Joan Martorell
Pot ser que la següent afirmació, encara que tinguem un ego molt desenvolupat, ens faci sentir petits: cap dels pollencins que habiten aquests carrers i aquestes cases en blanc i negre, tan semblants a les actuals, existeixen ja. De fet, faltaven dècades perquè el primer dels lectors que llegeix aquest article fos tan sols concebut. És inevitable sentir una mica d’angoixa quan s’aconsegueix localitzar el punt exacte a dalt del turó dels Beguins, des d’on Fernando Moragues i de Manzanos va fer la mateixa fotografia ara fa exactament 126 anys.
En una primera ullada a aquestes dues imatges, la primera del 1891 i la segona 2017, podem comprovar com la configuració bàsica del nucli urbà de Pollença ha canviat poc. De fet, el primer que crida l’atenció és la poca vegetació de la muntanyeta del Calvari, víctima pot ser de les cremades de rostoll. Sembla mentida que, tot i la consideració que en temps moderns la natura ha retrocedit, almenys en aquest lloc ha tornat a néixer un bosc.
Però si ens fixam una miqueta més, ja començam a veure molts canvis. A l’església parroquial per començar li falta el rellotge, ja que va ser aquesta part del campanar va ser construït entre 1919 i 1921 pel rector Alzamora. També falta la part alta del campanar de l’església de Monti-Sion i si miram darrere de la Parròquia, tampoc trobarem ni l’Institut Guillem Cifre de Colonya ni tota la barriada del Garroverar, feta a finals dels anys 50 en temps del batle Martí March.
