Els goigs, aquells fulls impresos que durant segles han acompanyat les celebracions religioses dels pobles, són molt més que composicions destinades al cant i a la pregària. Constitueixen també una extraordinària font per conèixer la història, la llengua, la música, les creences i les preocupacions de la societat mallorquina. Aquest és un dels eixos d’Els goigs. Pietat i cultura popular a Mallorca (segles XVII-XIX), obra de Francesc Riera Vayreda i Santiago Cortès i Forteza.
Amb 438 pàgines, el llibre ofereix una aproximació als goigs com a manifestació de la religiositat popular i, alhora, com a documents de gran valor cultural. L’obra té un preu de 60 euros.
Els goigs són composicions poètiques de caràcter líric dedicades principalment a la Mare de Déu, als sants i a les santes, concebudes per ser cantades durant les seves festivitats. El seu origen es remunta a la tradició medieval europea i, ben aviat, aquestes composicions es van adaptar a les llengües romàniques i, en particular, a la tradició cultural dels Països Catalans.
A Mallorca, aquesta tradició compta amb una llarga trajectòria. Ja al Missal mallorquí de 1506 hi apareix la missa dels set goigs de la Mare de Déu, una mostra de la importància que aquestes expressions de devoció varen arribar a adquirir dins la litúrgia i la religiositat de l’illa.
De la pregària a la cultura popular
Amb el pas dels segles, els goigs varen deixar de limitar-se a lloar els episodis de la vida de Maria o les virtuts dels sants. Les composicions incorporaren també llegendes, miracles, tradicions locals i referències als santuaris i als pobles on es veneraven les diferents advocacions.
Els goigs dedicats als sants permeten, així, reconstruir aspectes de les seves vides i de les seves llegendes, però també descobrir quines eren les preocupacions quotidianes de la població. La protecció davant les epidèmies, les males collites, els perills de la mar, les malalties o les desgràcies personals apareixen reflectides en aquestes composicions.
La devoció a sant Roc, per exemple, està vinculada a les pregàries contra la pesta, mentre que altres goigs demanen la protecció dels navegants o la intercessió divina per aconseguir bones collites i salut.
D’aquesta manera, els goigs es converteixen en un autèntic mirall de la societat que els va crear i cantar. Són documents que permeten acostar-se als sentiments, les pors, les esperances i les creences de generacions de mallorquins.
Uns fulls senzills amb un gran valor documental
Una de les particularitats dels goigs és precisament la seva aparent senzillesa. Sovint es tractava de fulls de poc valor material, destinats a ser distribuïts durant les festes, les celebracions religioses o els aplecs. Les confraries els repartien entre els fidels i també podien obtenir almoines mitjançant la seva difusió.
Aquests impresos tenien, però, una vida molt més rica del que podria fer pensar el seu aspecte efímer. Es cantaven en les festivitats dels sants, es resaven individualment i, en determinats casos, fins i tot s’utilitzaven en els rituals funeraris.
La seva importància rau també en el fet que estaven escrits en la llengua habitual de la població. En una època en què bona part de la litúrgia i de les oracions es feien en llatí, els goigs permetien expressar la religiositat en un llenguatge proper i entenedor.
Per això, constitueixen una font de gran interès per estudiar l’evolució de la llengua catalana i, especialment, les formes lingüístiques pròpies de la cultura popular.
Literatura, música i art en un mateix document
El valor dels goigs no es limita al text. Els fulls acostumen a incorporar gravats i representacions dels sants o de les advocacions a les quals estan dedicats. Aquestes imatges permeten resseguir també l’evolució dels gustos artístics i de les formes de representació religiosa.
La música hi té igualment un paper fonamental. Inicialment, els goigs es cantaven sobre tons comuns, però a partir del segle XVIII els compositors començaren a crear melodies específiques per a cada composició. Algunes d’aquestes obres passaren d’una sola veu a formacions de dues, tres o quatre veus, convertint-se en autèntiques peces polifòniques.
El resultat és un patrimoni en què conviuen literatura, música, religió, art gràfic i història local.
Una tradició estesa arreu dels territoris de parla catalana
Els goigs es varen estendre àmpliament pels Països Catalans, amb una presència especialment significativa a Catalunya, València i les Illes Balears, però també a altres territoris com Andorra, el Rosselló, Aragó, Sardenya i l’Alguer, on varen adoptar denominacions i formes pròpies.
A partir del segle XVI, la seva impressió en fulls solts va facilitar-ne enormement la difusió. Esglésies, santuaris, ermites i confraries es convertiren en espais privilegiats per a la transmissió d’aquesta tradició.
Amb el temps, fins i tot varen aparèixer goigs de caràcter profà, especialment a partir del segle XIX, fet que demostra la capacitat d’aquest gènere per anar més enllà de l’àmbit estrictament religiós.
Dos autors vinculats a la cultura i al patrimoni mallorquins
L’obra és fruit de la col·laboració de Francesc Riera Vayreda i Santiago Cortès i Forteza, dos autors amb una llarga trajectòria vinculada a la investigació, la cultura i el patrimoni de Mallorca.
Riera Vayreda, nascut a Palma el 1957, és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de les Illes Balears i ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional en els àmbits dels arxius i les biblioteques. Va exercir com a arxiver-bibliotecari del Consell de Mallorca fins a la seva jubilació, el 2022, i ha publicat diversos treballs relacionats amb l’arxivística, la història i la fiscalitat mallorquines.
Per la seva banda, Santiago Cortès i Forteza, nascut a Inca el 1948 i ordenat capellà el 1973, ha desenvolupat una intensa activitat periodística i cultural. Ha estat vinculat a la premsa forana mallorquina, ha impartit conferències i ha participat en nombroses jornades d’estudis locals. També és director del Centre d’Estudis Ximbellí, que, entre altres iniciatives, edita una col·lecció de goigs.
Aquesta trajectòria explica l’interès dels autors per uns documents que se situen precisament en la frontera entre la religiositat, la història local, la cultura escrita i la memòria popular.
Una memòria que mereix ser preservada
Els goigs. Pietat i cultura popular a Mallorca (segles XVII-XIX) posa en relleu el valor d’uns documents que durant molt de temps varen ser considerats menors pel seu caràcter popular i efímer.
Avui, però, aquests petits fulls permeten reconstruir una part significativa del passat de Mallorca. Parlen dels sants i de les devocions, però també de les malalties, les epidèmies, les collites, la navegació, els santuaris, les festes, les confraries, la música i la manera com els mallorquins d’altres èpoques entenien el món.
Els goigs són, en definitiva, petits documents que contenen una gran part de la memòria col·lectiva. Preservar-los i estudiar-los és també conservar una manera de viure, de creure, de cantar i d’explicar la història de Mallorca.
