Abans no acabi 2025… sobre la marca StraussP+

Coincidint amb el dia en què Johann Strauss II hagués fet 200 anys, Els Homes Clàssics de Catalunya Música dedicaren tota la setmana a explorar la nissaga dels Strauss de Viena. Així va ser com vaig descobrir molta informació sobre aquesta família de compositors la música dels quals cada any sona al ja tradicional Concert d’Any Nou que es televisa arreu del Món. De tot allò que varen dir, vull compartir amb vosaltres algunes informacions sobre la «marca Strauss» o el que és el mateix al gran èxit empresarial que Johann Strauss i els seus germans aconseguiren fent música. D’aquella franquícia musical que va fer fortuna per Europa, sobretot, però també per Rússia i els Estats Units, n’intentaré fer cinc cèntims. Un clan musical Abans de començar, convé saber qui és qui en aquest clan musical. Johann Strauss I (Pare) es va dedicar a la composició de valsos, danses i marxes. Va aconseguir establir la música de ball vienesa com a gènere popular. La seva obra més coneguda és la Marxa Radetzky, amb què es tanca el Concert d’Any Nou. Les seves composicions eren properes i senzilles. Johann Strauss II, també conegut com a Johann Strauss fill, va néixer a Viena el 25 d'octubre de 1825, en una nissaga musical d’enorme influència. Conegut com a «el rei del vals», per haver compost valsos tan famosos com «An der schönen blauen Donau» («El Danubi Blau»), Johann Strauss és un dels compositors clàssics més famosos de tots els temps. En gran part, aquesta fama es deu al Concert d’Any Nou que se celebra a Viena, en el qual els Strauss ocupen el gruix del repertori. Els valsos de Johann Strauss II es caracteritzen per ser lírics i expressius, amb melodies enganxoses que agradaven a tothom. De fet, ell va convertir el vals, una dansa d’origen camperol, en un símbol de Viena i de l’alta societat europea. O sigui que va crear una música amable, identificable i per a tots els públics. A més dels valsos, Johann Strauss II va aconseguir un èxit enorme amb les seves operetes, com Die Fledermaus (El rat penat), plenes de melodies molt imaginatives. Compositor i director d’orquestra, Johann Strauss II va superar el pare. I juntament amb els seus germans, va formar una "empresa musical" o "franquícia". Això va ser possible per una combinació d'elements musicals innovadors i una astuta gestió empresarial. De Joseph Strauss (el poeta Strauss), s’ha de destacar l’estil líric, delicat i íntim. Es dedicà a la música per la pressió del seu germà Johann, que necessitava ajuda per dirigir les orquestres familiars. I d’Edward Strauss (l’Strauss de les polques), s’ha d’apuntar el seu estil més lleuger i pràctic, destinat sovint a acompanyament de fons en trobades socials. Edward va ser director i compositor. La seva aportació més important va ser l'expansió del negoci dels Strauss per Europa i, fins i tot. als Estats Units. Marca Strauss Més enllà del talent musical, com s'ha avançat, Johann Strauss II també va ser un gran empresari que va saber forjar un tipus de negoci pioner en crear una mena de "negoci familiar" o "empresa musical", amb el cognom "Strauss" esdevenint una marca o franquícia musical. Després de la mort del seu pare, va fusionar les dues orquestres familiars i va començar a fer gires per tot el continent, la qual cosa li va proporcionar fama i molts diners. Les seves gires van incloure llocs com Rússia, Londres, França, Itàlia i, fins i tot, els Estats Units (on va actuar al festival de Boston a la dècada de 1870). Per maximitzar els beneficis i complir amb els compromisos professionals, tenia diverses orquestres treballant de manera paral·lela arreu del món. Ell només apareixia a l'escenari el primer dia del concert en una nova ciutat per fer-se veure, i després marxava per arribar a temps a la següent estrena d'alguna de les seves orquestres,. Això va ser possible gràcies als avanços en les línies ferroviàries que li permetien viatjar còmodament. A més, va demostrar la seva vivacitat per als negocis adaptant composicions creades per a llocs com Rússia i convertint-les en valsos vienesos, aprofitant així el material ja existent. Va incorporar els seus germans, Joseph i Edward, com a directors i compositors substituts quan la seva salut delicada li impedia viatjar o actuar. Això va ser un èxit de màrqueting, perquè el públic estava encantat de veure un altre Strauss a l'escenari. Fins i tot va alimentar la rivalitat entre ell i el seu germà Joseph per atraure més atenció pública i vendre més entrades. Tot i que va afirmar que el seu germà Joseph era el més talentós, ell es va reconèixer com "simplement el més popular", acceptant el seu rol com a figura pública i magnat musical. En essència, Johann Strauss II va saber combinar la composició de música de gran qualitat i popularitat amb una visió moderna de gestió empresarial i màrqueting (franquícies, gires massives i explotació de la marca familiar), la qual cosa va consolidar la seva projecció internacional.