Pollença és espectacularP+

Cap de fibló A principis del 2025, gràcies a la decisió de l’Ajuntament de seguir una estratègia promocional diferent, Pollença va deixar d’aparèixer dins la llista dels pobles més bonics d’Espanya; ara, segons una notícia delsmitjans de masses, “un servei mèdic online per aprimar-se situa a Pollença com la segona ciutat espanyola més saludable”. En la dècada dels seixanta Guy Debord féu una diagnosi tan aguda del seu present que ja anticipava el nostre: els dispositius mediàtics armen una pel·lícula que s’integra en el nostre sistema cognitiu i emocional, fent sorgir així una visió del món i de la vida com a mercaderia. Imatges i eslògans modelen el nostre desig, la nostra estètica, la nostra ètica, la nostra sensibilitat. Ho anomenà la Societat de l’Espectacle. Un món on el potencial creatiu de les formes de vida personals i col·lectives torna una exigència productiva. No tenc temps. Les experiències, inherents al nostre sentir, esdevenen un producte de consum. Mallorca experience. Les festes populars, que generen comunitat, se venen com a aventura antropològica. Reality show. En un catàleg de viatges, un anunci de Pollença pot ser la pàgina anterior a la que promou un safari en una reserva on, tanmateix, se sap que no queda cap animal en llibertat. Ja vivim en un parc humà. Les promocions que anuncien que un poble és el més bonic o el més saludable representen la bellesa i la salut com a objecte de consum i aquest fet genera un abisme entre aquelles persones que ho poden adquirir i les que no —sovint, les mateixes que habiten el poble. El rànquing de la notícia inclou entre els factors a tenir en compte un servei de salut per aprimar-se, però no parla de l’artritis crònica de les kellys; diu que hi ha 1.548 espais on nedar per cada 10.000 habitants, però no esmenta que a les platges no queda ni un gra d’arena sense tovallola al damunt, ni tampoc, si de números va la cosa, les també 24.339 places turístiques per als 17.594 habitants que a l’any 2024 se comptaren. De qui és la salut de quèparlen? On queda la bellesa d’un poble quan els seus habitants han de fugir per no poder pagar-se l’habitatge? Pollença, a part d’estar situada en un entorn excepcional del qual no cal fer més propaganda, té una vida cultural activa: associacions d’ajuda a persones vulnerables, de música, arts i artesania, de defensa del territori, festes populars, gran oferta d’esports, etc. Factors de qualitat que poden dotar el poble d’una vitalitat autogenerada, bella i saludable. No obstant això, cada vegada que se ven com a producte, aquesta energia se transforma, agafant tons més típics d’un parc temàtic que d’una cultura viva on la música, la gastronomia, els comerços, la plaça, etc., perden tota genuïtat. La vertadera riquesa se pot mesurar per la distància a què se manté la confusió entre el valor i el preu. Una cultura bella i saludable, per mantenir-se com a tal, fa millor en tenir cura de la diversitat de relacions que la configuren que en fer-ne una postal. Cada notícia mediàtica que promou l’espectacularitat d’un poble contribueix a la seva gentrificació, transformant-lo en escenari de meres relacions comercials, de salut i bellesa de compra i venda. Cada cadira treta a la fresca, cada ajuda al veïnat, cada activitat organitzada amb ànima, cada acte desinteressat, fa que el poble deixi de ser un mer plató turístic i que s’ompli de comunitat. La nostra època està marcada pel conflicte entre economia i vida, on l’una devora l’altra patològicament. Escapar de la inèrcia mediàtica que tot ho consumeix i generar relacions sanes, belles i genuïnes és el gran repte del nostre present.