“Déu va crear la Terra i els holandesos, Holanda”P+

Aquesta és una expressió ben popular als Països Baixos que, com sol ser habitual en aquest tipus de cites, mica de raó amaga. A mi, personalment, em va fascinar, perquè, sense sortir d'Amsterdam, vaig veure clar la capacitat de crèixer a força d'enginy, temps i esforç que tenen els neerladesos. Abans d'endinsar-me en les casetes de xocolata que perfilen canals i carrers de la Venècia del Nord (no puc parlar d'altres ciutats, perquè no les conec), permeteu-me quatre apunts previs. Holanda o Països baixos? Països Baixos. Holanda és una part dels Països Baixos. De fet, Holanda del Nord i Holanda del Sud són dues de les dotze províncies que formen aquest país europeu que limita amb Bèlgica, Alemanya i la mar del Nord. Cert que, a les dues Holanda, conflueixen tres importants ciutats com Amsterdam, capital de Països Baixos i ciutat més turística; el Port de Rotterdam, motor econòmic i La Haia, capital política. Però el conjunt del país va més enllà d'aquest nom que, durant molt de temps, s'ha fet servir per referir-se al país sencer. Països Baixos ocupa 37.378 quilòmetres quadrats, un terç dels quals es troben per davall del nivell de la mar. De fet, el nom de Nederland respon a aquesta realitat, ja que neder significa baix i land, terra. I és que, com repetia aquella guia, els neerlandesos són "pràctics i pragmàtics". Segons dades de l'any 2024, als Països Baixos hi vivien 17.942.942 habitants. Moltes persones per l'extensió de terra que ocupen. De fet, és un dels països amb major densitat de població d'Europa. Però, com es guanyen terrenys a la mar? Arribats a aquest punt, anem a la creació dels Països Baixos. Per això, primer de tot, cal entendre què és un pòlder. La definició diu que és una extensió de terra guanyada a la mar. Però, com es guanyen terrenys a la mar? Explicat a la meva manera. Tu tens un bocí de mar que entra dins la terra. Aleshores, tanques l'accés de la mar, construeixes un seguit de canals a través dels quals condueixes l'aigua que ha quedat embalsada amb l'ajuda de molins de vent (actualment són bombes hidràuliques). Els molins van estraeient aigua sense aturar. Durant aquest llarg procés, l'aigua salada de la mar s'endolceix a mesura que es va mesclant amb l'aigua de pluja. Tanmateix, però, els molins continuen drenant fins que, finalment, els terrenys queden eixuts i esdevenen productius, o sigui es poden explotar com a agrícoles o ramaders, i també s'hi pot construir. En qualsevol cas, però, la zona no deixa de ser pantanosa motiu pel qual cal anar traient aigua continuament. No debades, una part important dels impostos que paguen els neerlandesos (i en paguen un 40 per cent d'allò que guanyen i no tenen ni educació ni sanitat gratuïtes!) es destinen a mantenir l'obra hidràulica que s'ocupa d'aquesta tasca. De fet, si el sistema d'extracció d'aigua deixàs de funcionar una setmana, desapareixeria un 30 per cent dels Països Baixos. Dels pòlders als pilons Construït el terra, encara que poc ferm per dir-ho d'alguna manera, m'endinsaré en els fonaments de les casetes de conte de fades que envolten els llargs canals i carrers amsterdanesos. Bono, idò, passaré dels pòlders als pilons. Els pilons eren llargues bigues fetes amb soques de pi que es clavaven dins les terres pantanoses que temps enrere havien estat al fons de la mar o marismes. En no tenir contacte amb l'oxigen, aquests pilons no es podreixen i poden sostenir edificacions, no gaire altes això sí. Amb els pilons assentats, a damunt, s'hi col·locaven planxes de roure i, a partir d'aquí, construïen les cases. Actualment, el sistema és el mateix, encara que s'usen materials nous com el formigó i, ben segur, tècniques més avançades per endinsar les llargues bigues damunt les quals s'aixequen els edificis. Conjunt de les Cases ballarines al canal Amstel d'Amsterdam. "Cases ballarines" Les "Cases ballarines" és el nom d'un conjunt d'edificacions ubicada al canal Damrak que ja em va bé per intentar explicar algunes curiostitats de les cèntriques cases d'Amsterdam. D'entrada, les cases d'Amsterdam són estretes i fondes, perquè, al segle XVII, l'amplada de les façanes determinava la quantitat d'impostos que s'havien de pagar. Per altra banda, tampoc són gaire altes per raons òbvies, els fonaments no aguantarien tant de pes. A més d'estretes, hi ha bastantes cases que estan més o menys inclinades cap endavant. Això és per no espatllar els frontis quan pujaven mercaderies als magatzems. Els magatzems estaven al pis superior per protegir els productes de la humitat, però també de les rates, de les inundacions i dels esclaus que vivien a la part inferior de l'edifici. Amb la mateixa intenció de pujar les mercaderies, hi ha una biga amb una corriola que, actualment, es continua usant per pujar mobles i altres coses, ja que la majoria d'edificis no disposa d'ascensor i gairebé tots tenen unes escales estretones i empinades per aprofitar bé l'espai. Les façanes de les cases estan inclinades i disposen d'una biga amb una corriola per fer més fàcil pujar-hi coses. Una altra particularitat de les casetes amsterdameneses és que tenen dos portals, dues entrades, una a peu de carrer per accedir als soterranis on vivia el servei i una una mica més amunt per accedir a les dependències que habitaven els propietaris. Entre casa i casa, no hi ha una paret mitjanera, sinó dues parets separades una de l'altra per un espai buit. D'aquesta manera, si una casa col·lapsa, no afecta l'altra. Amb una intenció similar, les façanes se subjecten amb tiranys, una mena de grapes que reforcen l'estructura de l'habitatge que, com s'ha dit, està assentat damunt terrenys pantanosos. En aquesta imatge, és fàcilment visible l'espai que separa les cases. Més enllà del perímetre de les cases, els moviments del terra es fan evidents a les finestres, que són grans i grosses, i molt sovint tortes com és fàcilment visible des del carrer. I ja que he parlat de finestres, dos detalls. El primer, les vidrieres són tan grans per reduir costos, com més grans les vidrieres, menys totxos s'havin de pagar. El segon, rere els vidres d'aquests finestrals no sempre hi ha cortines. Això és indici que allà hi viuen persones protestants i no necessiten cortines, perquè no s'han d'amagar de res ni de ningú. Algunes finestres estan tortes per mor del moviment de la terra. A la fotografia, també es poden veure els tiranys que subjecten la façana. Una de les portes d'accés privat al Begijnhof. Begijnhof I si les Cases ballarines m'han servit per generalitzar les casetes amsterdaneses, Begijnhof amb servirà per tancar aquesta espipellada sobre Amsterdam. Al bell mig d'Amsterdam, hi ha un conjunt d'edificis al voltant d'un jardí que transporta el visitant lluny, ben lluny en l'espai i en el temps. La sensació d'estar en una ciutat es dissipa només passar la porta d'accés al gran jardí envoltat de casetes, entre les quals la més antiga d'Amsterdam, una capella protestant i una església catòlica camuflada, i de tranquil·litat trencada per la presència d'alguns turistes respectuosos. Capella protestant del Begijnhof. Pel que fa a la dimensió temporal, no és ben bé ficar-se dins la màquina del temps fins al 1425, quan es va construir aquella casa amb la façana de fusta negra que atreu les mirades enmig de tants estímuls. Més aviat es tracta de retrocedir fins a l'Edat Mitjana per recordar les beguines, aquelles dones que vivien en comunitats aïllades de les estructures religioses. Dones llestes i independents que es guanyaren el nom de "les bruixes d'Amsterdam", un terme usat com a eufemisme d'intel·ligent i, en conseqüència, perillosa per al patriarcat. Actualment, en aquest espai, hi viuen dones amb un determinat perfil social que, a través dels Serveis Socials, poden accedir a un lloguer avantatjós en aquests habitatges. Això no és senzill. De fet, hi ha qui ha d'esperar entre 20 i 25 anys per aconseguir un d'aquests habitatges pels quals haurà de pagar uns 300 euros mensuals (els lloguers a Amsterdam ronden els 2.500 euros de mitjana). Em feia il·lusió tancar l'article amb aquestes dones, perquè, aquí, a Pollença, es conserva el topònim dels Beguins. Monument a les beguines, dins el Begijnhof d'Amsterdam.