I si només necessites entendre millor com dorm el teu bebè?P+

Susana Herrero, pediatra Sempre que vull entendre i parlar sobre un tema relacionat amb la criança, acabo referint-me al nostres ancestres i a la nostra condició de mamífers. Ara veuràs per què. La lactància, la son, l’alimentació, els bons hàbits, les rutines… de manera molt bàsica, es redueixen a recordar que som mamífers. Per tant, és recomanable seguir la nostra fisiologia i apropar-nos als nostres orígens. És clar que des de l’Homo sapiens fins avui hem millorat i que no som ben bé com els ximpanzés. Moltes coses han canviat i, com a espècie, hem evolucionat. Però revisem com vivien els nostres avantpassats a la Prehistòria i com es comporten, en general, els animals mamífers: - Es regien pels cicles dia-nit: s’aixecaven quan sortia el sol i dormien quan es feia fosc. Per tant, tenien assegurades les hores mínimes i necessàries de son. - En els primers temps de la Prehistòria, eren nòmades. Es movien constantment, com els animals. El sedentarisme no hi tenia lloc. - El menjar era fresc, de proximitat, sense processar, sense additius ni contaminants. - Les cries s’alimentaven exclusivament amb llet materna tot el temps possible i quan podien començar a menjar altres aliments, eren un complement. La llet materna era una font boníssima i fàcil de calories i nutrients. - Les cries dormien amb les mares: el co-llit era la norma, proporcionava confort, escalfor i assegurava la supervivència; qualsevol animal podia venir durant la nit i endur-se una cria que no estigués protegida. La fisiologia mana. I, de manera molt resumida i senzilla, en el tema de la son, funciona així: amb la llum, arriba un senyal al cervell que ens activa. Segreguem cortisol i serotonina. Estem desperts. En vigília: mengem, socialitzem, ens movem… Quan arriba la foscor, baixa el cortisol i segreguem melatonina, que afavoreix la son. I l'endemà, repetim. Dormir bé és essencial per moltes coses. Durant la son, no només desconnectem: el cervell madura, es reforça el sistema immunològic (les nostres defenses), es consoliden la memòria i l'aprenentatge, es regeneren teixits danyats i s’eliminen tòxics i deixalles metabòliques acumulades durant el dia. També es regulen les hormones… La son és un procés evolutiu. Canvia al llarg de tota la vida, però especialment durant els primers tres anys. Dormir tota la nit és una fita en el desenvolupament, igual que aguantar el cap, començar a caminar o aprendre a sumar i restar. Però, sabem què vol dir “dormir bé” per a un nadó o un infant de dos anys? Els adults seguim un ritme circadià, que dura 24 hores, de les quals passem dormint unes 7-8 hores i la resta en vigília. Els nadons acabats de néixer segueixen un ritme ultradià, que dura aproximadament 3-4 hores: dormen, mengen i estan desperts. No depenen del dia i la nit, ni els afecta gaire l’entorn o els renous… A partir dels 3-6 mesos comença la maduració del nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlam que permet l’evolució del ritme ultradià cap al circadià. Això els permetrà dormir “com un adult”. Aquest procés s’assoleix entre els 3 i 6 anys de vida. Intentar canviar-ho o accelerar-ho no és possible ni adequat. El cervell dels nostres nadons no està preparat per dormir com nosaltres “volem i necessitem”. Li demanaries a un nadó de sis mesos que camini? Esperaries que el teu fill de dos anys sabés sumar i restar? Però sí que volem que dormi tota la nit! Però clar, quina és la nostra realitat? Amb l’evolució, la modernització, els avenços tecnològics i el nostre ritme de vida… seguir la nostra fisiologia és complicat: despertadors, oficines, pantalles, sedentarisme, alimentació proinflamatòria, horaris interminables, extraescolars, conciliació… El cortisol i la melatonina van una mica desorientats. I volem que els nostres bebès s’adaptin als nostres horaris i facin coses per a les quals el seu cervell no està preparat. D’acord, és difícil. No podem canviar el nostre dia a dia: no vivim a la Prehistòria ni som animals salvatges. Tenim horaris i necessitem “dormir”. Com ens podem adaptar al ritme de son dels nostres fills? Com podem “sobreviure” als primers anys? No hi ha fórmules màgiques ni miraculoses, i no es pot “entrenar la son”. Hi ha algunes pautes i consells que podem aplicar, però el més important és AJUSTAR EXPECTATIVES i COMPRENDRE LA SON DELS BEBÈS! El teu bebè no dorm “malament”, dorm com un ésser humà en desenvolupament. No com un adult, no com una màquina, sinó com el que és: un petit mamífer dissenyat per sobreviure, vincular-se i desenvolupar-se al seu ritme. Sí, hi ha nits difícils, el cansament s’acumula i, de vegades, desitjaries una pausa… Però entendre què passa i per què és el primer pas per deixar anar la culpa, no pensar que estàs fent res malament, ajustar expectatives i trobar estratègies més realistes per cuidar-te a tu també. Estàs acompanyant el somni del teu bebè… i això ja és molt.