Trenta quarterades de piscines és la traducció en una mesura nostrada de la superfície que aproximadament ocupen les prop de 3.000 piscines que hi ha al municipi de Pollença, segons el cens de piscines que fa poques setmanes va publicar la Direcció General del Cadastre.
Trenta quarterades d’aigua clorada en un municipi com Pollença, que té més quilòmetres de frontera amb la mar que amb la terra, és mal d’entendre.
Trenta quarterades d’aigua necessària per a un poble de clima mediterrani, on les sequeres s’imposen com més va més, és difícil de pair.
Trenta quarterades de…
Segons el cens de piscines a l’Estat Espanyol, al conjunt de l’Estat, hi ha 1.290.000 piscines, 75.447 de les quals són a les illes Balears i 2.878, al municipi de Pollença. Aquests nombres inclouen tant les piscines descobertes com cobertes, siguin públiques o privades. Ara bé, només s’hi compten les piscines censades, o sigui, que no vol dir que no n’hi hagi més.
D’aquestes 2.878 piscines que hi ha a Pollença, n’hi ha 2.868 descobertes i 10 de cobertes. Més difícil és determinar quantes d’aquestes piscines estan obertes al públic i quantes són privades. En qualsevol cas, es pot afirmar que només dues són municipals: la del Poliesportiu de Pollença, que és descoberta, i la del Poliesportiu del Moll, que és coberta.
Tenint en compte que, segons el padró de 2022, a Pollença, hi ha 17.126 habitants, la relació entre piscines i habitants és d’una piscina per acada 5 habitants, una relació ben allunyada de la proporció mitjana de piscines per habitant al conjunt de l’Estat espanyol, que és d’una piscina per a cada 35 habitants.
El municipi de Pollença ocupa el vuitè lloc del rànquing de municipis amb major nombre de piscines, per darrera de Palma, Calvià, Marratxí, Llucmajor, Santa Eulàlia del Riu, Sant Josep de sa Talaia i Manacor, però per davant de Ciutadella i de Santanyí.
El nombre de piscines, però no té relació amb el nombre d’habitants segons el padró de 2022. De fet, aquesta correlació d’habitants i piscines només es dona en pocs casos més enllà de Palma i Calvià que ocupen els dos primers llocs dels dos rànquings. Per darrere de Palma i Calvià, els municipis més habitats de les illes Balears són Eivissa, Manacor, Santa Eulàlia del Riu, Marratxí, Llucmajor, Inca, Ciutadella i Maó.
Amb 17.126 habitants, Pollença ocupa el 15è lloc dels municipis amb més habitants de les illes Balears, però el vuitè pel que fa a nombres de piscines.
Per contra, els municipis amb menys piscines descobertes, hi ha Escorca amb només 26 piscines, Estellencs amb 51 i Banyalbufar amb 69. És clar que, en aquest cas, sí que coincideix amb els municipis menys poblats.
“Per què tanta mar, tan poca illa, per què?”
Encara que el poeta eivissenc Jean Serra es planteja aquesta pregunta retòrica a ell mateix, li manllevam per denunciar que en un municipi com Pollença, gairebé una petita illa només delimitada pels municipis d’Escorca, Campanet, la Pobla i Alcúdia, formi part dels top ten municipis mallorquins amb més piscines.
En un moment de situació d’escalfament de la terra degut al canvi climàtic, les piscines poden arribar ser necessàries, perquè la gent pugui refrescar-s’hi. Ara bé, deixant de banda els quilòmetres de costa que té Pollença on els pollencins i visitants poden refrescar-se de manera lliure, està clar que només dues de les 2.868 piscines que hi ha Pollença, són municipals: la de Pollença, que és descoberta i que només funciona els mesos d’estiu, i la del Moll, que es coberta, està oberta durant l’hivern. O sigui que bona part de les piscines del municipi de Pollença són per a ús privat o turístic, cosa que té poc a veure amb un servei públic obert a tothom.
Dit això i a falta de dades, no puc acabar aquest apunt sense esmentar el l’ús poc ètic de l’aigua que suposen aquestes prop de 3.000 piscines de Pollença, més encara quan és evident que l’ús d’aquetes piscines respon més aviat a interessos individualistes que a interessos del conjunt de la població.
