Arquitectura turística desapareguda: la Pensió EuropaP+

La història del turisme a Pollença, i molt especialment al Port, ha passat per moltes fases. Avui dia, les opcions per als visitants passen per grans hotels, aparthotels o habitatges i finques vacacionals -els coneguts ETV-, però no sempre ha estat així. Els primers estiuejants que visitaren el Port de Pollença a finals del segle XIX ho feien per allotjar-se en fondes o tavernes que, amb el temps, es varen anar adaptant a les noves necessitats. Era una oferta modesta, pensada sobretot per a públic local i mallorquí, i una mica més endavant, ja als inicis del segle XX, per als primers visitants britànics. Però en altres moments del desenvolupament turístic varen proliferar un altre tipus d'establiments per allotjar-se al municipi, que no eren ni les originaries tavernes, ni els actuals hotels. Una de les fases més efervescents del desenvolupament turístic, es va viure als anys cinquanta, especialment a partir de la segona meitat de la dècada, i es va accelerar encara més a inicis dels seixanta. Superades ja les dificultats derivades de la guerra civil i les dues guerres mundials, Pollença començava a obrir-se de forma decidida al turisme. L’evolució de les xifres ho diu tot: l’any 1950 només hi havia 10 establiments turístics registrats a tot el municipi. El 1957, 13 -comptant l’Hotel Formentor-, i ja al 1960 n’hi havia 18. El 1961 se’n registraren 22 i només quatre anys després, el 1965, la xifra s’havia duplicat fins a arribar als 32 establiments turístics. En aquest context neix la Residencia Europa, més coneguda com a Pensió Europa, un establiment que es va construir precisament a finals dels anys cinquanta. La fotografia que il·lustra aquest article, trobada a la pàgina Fotografías Antiguas de Mallorca, en mostra la façana principal. Es tracta d’una postal de l’arxiu postal Joan Estelrich Maimó, editada per Talleres Zerkowitz i que va ser circulada l’any 1962 des de Frankfurt, Alemanya. L’edifici de la Pensió Europa s’ubicava a una incipient plaça Miquel Capllonch, que aleshores encara era gairebé als afores del Port de Pollença. Feia cantonada amb el carrer Ponent, i ocupava una posició privilegiada en un entorn que començava a canviar ràpidament. A la imatge es pot llegir al peu la inscripció “Zimmer – Nr. 33 u. 34”, que en alemany vol dir “habitació núm. 33 i 34”, un detall que indica que probablement la postal va ser enviada per algú que s’hi allotjava i volia deixar constància de la seva estada. Segons una guia d’hotels de l’any 1958, la Pensió Europa disposava de 31 habitacions i 13 banys, és a dir, un bany per cada dues o tres habitacions, una dada que avui pot sorprendre però que en aquell moment era força habitual. Al rètol situat a l’entrada principal s’hi pot llegir: “RESIDENCIA EUROPA / Habitaciones & desayunos / Chambres & petits déjeuners / Rooms & Breakfasts / Zimmer & Frühstück”. L’ordre dels idiomes ens dona pistes sobre l’origen dels seus clients: en primer lloc, espanyols i francesos, però també anglesos i alemanys, fet que confirma la varietat de nacionalitats que ja arribaven al Port en aquella època. L’establiment forma part d’una tipologia d’allotjament -la pensió tradicional- que pràcticament ha desaparegut del municipi. Durant els anys seixanta, només al Port de Pollença hi havia nombroses pensions: la Pensió Luz de Mar, la Pensió Rotger, la Pensió Seguí, la Pensió Rivoli, la Pensió Europa, la Pensió Rex, la Pensió Pizà, la Pensió Borràs i la Pensió La Torre, així com petits hotels com Singala, Bellavista, Raf, Puerto, Carotti o Marina. D’aquest llistat, ben pocs han sobreviscut com a pensions modernes; alguns s’han reconvertit en hotels, i molts altres han desaparegut completament, donant pas a comerços o edificis de pisos. Aquest és el cas de la Residencia Europa, ja que actualment, no queda res de l’edifici original. El que ocupa avui el solar on hi havia la pensió és de 1994, segons el cadastre municipal. A la planta baixa, s’hi troben diversos comerços, entre els quals destaca el popular Bar Bony, punt de trobada habitual principalment per al turista britànic. A la fotografia, crida també l’atenció el cotxe aparcat davant la porta, un Seat 600 del primer model que es fabricà. Un vehicle que molt probablement no era d'algun treballador o client local, ja que en aquell temps eren més habituals els convertibles per llogar als turistes. Un altre detall curiós i documentat és la implicació de la Pensió Europa en la vida col·lectiva del Port. L’any 1959, els seus propietaris van participar, juntament amb altres empreses i particulars, en una donació per millorar la zona marítima del Port. La seva aportació va ser de 500 pessetes i, entre totes les donacions, es van recaptar 35.000 pessetes que es destinaren a l’embelliment del passeig Anglada Camarasa. El resultat més destacat d’aquesta actuació fou la creació d’una nova zona de platja d’arena davant el passeig, en un moment en què el Moll comptava amb molt poques platges d’aquest tipus. Aquest tipus d’edificis, com la Pensió Europa, representava una arquitectura turística característica dels anys cinquanta i seixanta: línies nítides, façana blanca, balcons senzills amb baranes metàl·liques, amplis finestrals amb persianes. Era un estil funcional, modest però cuidat, pensat per oferir confort i acolliment sense excessos. Avui, poques mostres d’aquella arquitectura perduren al Port de Pollença; les que queden són una petita empremta d’un moment en què el turisme començava a donar forma física al paisatge urbà i social d’aquest indret.