Un americà a PollençaP+

Club Pollença L’exposició que tradicionalment presenta el Club Pollença durant les festes de la Patrona, enguany fa palesa de l’obra d’un artista nord-americà que arribà a Pollença al voltant de la segona meitat dels anys seixanta del passat segle vint, Richard Henry Campiglio. Campiglio va néixer a Santa Bárbara, Califòrnia l'any 1928. Va estudiar a la Universitat de Califòrnia, a Santa Bárbara, on va acabar el 1955, ja que va haver d'interrompre els seus estudis des de 1950 fins a 1952, a causa de prestar serveis militars durant la guerra de Corea, dins territori japonès, a les línies frontereres. Va viure a Califòrnia, exceptuant el temps que tornà al Japó, com a voluntari de la Creu Roja. En tornar als Estats Units, Campiglio va seguir el seu treball social com a director del Reformatori Juvenile Hall, de Santa Bàrbara, durant vuit anys, però va dimitir del seu càrrec per a dedicar-se de ple a la pintura, la il·lusió més gran de la seva vida. Va venir a Espanya el 1965 i es va instal·lar a Pollença, on tenia el seu estudi al número 3 del carrer Pont Romà. L'any 1966 ja trobam una poderosa obra seva dedicada al Club Pollença. Era habitual veure’l assegut a l’acera dels vagos, llegint el diari amb la seva copa de vodka. Va exposar entre d’altres a les galeries Norai i el 1986 a Bennàssar galeries, amb un text de Miquel Bota Totxo del que hem utilitzat la biografia, també a la Tafona. Richard Henry Campiglio va morir a Palma el dia 6 de gener de 1989. Com a artista, Campiglio esdevindrà una baula mallorquina de l’anomenada Escola de Nova York, moviment artístic sorgit als Estats-Units a les dècades dels 40 i 50 del segle XX. El terme es va convertir en sinònim del moviment conegut com a Expressionisme Abstracte, personificat per artistes emigrats europeus com Hans Hofmann (1880-1966), Willem de Kooning (1904-1997). Mark Rothko (1903-1970), Arshile Gorky (1905-1948), així com per artistes nord-americans, Robert Motherwell (1915-1991) o Jackson Pollock (1919-09) entre d’altres. Mitjançant la fusió de l'estètica europea i el desig americà de rellevància social, l'Escola de Nova York es va convertir en un dels moviments més influents de l'art contemporani i va contribuir al fet que aquella ciutat substituís París com a centre mundial de l'art d'avantguarda, reflectint el potencial creatiu i el poder financer del Nou Món. Dins aquest moviment l’obra de Campiglio s’acostarà més a l’anomenada action painting, per la seva gestualitat i abstracció, però sense deixar de banda l’element formal figuratiu que s’intueix, que treu el cap, homes, dones, paisatges, acostant-se conceptualment a les obres de De Kooning, per posar-ne un exemple. L’art de Campiglio, ve marcat com el de tota la seva generació pels conflictes socials i polítics, com ara les guerres de Corea i després la del Vietnam. El seu cromatisme sol ser molt limitat: blanc, negre, o bé amb els colors primaris: magenta, groc i cian. La seva gestualitat, profunda, intensa. Aquests quadres, amb violents traços de color, uns, i quasi monocroms, altres, presenten com a trets distintius l'angoixa i el conflicte, el dubte existencial, cosa que és considerat el reflex de la societat en què van sorgir aquestes obres. Els traumes de la guerra, les ferides de viure.