El ritual de fer herbes a casap+

Fer herbes, herbes d'aquestes que per als externs se'n diu "mallorquines", és molt més que elaborar un licor: és un ritual ancestral, una tradició familiar que arrela la comunitat a la terra i que es transmet de generació en generació. Entre el maig i les primeres setmanes de juny, coincidint amb el moment de màxima esplendor de moltes plantes aromàtiques mediterrànies, és el millor moment per sortir a ‘fer herbes’. Cada casa té el seu secret, la seva combinació preferida i un receptari invisible que decideix quina planta hi tendrà més protagonisme. Un tònic d'origen monàstic L’origen d’aquest licor es remunta a segles enrere i està lligat tant a la saviesa popular com als antics frares i apotecaris, que aprofitaven les propietats medicinals de les plantes mitjançant la maceració i la destil·lació en alcohol. El que inicialment era un remei per als dolors estomacals i les digestions pesades s’ha convertit amb el temps en un dels digestius més emblemàtics de la gastronomia mallorquina. Les Herbes de Mallorca disposen de Denominació Geogràfica des de l’any 2002, un reconeixement que protegeix l’elaboració tradicional i la vinculació amb el territori. Les tres varietats tradicionals Segons el contingut de sucre i la graduació alcohòlica, tradicionalment es distingeixen tres tipus d’herbes: Dolces: més ensucrades i suaus. Seques: més intenses i amb major protagonisme de l’anís i les plantes aromàtiques. Mesclades: resultat de combinar les dues anteriors; probablement la varietat més habitual a moltes llars mallorquines. El ritual de la recol·lecció Fer herbes és un acte pausat que requereix respecte per la natura. La tradició mana collir les plantes fresques, preferiblement al matí, quan la rosada ja s’ha evaporat però el sol encara no ha castigat els olis essencials. Entre les moltes plantes que poden formar part del licor, algunes famílies consideren la floració de la trepadella (Onobrychis viciifolia) com el senyal que ha arribat el moment ideal per començar la recol·lecció. Més que una norma fixa, és un exemple del profund vincle entre calendari natural i cultura popular. El característic color verdós o daurat de les herbes no depèn només de les plantes utilitzades, sinó també del tipus d’anís, del temps de maceració i de la conservació a l’ombra, que ajuda a preservar els aromes i els pigments naturals. La recepta Si vols reproduir aquest ritual a casa, aquesta és una recepta tradicional equilibrada, d’estil mesclat, pensada per a una botella estàndard. Ingredients i estris L’alcohol 1 litre d’anís. Per obtenir unes herbes “mesclades”, es pot combinar: 50% d’anís dolç 50% d’anís sec o cassalla Recipient Una botella o garrafa de vidre de coll ample. Una combinació tradicional molt habitual Per a una botella no fan falta grans quantitats: un petit brot o unes parell de fulles de cada planta és suficient. PlantaPart utilitzadaFunció o aromaFonollUn brot verdBase digestiva imprescindibleHerba lluïsa / Maria lluïsa3 o 4 fullesToc cítric i frescCamamil·laAlgunes florsPropietats calmantsLlimonerFulles tendres i una mica de pellAroma cítricaTarongerBrots tendres amb fullesNotes dolces i fresquesTarongina / MelissaUnes fullesAroma relaxantRomaníUn brot petitCaràcter mediterrani intens Altres plantes opcionals Segons cada casa o poble, també s’hi poden afegir: menta, sàlvia, fulla de figuera, fulla de garrover, o altres plantes aromàtiques locals. Preparació pas a pas 1. Netejar les herbes Rentam les plantes suaument amb aigua freda per eliminar pols o insectes. Després, les eixugam molt bé perquè l’excés d’aigua podria enterbolir el licor. 2. Preparar la botella Introduim les herbes dins el recipient de vidre. Moltes famílies les col·loquen formant un petit ram decoratiu. 3. Afegir l’anís Omplim la botella fins a tapar completament totes les herbes. És important que no quedi cap fulla exposada a l’aire. 4. La maceració Tancam el recipient hermèticament i el guardam en un lloc fresc, sec i fosc, allunyat de la llum solar directa. 5. El temps d’espera Deixam macerar les herbes un mínim de tres mesos. Tradicionalment, moltes famílies les preparen per Sant Joan i les obren durant les festes de Nadal. Un glop de paisatge i memòria Un tassonet d’herbes mallorquines és molt més que un digestiui, és una part del paisatge de Mallorca, una tradició viva que continua passant de mans a mans gràcies a la memòria familiar, les aromes del camp i un bon anís.

L’OCB de Pollença organitza una 'vermutada literària' per presentar la nova novel·la d'Antoni Rodríguez Mir

Publicacions relacionades

L’OCB de Pollença organitza una ‘vermutada literària’ per presentar la nova novel·la d’Antoni Rodríguez Mirp+

El Reial Club Nàutic Port de Pollença corona els guanyadors de la Pollença Foil WeekendP+

Àngels Moreno i Viktoria Yarchevska es pengen el bronze a la Copa del Món de BrandenburgP+

TOTS-EL PI reclama més manteniment i menys propaganda institucional en la gestió de l’arbrat urbà de Pollençap+