Mixt o Bikini?

Avui és el Dia Mundial del Sandvitx Mixt, hi ha dies per a tot. El mixt és un entrepà clàssic que, si més no a Occident, es troba gairebé per tot. De fet, es pot dir ben bé que forma part de la gastronomia estàndard. Per definició, un sandvitx, si més no per aquestes contrades, és a base de pa de motle. Llavors hi ha el farcit que, en el cas del mixt, inclou mantega, pernil dolç i formatge. A partir d'aquí, les possibilitats són infinites. Ara bé, per què a Barcelona o al Principat en general, ens miren rar si demanam un "mixt"? Mirarem de treure l'entrellat de tot plegat i acabarem amb una proposta per, avui vespre, fer un homenatge al sandvitx per excel·lecia. De l'aristocràcia anglesa a les barres de Barcelona Encara que el sandvitx té un origen aristocràtic —es diu que John Montagu, quart comte de Sandwich, el va inventar al segle XVIII per poder menjar amb una mà mentre jugava a les cartes sense embrutar-les—, la versió de pernil i formatge va arribar una mica més a evolucionar. A França el coneixen com a croque-monsieur, però a Barcelona té nom de banyador. Per entendre per què li diuen Bikini, hem de viatjar fins a l’any 1953, quan va obrir la mítica Sala Bikini a l’Avinguda Diagonal. L’origen d’un nom amb ritme: La Sala Bikini En una època en què la dictadura prohibia els estrangerismes, la Sala Bikini va voler importar el concepte del croque-monsieur francès. Com que no podien fer servir el nom original, va començar a conèixer-se com "el sandvitx de la casa". Amb el temps, la gent deia: "Anem a menjar el sandvitx de la Bikini" i, finalment, per economia del llenguatge, es va quedar simplement en Bikini. La sala, famosa també per tenir el primer minigolf d'Espanya, es va convertir en un referent de la burgesia i l'oci. Tot i que el local original es va enderrocar per construir el centre comercial L’illa Diagonal, el nom del sandvitx va arrelar tan fort que avui és inseparable de la cultura catalana. La recepta d’autor: El Bikini de Carles Abellan El bikini ha evolucionat des de la recepta clàssica de pernil dolç i formatge emmental o gouda cap a versions d'alta cuina. Una de les més famoses i estimades és la que va popularitzar el xef Carles Abellan, que eleva aquest plat a la categoria de joia gastronòmica. Ingredients: Pa de motlle de qualitat. Mozzarella de búfala. Pernil ibèric de tall fi. Mantega (per untar el pa). Oli de tòfona negra. Elaboració: Preparació: Untam les cares exteriors del pa de motlle amb una capa fina de mantega per aconseguir un daurat perfecte. El farcit: Col·locam la mozzarella de búfala damunt una llesca. Hi afegim el pernil ibèric per damunt. El toc mestre: Posam unes gotes d'oli de tòfona negra (al gust) damunt els ingredients. La cocció: Col·locam el bikini a la planxa o sandwichera. El secret d'Abellan és que el pa quedi cruixent i d'un to daurat apetitós, mentre que la mozzarella s'ha de fondre "amb alegria", mesclant-se amb l'aroma de la tòfona. Consells per al bikini perfecte El pa: Si voleu un resultat més sa, podeu fer servir pa integral i substituir la mantega per un rajolí d'oli d'oliva. L’acompanyament: No necessita guarnició, però unes patates xips cruixents o una amanida verda fresca ajuden a equilibrar el plat. Creativitat: No tingueu por d'experimentar afegint espècies com l'orenga o la farigola, o canviant el pernil per gall dindi o pernil salat com Carles Abellan.