys 1760 i 1762; que seria un dels quatre retaules originaris dels jesuïtes i que ja hem pogut localitzar, que són: la Puríssima, actual capella de l’Assumpta de la parròquia (l’estàtua es troba a Alcúdia); el de sant Borja, actual retaule major de Monti-sion ampliat per Sastre (1792) i recompost per Costa i Llobera el 1899; el de sant Lluís Gonzaga, moble atribuït a l’actual retaule de la Puríssima de la parròquia de Pollença, amb una nova estàtua de 1870, probablement dels tallers dels Herrera, obsequi del metge Miquel Llobera i el quart retaule que faltava per identificar, segons l’estudi realitzat, ha estat localitzat a la parròquia de Felanitx, és el de sant Francesc Xavier, (actualment dedicat a sant Josep).

Retaule de l’Assumpta de Pollença.
PUBLICITAT