Només una de cada cinc converses entre joves al Port de Pollença fora de les aules és en catalàP+

Només un 20,2 % de les converses entre joves al Port de Pollença són en català, mentre que a Pollença aquesta xifra arriba al 71,9 %. Aquesta és una de les dades que més criden l'atenció de l'estudi Diagnosi dels usos lingüístics dels joves de Pollença, un treball encarregat per l’Àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Pollença i realitzat per Plataforma per la Llengua, que ha estat presentat aquest matí al Saló Cultural del Moll. A la presentació hi han participat representants de Plataforma per la Llengua, autors del’estudi, la regidora de Normalització Lingüística, Joana Xamena, i el batle de Pollença, Martí X. March L’estudi s’ha basat en l’observació no participant en dos àmbits: els centres educatius i els entrenaments esportius. Per realitzar l'estudi, els autors han escoltat total de 4.442 converses sense intervenir-hi. Aquesta metodologia permet obtenir dades reals i verificables sobre la situació del català en espais informals, diferenciant entre contextos, interlocutors i variables sociolingüístiques. Usos lingüístics generals a Pollença Comparativament al que succeeix a les Illes Balears en el seu conjunt, les dades recollides a Pollença reflecteixen una millor salut de la llengua en aquest municipi. Segons l'Enquesta a la Joventut de les Illes Balears del 2022, només un 13,4% dels joves de les Illes fa un ús prioritari del català quan parla amb les amistats, una xifra molt inferior a les registrades a Pollença. Els resultats: un ús divers segons l’entorn Els resultats evidencien grans diferències entre els centres educatius de Pollença i els del Port de Pollença. A les escoles i instituts de Pollença, el català és la llengua predominant en un 71,9 % de les converses, mentre que al Port de Pollença només arriba al 20,2 %. Això significa que, en aquest darrer cas, el castellà s’ha convertit en la llengua d’ús majoritari entre els joves, fins i tot en contextos informals com les hores del pati o les entrades i sortides dels centres. D'altra banda, les dades mostren que el català és la llengua predominant a Pollença en termes generals, amb un 60 % de les converses analitzades en aquesta llengua. No obstant això, l’ús varia segons el context. En general, als entrenaments esportius el català és més present que als centres educatius. Pel que fa als esports, s’observen diferències significatives. Els entrenaments de vòlei i bàsquet es caracteritzen per un ús elevat del català, mentre que al futbol i al tennis l’ús és molt més baix. A més, s’ha detectat una disminució de l’ús del català a mesura que els joves es fan grans. Els grups més joves (prebenjamins i benjamins) parlen més en català que els cadets i juvenils, on el castellà guanya terreny. Us del català als entrenaments esportius segons grup d'edat. Hi ha una clara disminució de l’ús del català a mesura que els joves es fan grans Un altre factor determinant és el gènere. Les dades confirmen que les dones i les nines utilitzen més el català que els homes i els nins. A més, les converses mixtes tenen una presència més alta de català que les converses exclusivament masculines. Usos lingüístics als centres educatius segons el génere Conclusions i propostes de millora L’estudi assenyala quatre punts clau per millorar la presència del català entre els joves: Ús social del català al Port de Pollença: La baixa presència del català en aquest nucli de població demana iniciatives específiques per fomentar el seu ús en àmbits no escolars. El paper dels entrenadors: Sovint els entrenadors fan servir menys el català que els jugadors, limitant-ne la funció com a referents lingüístics. Es recomana sensibilitzar aquest col·lectiu sobre la importància del seu paper. Descens del català amb l’edat: Cal reforçar la presència del català en els referents culturals i audiovisuals dels adolescents per mantenir-ne l’ús. Diferències segons el gènere: Les actituds lingüístiques varien segons el gènere, i cal aprofundir en aquest fenomen per entendre’n les causes i com revertir-les. Ús del català en les converses entre jugadors segons gènere L’informe conclou que, malgrat que el català és la llengua més utilitzada a Pollença, hi ha àmbits i col·lectius concrets on el seu ús és preocupantment baix. Les conclusions de l’estudi apunten a la necessitat d’actuacions concretes per reforçar la presència del català en l’oci, l’esport i els espais informals, més enllà del context escolar. Les dades d'aquest estudi s’emmarquen en un fenomen més ampli estudiat per la sociolingüística: la substitució lingüística. Segons diversos estudis, quan una llengua minoritària entra en contacte amb una llengua dominant en un mateix territori sense mesures efectives de protecció i promoció, tendeix a perdre parlants de manera gradual. Aquest procés sol començar en els espais informals, com l’oci i l’esport, i afecta especialment els joves, que solen adaptar-se a la llengua de prestigi social o econòmic. En el cas de Pollença, s’observa que, tot i que el català manté una bona salut en comparació amb la mitjana de les Illes Balears, hi ha signes de regressió en determinats àmbits, com el Port de Pollença i els grups d’edat més avançats. Per evitar un procés de substitució més accelerat, cal enfortir els espais d’ús social de la llengua, especialment en activitats extraescolars i en la formació de referents lingüístics positius. Estudi complet Diagnosi usos lingüístics joves Pollença_feb25_3Baixa