Rere les passes de Dragut: Metges i cirurgians després del dia de la desgràciap+

Josep Angel Cifre Vicens “Paparrí” Quan avui recordam el dia de la desgràcia, la memòria se’ns va, gairebé sempre, cap al combat: Dragut, els turcs entrant dins la vila, el crit d'alarma, Joan Mas, les armes improvisades, la lluita fins a Sant Jordi i la salvació d'un poble que havia estat agafat per sorpresa. Però, quan el renou de les armes s'apagà i les naus enemigues començaren a allunyar-se de la costa, s'obrí una altra escena, menys coneguda i molt més silenciosa: la dels nafrats i la dels homes que els curaren. El 31 de maig de 1550, l'estol de Turgut Reis, conegut a les fonts cristianes com Dragut, arribà a l’actual zona del Port de Pollença, amb vint-i-set vaixells, i desembarcà prop de mil cinc-cents homes. La gent encara no s'havia aixecat. Els assaltants entraren per la part de Sant Jordi, saquejaren cases i arribaren fins prop de la Plaça. El notari Joan Morro, de sa Pobla, deixà escrit aquell mateix dia un relat breu i colpidor dels fets. Segons aquell testimoni, els pollencins, mal preparats i gairebé sense temps de reaccionar, s'enfrontaren als corsaris amb espases i rodelles, mataren una quarantena de turcs i els obligaren a deixar bona part de la roba i del botí que ja havien reunit. La victòria, si se'n pot dir així, fou amarga. Moriren homes i dones de Pollença, altres foren capturats i molts quedaren ferits o contusos. Les cases havien estat saquejades, els carrers eren plens de por i de confusió, i moltes famílies no sabien encara si els seus eren morts, captius o amagats. Aquell dia no acabà quan Dragut es retirà. Per a molts pollencins, la batalla continuà dins les cases, damunt els llits, entre sang, nafres, medicines i pregàries. La primera feina, una vegada foragitats els turcs, fou atendre els ferits i guarir-los les nafres. Aquesta part de la història ens ha arribat gràcies al llibre de clavaria de la Universitat de Pollença de 1550-1551, transcrit parcialment per Miquel Bonet al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana l'any 1885, a partir d'una relació enviada per Antoni M. Cerdà. Més tard, Pedro José Serra i Francesc Serra de Gayeta tornaren a situar aquestes notícies dins el relat històric de l'assalt. Les dades són d'un interès extraordinari perquè ens mostren que l'ajuda sanitària no fou improvisada. Pedro José Serra escrigué que el virrei hagué d'enviar metges i cirurgians per socórrer els ferits, i afegí una dada molt precisa: acudiren a Pollença sis facultatius i hi romangueren prop d'un mes. El llibre de clavaria, per la seva banda, parla d'una despesa feta per a vuit persones, comptant els metges, els qui els portaven i els qui els servien. És a dir, després del combat s'organitzà una autèntica assistència d'urgència, sostinguda per la vila i ordenada des de les autoritats del regne. El primer nom que destaca és el de mestre Joan Isern, o simplement mestre Isern, cirurgià de Pollença. Ell degué ser el primer a posar-se mans a la feina. El llibre de clavaria registra que el mateix dia de la desgràcia prengué vint ous per curar els nafrats. El detall pot semblar petit, però és molt expressiu: enmig de la urgència no hi havia temps per grans preparatius. Calia començar amb allò que hi havia a mà. Al costat d'Isern hi trobam mestre Antoni Costa, metge d'Inca, que vengué de Ciutat per manament del virrei. Fins i tot es pagà la bèstia que cavalcà per arribar fins a Pollença. També hi acudí mestre Martí Socies, o Sosias, cirurgià d'Inca; mestre Pere, metge de Muro; i mestre Beatrio, cirurgià de Muro, que Pedro José Serra anomena Pedro Beatrio. A més d'aquests noms, les anotacions parlen d'altres cirurgians que anaven i venien, i d'Antoni Guiló i Bernat Mudoy, que portaren els metges fins a la vila. La ferida era pollencina, però la resposta fou mallorquina. Com havia passat amb els homes d'armes de Campanet, Inca i Selva que acudiren al socors de la vila, també la cura dels nafrats mobilitzà gent de fora. Pollença havia patit l'atac, però no quedà tota sola davant les seves conseqüències. El llibre de clavaria diu que aquells mestres vengueren per manament del virrei i capità general de Mallorca per curar els nafrats de la desgràcia. La Universitat de Pollença es feu càrrec de mantenir-los durant els dies que romangueren a la vila. I aquí la documentació esdevé d'una humanitat molt viva, perquè no sols ens parla de noms i oficis, sinó també del que menjaven, del que empraven i del ritme material d'aquella cura. Per als metges, cirurgians, portadors i servidors es comprà carn, pa, vi, vi blanc, xeixa, carn salada, sobrassades, llenties, espècies, oli, llenya, cebes, ous, cogombres, formatges, figues i altres fruites. També es pagaren candeles per als canelobres, necessàries per il·luminar les estances on es vetllaven i curaven els ferits. Les anotacions parlen igualment de la feina d'"aportar y piquar y fer los alguents", és a dir, de portar, picar i preparar els ungüents que s'havien de menester per a les cures. Una de les notes més colpidores és el pagament fet a la vídua Axartella per vi que s'havia de portar a la mar, allà on hi havia les fustes, perquè els metges el fessin servir per rentar nafres. Aquesta imatge ens acosta més que cap gran discurs al que devia ser Pollença aquells dies: cambres fosques, candeles enceses, cossos oberts, gent que gemegava, famílies espantades i mans que rentaven ferides amb vi. Un altre nom important és el de mestre Bartomeu Tuso, que el 30 d'agost cobrà per medicines, empastos i altres despeses fetes pels nafrats del dia de la desgràcia. La quantitat que se li pagà fou molt elevada dins el conjunt de despeses, senyal que els remeis, preparats i materials emprats per guarir els ferits tingueren un cost considerable. Això també ens diu que la recuperació no fou cosa d'un dia. Les conseqüències físiques de l'assalt s'allargaren durant setmanes i mesos. Els pagaments permeten veure, sobretot, el reconeixement que rebé mestre Isern. A més de les quantitats ordinàries per les cures, el desembre de 1550 el regent ordenà que se li donassin set escuts més que als altres cirurgians per les cures i treballs que havia fet en els nafrats de la desgràcia. És una de les dades més emotives de tot aquest episodi. El cirurgià local, el qui havia tengut els ferits del seu poble davant els ulls, fou considerat el que més havia treballat. Mentrestant, Pollença havia de fer front a moltes altres urgències. S'havien d'enterrar els morts, traslladar els caps dels turcs morts i els presoners a Ciutat, recuperar i repartir el botí abandonat pels corsaris, aclarir responsabilitats per la mala guarda, reclamar un nou capità d'armes i reorganitzar la defensa de la costa. La vila havia sobreviscut, però estava desfeta. La sanitat, en aquell moment, fou una part essencial de la reconstrucció. La història de Joan Mas i dels defensors de Pollença ha ocupat, amb raó, el centre del record popular. Però darrera la gesta hi havia una altra forma de valentia: la dels qui no sortiren amb l'espasa, sinó amb l'ungüent, els empastos, les medicines i les mans preparades per tocar el dolor. Aquells metges i cirurgians no evitaren la desgràcia, però ajudaren a sostenir la vida després de la desgràcia. Per això val la pena treure'ls de la nota petita dels llibres de clavaria i donar-los un lloc dins el relat. Mestre Joan Isern, mestre Antoni Costa, mestre Martí Socies, mestre Pere de Muro, mestre Beatrio i mestre Bartomeu Tuso formen part d'aquella altra memòria del 31 de maig de 1550. La Patrona no és només la memòria d'un combat. És també la memòria d'una comunitat ferida que fou capaç d'organitzar-se, de socórrer-se i de cuidar els seus. Després del dia de la desgràcia, quan ja s'havia escrit la pàgina dels qui lluitaren, encara quedava per escriure la dels qui curaren. Relació dels sanadors documentats NomOficiProcedència o paperMestre Joan Isern o mestre IsernCirurgiàPollença. Cirurgià local. Treballà des del mateix dia de la desgràcia i rebé un pagament especial per haver fet més cures que els altres.Mestre Antoni CostaMetgeD'Inca; vengut de Ciutat per ordre del virrei. Es pagà la bèstia que cavalcà per arribar a Pollença.Mestre Martí Socies o SosiasCirurgiàInca. Cobrà per les cures fetes als nafrats i pels dies que estigué a Pollença.Mestre PereMetgeMuro. Apareix com a mestre Pere de Muro en la relació de la clavaria.Mestre Beatrio o Pedro BeatrioCirurgiàMuro. Cobrà pel servei fet en curar els nafrats del dia de la desgràcia.Mestre Bartomeu TusoMedicines i empastosProveïdor o preparador de medicines i empastos per als nafrats. No queda clar si era metge, apotecari o encarregat sanitari.

Rere les passes de Dragut: Metges i cirurgians després del dia de la desgràciap+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Bóquer, pel camí del mar

Publicacions relacionades

Bóquer, pel camí del marp+

El Batalló Femení apunta que es pot sentir el crit de Joan Mas i participar en la batalla de Sant Jordip+

De pirates i corsaris per la mediterrània balearp+

Així va anar el segon dia de festes de la Patronap+