Què n’ha dit la crítica del concert de clausura del Festival?p+

La 65a edició del Festival de Pollença va tancar la seva programació amb un gran èxit de públic i un profund impacte artístic. Segons destacà el crític J.A. Mendiola, la llegenda de l'esdeveniment continua creixent després d'haver aconseguit l'aforament complet en tots i cadascun dels set concerts que han conformat el programa d'enguany. Per la seva banda, el periodista Fernando Merino recordava que la selecció musical va retre homenatge a la trajectòria històrica del festival, concebut originalment per Philip Newman, continuat per Eugen Prokop i mantingut des de l'any 2020 sota la direcció artística de Pere Bonet. Així mateix, la Redacción Mallorca Informa i Fernando Merino ressaltaven el relleu institucional de la vetllada amb l'assistència de la presidenta del Govern balear, Margalida Prohens, en un concert protagonitzat per l'Orquestra de la Comunitat Valenciana sota la direcció de Sir Mark Elder. En el seu article, Fernando Merino assenyalava que el concert, celebrat el 30 d'agost, va coincidir amb el vintè aniversari de la fundació de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, nascuda el 2006 com a formació titular del Palau de les Arts Reina Sofia. Merino detallava que la presència de Prohens i de la consellera insular de Cultura, Antònia Roca, ubicades al centre del claustre de Sant Domingo sense protocol pompós, manté el criteri de situació d'autoritats sol·licitat per la Reina Sofia a finals dels anys 90. En l'àmbit estrictament musical, tant J.A. Mendiola com Fernando Merino coincideixen a qualificar com a monuments de la composició les dues grans obres triades per Sir Mark Elder: Variacions Enigma, d'Edward Elgar: Fernando Merino explicava l'origen privat de la composició com a tribut a l'amistat i destacava que l'adagio Nimrod (variació núm. 9, dedicada a August Jaeger) conté referències subtils a la Sonata Patètica de Beethoven. Pel seu costat, J.A. Mendiola posava en valor l'exhibició de Sir Mark Elder al capdavant de la formació, remarcant la pulcritud excelsa de l'orquestra i la delicadesa amb què es van desplegar els catorze retrats musicals fins a culminar en el sumptuós autoretrat final. Simfonia núm. 7 en la major, op. 92, de Beethoven: Fernando Merino indicava que aquesta interpretació s'emmarcava en els preliminars de l'Any Beethoven 2027 (bicentenari de la seva mort) i recordava la célebre definició de Richard Wagner com «l'apoteosi de la dansa». En la seva anàlisi de l'execució, J.A. Mendiola ressaltava que Elder va dirigir la simfonia sense batuta, utilitzant únicament les mans per transmetre una energia sense interrupció i fer lluir la bellesa del segon moviment en tota la seva esplendor. Com a tancament de la vetllada, J.A. Mendiola relatava que, davant els aplaudiments entusiastes d'un públic que no volia donar per acabat un festival antològic, l'orquestra va regalar com a bis un tast de L'Arlésienne de Bizet.

Què n’ha dit la crítica del concert de clausura del Festival?p+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Joan Manuel Homar publica "Llimones entre el blau", un poemari entre l’alegria i la reflexió sobre el pas del temps

Publicacions relacionades

Joan Manuel Homar publica «Llimones entre el blau», un poemari entre l’alegria i la reflexió sobre el pas del temps

Toni Fernández exposa a l’Hotel Molins

Una agenda cultural ben variada per avui, dijous 10 de setembre

Passa la tempesta, baixen les temperaturesp+