Balanç d’un any agrícola marcat per l’extrema calor i la irregularitat climàticaP+

Per a la tradició pagesa de Pollença i de tota l'illa, el mes de setembre actua com una frontissa natural que tanca un capítol i en du un altre de nou. Amb l'arribada d'aquesta fita, l'any agrícola ha acabat, deixant enrere dotze mesos d'esforços, collites condicionades i un clima que no ha donat treva. El cicle productiu, estretament lligat al ritme de la terra i dels recursos hídrics, ens convida ara a mirar enrere i avaluar com s'ha comportat la natura al nostre municipi i al conjunt de Mallorca. Un estiu sufocant i de rècords tèrmics Si alguna cosa ha definit la temporada estival recent ha estat una bonança persistent i asfixiant que ha batut registres històrics. L'estiu ha tingut les següents característiques meteorològiques: una calor extrema i generalitzada que ha tensionat al màxim els secans i les reserves d'aigua de l'illa. Concretament, l'agost de 2026 es va coronar a les Illes Balears com el més càlid des que hi ha registres oficials l'any 1961, amb una temperatura mitjana que va assolir els 28,3 °C i una anomalia tèrmica de +2,7 °C. Al Port de Pollença, l'estació de l'AEMET va reflectir aquesta mateixa tendència implacable amb una temperatura mitjana mensual d'agost de 25,8 °C (arribant a màximes mitjanes de 30,7 °C i pics absoluts de 39,3 °C). Aquesta anomalia tèrmica estival, sumada a una pluviometria molt minvada (amb tot just 11,2 mm de mitjana a l'agost insular), va accelerar la maduració dels fruits, va avançar la verema i va sotmetre els cultius de secà a un estrès hídric sever. Setembre a Pollença: radiografia d'un mes de transició Per entendre com s'ha tancat el darrer tram d'aquest cicle, cal analitzar detalladament així són les dades meteorològiques de setembre i això són els canvis respecte d d'altres anys a partir dels registres de l'estació meteorològica de Balears Meteo situada a la zona del Calvari. Dades de l'estació meteorològica de Balears Meteo situada a la zona del Calvari de Pollença Durant el mes de setembre de 2026, la temperatura mitjana mensual al municipi es va situar en els 24,5 °C, amb unes mínimes mitjanes de 20,9 °C i unes màximes mitjanes de 28,6 °C. El punt més càlid del mes es va registrar el dia 8, quan el termòmetre va tocar els 36,8 °C, configurant una situació de clara calor tardana. Per la seva banda, la temperatura mínima més baixa del mes va ser de 17,7 °C el dia 17. En total, el mes de setembre de 2026 va comptabilitzar 8 dies amb temperatures considerades de calor i 2 dies amb episodis d'onada de calor. Pel que fa a les precipitacions, setembre va registrar una pluviometria mensual de 24,0 mm, concentrats principalment en un màxim diari de 17,4 mm el dia 17, repartits al llarg de 4 dies de pluja. El règim de vent va destacar per una bufada mitjana suau de 4,8 km/h del sector NNE, tot i que es van registrar ràfagues màximes de 57,9 km/h el dia 9. Si comparem aquest setembre de 2026 amb els registres històrics de la mateixa estació del Calvari des del 2013, s'observen oscil·lacions notables: Temperatures: El setembre de 2026 (24,5 °C) ha estat sensiblement més càlid que el de 2025 (22,7 °C) i el de 2024 (21,7 °C), situant-se entre els mesos de setembre més càlids de la sèrie, superant fins i tot registres de referència com el de 2017 (20,6 °C). Plujes: Davant dels 24,0 mm d'enguany, el setembre de 2026 ha estat més sec que el de 2025 (68,6 mm) i molt lluny dels registres torrentals d'altres anys recents, com els 135,8 mm de 2018 o els 121,0 mm de 2019 (amb el pic històric de 105 mm en un sol dia). Què és l'any agrícola i per a què serveix? Per valorar en justa mesura tot el que succeeix al camp, convé recordar què és l'any agrícola. A diferència de l'any civil (que transcorre de l'1 de gener al 31 de desembre), l'any agrícola és un cicle de dotze mesos concebut específicament per adaptar-se als ritmes biològics de la terra, del clima i de les feines tradicionals de l'explotació agrària. A Mallorca, on el setembre exerceix de frontissa estacional, aquest període compleix múltiples funcions pràctiques i econòmiques: Marca el final de les grans collites d'estiu (com l'ametlla, la garrova, les figues i el tram final de la verema). Ordena el tancament de comptes, la renovació de contractes de lleuger i la planificació de les pastures d'hivern. Assenyala l'inici de les llaurades i la preparació dels sementers a l'espera de les primeres pluges de tardor que tornin a banyar el sòl. Serveix als tècnics i agricultors per comparar rendiments, planificar sembres, gestionar ajudes de la PAC i avaluar l'impacte real de fenòmens extrems com la sequera o les onades de calor. Quant a la seva delimitació temporal, a l'illa conviuen diversos criteris segons l'àmbit: la tradició popular assenyala el període "de Sant Miquel a Sant Miquel" (del 29 de setembre al 29 de setembre), l'àmbit administratiu empra sovint del 1 de setembre al 31 d'agost, i els estudis hidrològics prefereixen alinear-lo de l'1 d'octubre al 30 de setembre per tancar cicles d'aigua complets. Un repàs a l'any agrícola 2025-2026 a Mallorca Analitzant com ha estat l'any agrícola 2025-2026, cal destacar que s'ha tractat d'un cicle marcat per una profunda irregularitat climàtica. No es pot catalogar simplement de sec o pluviós, sinó d'extremadament contrastat. El moment més crític es va viure al febrer de 2026, un mes extraordinàriament sec i càlid on a Mallorca amb prou feines van caure 10,1 l/m² (un 80% menys del habitual) amb anomalies tèrmiques properes als +2,9 °C, posant en risc la floració primerenca. Per contra, el març va suposar un alleujament crucial amb registres mitjans insulars de 67,9 l/m² que van revifar temporalment la humitat dels sòls i van omplir parcialment els embassaments de la Serra de Tramuntana (Cúber i Gorg Blau van fregar el 65% de la seva capacitat al febrer). Tanmateix, l'arribada de l'estiu va tornar a tensionar els recursos, reduint els pantans entorn del 52,5% al juliol. Pel que fa als diferents sectors productius de l'illa: Cereals i farratges: Van patir la discontinuïtat de les pluges hivernals, reduint la producció balear un 7,9% (entorn de 127.000 tones) i obligant la ramaderia a assumir més costos d'importació d'aliments. Ametlla i garrova: L'ametlla va patir una davallada productiva d'aproximadament un 10% a causa de la manca d'aigua i problemes de pol·linització primaveral, si bé es va compensar parcialment amb preus al alça (vora 5 euros el quilo pelada). Vinya: La calor extrema estival va avançar la verema i va estrangular els rendiments del secà, tot i que la qualitat del raïm i del vi elaborat es va mantenir en nivells excel·lents. Hortalisses i regadiu: Van mantenir l'activitat a zones com sa Pobla, tot i bregar amb l'escalfament de la factura elèctrica per al bombeig d'aigua i la creixent salinització dels aqüífers costaners. En definitiva, Pollença i Mallorca acomiaden un altre any agrícola d'alta exigència climàtica, on la capacitat d'adaptació del sector primari davant l'escalfament global torna a ser la clau de volta per assegurar la supervivència de la nostra agricultura tradicional.

Balanç d’un any agrícola marcat per l’extrema calor i la irregularitat climàticaP+

Aprofitam que aquests dies s'ha donat per finalitzat l'any agrícola i el mes de setembre per fer balanç de la meteorologia extrema que ha tingut lloc aquest darrer mes, aquest estiu i, de fet, tot aquest darrer any, amb una forta incidència sobre el camp, entre molts altres sectors

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Al Punt informatiu d'aquesta quinzena...

Publicacions relacionades

Sidy Giroux, coordinador de TASNI a Senegal: «Pots construir hospitals, però si el personal sanitari no té com menjar, ha d’abandonar el centre»

La desena edició de l’Amer Mallorca 5000 reunirà 500 corredors amb arribada a PollençaP+

Aparcament de ca les Monnares… qui vigila?p+

L’Ajuntament destina un milió d’euros a revisar i reparar la xarxa de clavegueram per protegir la BadiaP+