Recordant l’Escola Graduada de Pollença del 1953p+

Els infants donen alegria, allà on sigui. No debades, després del feixuc confinament, quan els infants pogueren tornar a sortir al carrer, inundaren l'ambient amb les seves veus i rialles, i tothom va notar i celebrar que hi havia vida. Els infants en edat escolar, i les seves famílies, mestres..., recordaran aquest curs 2019-2020 per unes circumstàncies estranyes. D'un dia per l'altre, l'escola i la rutina van canviar per complet, i tres mesos després el curs haurà acabat. Si bé és possible que es facin celebracions especials que donin una mica d'escalf humà al final de curs, no hi haurà fotografies de grupets d'amics com aquest de l'Escola Graduada de Pollença, de l'any 1953. La fotografia de 1953 a «cals Mestres» Són en Toni Xamena, en Tomeu “de Femenia”, en Pep Pinya, en Miquel Sureda, en Francisco Amorós, en Toni Segura, en Miquel “Dalmau”, en Jaume Vives, l'Ignasi Osorio, en Llorenç Valls i en Martí Pons. Tenien devers dotze o tretze anys i tots anaven a l’Escola Graduada, a cals Mestres com en diuen popularment. Es feren aquesta fotografia pel mes de desembre de l’any 1953, al pati de l’Escola. L'edifici de Monti-Sion i la història de les escoles públiques Per aleshores, aquest centre educatiu compartia espai amb l’Ajuntament de Pollença a l’immens edifici de Monti-Sion, on tant ara com abans hi ha l’escola de Monti-Sion. Tanmateix, però, és bo recordar que fins no fa tants d'anys, en aquell mateix edifici hi funcionà una escola pública, hereva d’aquells Mestres de l’Escola Graduada: una escola que primer es va dir Joan Mas i després passà a ser Costa i Llobera. Avui en dia el pati de Monti-Sion, amb l’excepció de la part que ocupen els escolars que estudien en el centre concertat del mateix nom, és de l’Ajuntament i s’usa per fer-hi actes públics. Mentre que els alumnes de les escoles públiques disposen d’edificis escolars expressament pensats per a aquest ús. D'edificis compartits a noves instal·lacions I és que, durant un temps, els alumnes del CEIP Joan Mas es repartiren entre l’edifici de Monti-Sion i l’edifici de les Escoles Noves, que es quedà el nom de l’heroi pollencí. Molts d'anys després, i gràcies a la pressió de la comunitat educativa del CEIP Costa i Llobera (que havia quedat a l’edifici de Monti-Sion), es construí un nou edifici escolar i es traslladaren allà, deixant buides les dependències que, actualment, formen part de l’Ajuntament. Aviat, tornarà a ser així.

Pollença combina literatura i música aquest dissabte amb la presentació d’una novel·la i un concert simfònic

Publicacions relacionades

Els nostres noms de lloc: COLL D’EN GENETP+

Obert un període extraordinari de caça de coloms i tudons per evitar danys al camp

Antònia Ordinas, una mestra molt estimadap+

Notes sobre les almadraves del litoral pollencíp+