A Matadepera, tallen un pi d’un bosc proper, el porten a la plaça del poble i el planten. Tot i les moltes similituds amb el Pi de Pollença, també hi ha diferències notables. Sens dubte, es pot afirmar que els matadeperencs són tan valents i una mica “inconscients” com els pollencins.
Les dates
Mentre que el Pi de Pollença es celebra el dia de Sant Antoni, 17 de gener, el de Matadepera es fa per Sant Sebastià, més concretament el cap de setmana més proper al 20 de gener. Igual que a Pollença, una setmana abans es talla i es prepara. Ara bé, mentre que a Pollença es tallen les branques i l’escorça al bosc, deixant només la ramera, a Matadepera les branques es tallen al bosc, però no es lleva l’escorça fins que el pi arriba a la plaça.
A Matadepera, el pi es recull al bosc de la Pedrera de l’Angelet el dissabte vespre i es pela i planta el diumenge al matí a la plaça de Cal Baldiró. Això sí, la pujada no es fa fins al cap de setmana següent. En canvi, a Pollença, tot el procés es concentra el mateix dia de Sant Antoni.
A més, el segon divendres de gener, a Matadepera se celebra un Pi infantil. Els nins i nines de la localitat en van a cercar un i el pugen l’endemà.
La mida del pi
A Pollença, s’ha establert que el pi no pot fer més de 20,5 metres, ja que un de més llarg seria molt difícil d’entrar a la plaça. En canvi, el pi d’enguany a Matadepera fa 25 metres i, en alguns anys, ha estat fins i tot més llarg. Val a dir que el Pi del Port de Pollença d’aquest any fa 22 metres.
La baixada
A Pollença, el pi es talla al bosc de Ternelles i es transporta estirant amb cordes a damunt en carro fins a la plaça Vella, recorrent més de 3 km. A Matadepera, el recorregut és més curt, d’1,5 km, però el pi es porta a espatlles pels voluntaris, fet que té un gran mèrit, tenint en compte que l’arbre pesa unes dues tones. Per protegir-se, els voluntaris utilitzen trossos de goma escuma.
Tot i això, cal destacar que a Pollença també es carrega a espatlles, però només per introduir-lo a la plaça Vella. A Pollença, el trajecte dura entre quatre i cinc hores, mentre que a Matadepera es completa en poc més de dues hores.
La plantada
A Pollença, el procés de posar el pi dret a la plaça es fa amb cordes i un ternal situat a l’església. A Matadepera, durant dos anys i com a conseqüència d’un accident es va utilitzar una grua per plantar-lo i així minimitzar riscos. Tanmateix, però, posteriorment, es recuperà el costum de plantar-lo de manera manual, o sigui amb falques i cordes. A més, a Matadepera, només els voluntaris de la Germandat de Sant Sebastià poden accedir a la zona on es planta el pi, mentre que a Pollença la plaça és plena de gent durant tot el procés. Això sí, són els voluntaris de la comissió de festes, els encarregats de fer tota la feina. Tant els voluntaris de la comissió de festes de Pollença, com els de la germandat de Sant Sebastià de Matadepera, es distingeixen pels seus guardapits.
La pujada
Com s’ha dit abans, a Matadepera la pujada del pi es fa el cap de setmana següent, durant un concurs de grimpaires. A diferència de Pollença, diverses persones coronen el pi, i totes porten un arnès d’escalada per seguretat. Els guanyadors són aquells que arriben al pernil penjat a la copa en el menor temps possible.
La tècnica més utilitzada a Matadepera consisteix a abraçar el tronc amb les cames i els peus, avançant lentament cap amunt. No obstant això, actualment s’ha popularitzat una nova tècnica: col·locar els peus frontalment al tronc i utilitzar els braços per envoltar-lo, com fan les moneies. Aquesta tècnica permet una pujada més ràpida.
A Pollença, en canvi, no s’utilitza cap arnès de seguretat, de manera que els participants han de pujar-lo a l’estil tradicional.
També podríem parlar dels foguerons, que també es fan a Matadepera, o de l’origen de la festa, però això ho deixarem per a una altra ocasió.
