Xesca Ensenyat, una Filla Il·lustre de Pollença del segle XXIP+

Ahir horabaixa, la Sala de Plens de l'ajuntament de Pollença es va omplir de públic amb motiu de la declaració de l'escriptora Xesca Ensenyat com a Filla Il·lustre de la Vila. El batle de Pollença, Martí X. March, va encetar l'acte protocolari de la declaració fent referència a aquell "avui pot ser un bon dia" que cantava Joan Manuel Serrat. Acte seguit, va repassar quins havien estat els darrers il·lustres pollencins: l'any 2018, el fotògraf, Guillem Bestard, de qui va fer referència a la seva dona, la científica Margarita Comes, i el 2013, la pedagoga Clara Hammerl tan vinculada al projecte de Colonya. A més a més, Martí X. March va destacar que la proposta del nomenament de Xesca Ensenyat Seguí com a Filla Il·lustre de Pollença havia sorgit per part de la societat civil. A continuació, la secretària municipal va procedir a la lectura de l'expedient 1067/2025 per a l’aprovació de la concessió de la distinció honorífica del “Títol de Filla Il·lustre de la Vila” a Francesca Ensenyat i Seguí. Acte seguit i en representació del grup de sol·licitants, Miquel Amengual va intervenir al Plenari per repassar la trajectòria literària de "l'escriptora de Pollença, però sobretot del Moll". Enmig de dues cites de la novel·la d'Ensenyat, Quan venia l'esquadra, Amengual va apuntar algunes dades biogràfiques tot destacant que Xesca Ensenyat va veure la "transformació del Moll mariner al Moll turístic que tots coneixem". Va fer esment a la relació familiar amb el poeta i escriptor del Port de Pollença, Toni Seguí "Bocchorità" i als vincles de la poeta Xesca Ensenyat amb el poeta i activista, Josep Maria Llompart. De la poesia en què Ensenyat s'inicià en la literatura fins a la narrativa amb què destacà amb una veu potent, Amengual va repassar de manera suscinta l'obra literària de Xesca Ensenyat tot fent referència a la qualitat i als premis. Miquel Amengual va parlar clar sobre la universalitat del Bellpuig de Xesca Ensenyat, amb tantes semblances amb Pollença i, sobretot, el Moll, com a "referents locals extrapolables a tota la Mediterrània". Més enllà de la faceta literària, Amengual va fer un repàs a l'activisme social i cultural de Xesca Ensenyat al capdavant de l'Obra Cultural Balear i la constitució de la delegació local a Pollença, al seu paper en la creació del primer diari local de la democràcia El Gall i a la revista cultural L'Espira. No va oblidar que Xesca Ensenyat fou la primera dona que va reivindicar la presència de les dones als Moros i Cristians, vestint-se amb la camisa de dormir tan habitual actualment. Ben segur que també va fer referència a la pionera bloguera que fou Xesca Ensenyat amb el seu "Hidroavió apagafocs". Amb un "reivindicada, però també oblidada, la declaració de Filla Il·lustre de Pollença a Xesca Ensenyat també ha de pal·liar una situació anòmala per a les dones, només hi ha dues dones filles il·lustres i Xesca és la primera mollera", va senyalar Amengual. Per acabar, Miquel Amengual va explicar que, l'any passat, quan feia 15 anys de la mort prematura de Xesca Ensenyat, un grup de persones va posar-se al capdavant, perquè fos Filla Il·lustre de Pollença. Durant tot un any, han cercat el suport del món cultural i l'han trobat amb un sens fi d'entitats, associacions i persones a les quals va agrair-los que els fessin costat en aquesta meta. Abans de la votació, l'instructor de l'expedient per a la declaració de Filla Il·lustre de Pollença a Xesca Ensenyat, Miquel Àngel Sureda va parlar d'una celebració més especial que mai, d'un fet excepcional i d'un fet més excepcional encara quan es tracta d'una dona i mollera. Més enllà de la literata, Sureda va destacar que Xesca Ensenyat era una bona comunicadora, "quan ella parlava, el temps s'aturava. Han dit aquest matí els seus fills a Ràdio Pollença". Sureda també va lloar que la iniciativa hagués sorgit de la societat civil, amb el suport del món de la cultura, qui fa uns mesos registraren la petició a l'Ajuntament. Aquesta petició no va rebre cap al·legació ni cap esmena en contra. Enmig d'agraïments, Sureda va assegurar que "Pollença arriba tard al reconeixement. Però val més tard que mai, encara que sigui amb caràcter pòstum". A l'hora que va demanar la reeedació de la seva obra, perquè la coneguin els futurs lectors. A més a més, com a docent, va explicar que, quan van d'excursió amb els alumnes, s'aturen a l'Ajuntament i els infants demanen qui són i què feren tots aquells homes dels retrats de la galeria de fills il·lustres que s'ampliarà amb el retrat de Xesca Ensenyat. Després de la intervenció de Sureda, els portaveus dels grups polítics amb representació municipal varen fer una breu intervenció. D'entrada, Bianca Aguilar, que s'estrenava com a regidora d'Unió Mollera Pollencina (UMP), va parlar d'un acte "més enllà de la política" per reconèixer una persona vinculada a la cultura i a la literatura. D'Ensenyat, va destacar que era una dona propera, directa, irònica i amb les idees clares que sacsejava consciències. Aguilar va qualificar la declaració de Xesca Ensenyat com a Filla Il·lustre Pollença com "un gest profund per trencar el silenci dens després de la seva mort". El següent en intervenir fou el regidor del Partit Popular (PP), David Alonso, que va expressar la seva satisfacció, perquè Xesca Ensenyat era "mollera com jo. A més era la mare d'en Marc, el meu company de classe, i neboda de Don Toni Seguí". Passant més de puntetes per la faceta literària, premiada i reconeguda. No va oblidar els agraïments a tots aquells que han impulsat la declaració de Xesca Ensenyat com a Filla Il·lustre. Per part de Tots per Pollença - El Pi, Josep Marquet, va agrair tots aquells que han donat suport i han contribuit al nomenament de Xesca Ensenyat com a Filla Il·lustre de Pollença. "Filla de pescadors, no sé si hauria estat millor Sant Pere que la Mare de Déu del Carme, tot i que també participava d'aquestes festes com recordava Joana Serra de Gaieta a través del seu blog". Marquet va qualificar Xesca Ensenyat com a una "veu essencial de la literatura catalana contemporània, una dona rebel, incòmoda… i que va muntar un laboratori d’escriptura on-line al seu Hidroavió apagafocs". Sobre les raons de l'arraconament de Xesca Ensenyat, Marquet va apuntar a què era "dona, d'esquerres i independentista", però també que va escollir "quedar a viure a Pollença". Va lloar que cregués amb el textos i repassar l'obra d'Ensenyat amb una mirada sense mites, un retrat de les classes populars que tan bé coneixia. A l'hora que es va referir a la lectora atenta i valenta que va ser. D'aquesta veu pròpia, clara i sense concessions, Marquet va recomanar la lectura de la novel·la Babalusa "per redescobrir aquesta escriptora massa desconeguda". Enmig d'agraïments per la gran feina de l'equip impulsor i pel suport de centenars d'entitats i persones dle món de la cultura, Marquet va explicar una anècdota. "L'any 1987, Xesca Ensenyat va dir un pregó de la Patrona brillant. Això ho sap tothom. Allò que molts desconeixen és que, aquell havia estat un any electoral i quan entrà el nou govern, va resultar que no hi havia pregoner per a la Patrona. Qui podia escriure un pregó en 15 dies, en tan poc temps? Només una persona: Xesca Ensenyat"; una dona que el periodista Andreu Manresa va qualificar com a "insolent i hipercrítica" a l'obituari que li dedicà a les pàgines d'El País. Des de Més per Pollença, Joana Aina Campomar va fer referència a la petjada de Xesca Ensenyat a través d'una "obra de potència i qualitat fora mida". També destacà l'impuls que donà a la llengua catalana. No va oblidar que era una "dona que no deixava indiferent, que usava el llenguatge sense filtres". Campomar va apuntar que Xesca Ensenyat fou una "escriptora no tan coneguda com altres escriptors de la seva època". Va parlar de la visió "insolent i critica que recollí a les seves novel·les, on és fa evident la transformació del Moll que ella va viure". "Dona i narradora excel·lent", Ensenyat va ser una dona "valenta, amb forts vincles amb la llengua i amb el poble. Una veu que s'ha de donar a conèixer com a llegat a les generacions futures". Abans de procedir a la votació, el batle Martí X. March va tenir paraules de reconeixement per a Maria, la filla de Xesca Ensenyuat, "perquè sempre és d'agrair que es reconegui la figura d'una mare, encara que sigui ara". March va destacar l'impacte cultural i polític que va tenir Xesca Ensenyat en el seu moment, i això també s'ha de veure en el context on som ara tot fent referència a la situació lingüística del català. Per a March, Xesca Ensenyat va ser una "dona compromesa políticament, socialment i culturalment". Tant és així la seva obra literària respon a un "compromís de consolidació democràtica, al paper d'una persones que lluitava per la llengua". Com altres, va esmentar una frase de Quan venia l'esquada, segons la qual "una cosa era Pollença i l'altra, el Moll. A Pollença deien amo i al Moll parlaven del patró", una realitat ben expressada. A més de destacar el caràcter innovador de la blogguera Ensenyat, del seu esperit avançat, de la seva filosofia i estil de vida, March va apuntar que era "políticament no correcta". Tanmateix, però, allò important és "Què fer a partir d’ara? Obra arribi a les noces generacions dins i fora de Pollença, perquè si no el nomenament haurà estat per quedar bé. Volem anar més enllà. El repte és de donar a conèixer la primera Filla Il·lustre de Pollença del segle XX, però no només perquè sigui dona i del Moll, sinó per mèrits propis". Els 17 regidors de l'ajuntament de Pollença votaren de manera unànime a favor de la declaració de Xesca Ensenyat com a Filla Il·lustra de la Vila. Del protocol al cor Acabat l'acte protocolari, va començar allò que el batle March va anomenar "postple Familiar i literari". Maria Cerdó acompanyada de la seva filla varen descobrir el retrat que Vicenç Ochoa va fer a Xesca Ensenyat i que, des d'ahir, forma part de la Galeria de Fills il·lustres de Pollença. Acte seguit, Maria va donar les gràcies en nom de la família al grup impulsor, a les entitats, associacions i persones que hi donaren suport, al consistori per venir-hi a bé i, a Biel Mesquida i Biel Majoral per haver acceptat una invitació tan precipitada a participar a l'acte". A més a més, es va mostrar satisfeta amb què tanta gent hagués assistit a l'acte, però sobretot que la declaració "suposi un impuls. Sens dubte, el millor homenatge que es pot fer a ma mare és llegir-la". Per la seva banda, l'escriptor i amic de Xesca Ensenyat, Biel Mesquida va parlar sobre la "creativitat literària d'aquesta valenta dona mollera… i universal". Enmig de cites poètiques com ara Francis Pounge o Tao Yuanming, situà Xesca Ensenyat com una dona que escrivia per actuar i que la raó dels mots és el sentit. Enmig d'agraïments, va dir "quatre mots de la veritat" sobre aquesta dona de "voluntat clàssica eterna", una escriptora que el va impressionar des que la va conèixer en una "reunió clandestina a can Josep Maria Llompart". De l'amiga, en destaca la doble versió de la dona "íntegra i batalladora" que creia en un "estat poètic de la llengua". De fet, assegura que "va inventar el català novell" que feia servir la "literatura com a eina que mostra el revers de les cartes". A l'hora que va fer una demanda al municipi com ara que el nom de Xesca Ensenyat Seguí esdevingui un topònim d'ús quotidià com ara una plaça, un carrer, una biblioteca... i que les seves obres es troben sempre a les llibreries, així com també la necessitat d'ordenar i editar els textos inèdits". Per a Mesquida, "el millor homenatge és llegir-la" i enfilà una tirallonga dels beneficis de llegir que ell i Xesca apuntaren a la revista L'Espira: "Llegir fa tornar guapos, llegir fa ser feliços, llegir fa lligar, llegir aprima, llegir fa tenir vots, llegir bronceja, llegir fa tornar intel·ligents, llegir civilitza, llegir fa envellir, llegir dona vida, llegir ressuscita". El poeta Toni Xumet va prendre el relleu de Mesquida per llegir dos fragments de Quan venia l'esquadra que demostren que Xesca Ensenyat és "més viva que mai". Xumet va assegurar que l'obra d'Ensenyat és extrapolable a qualsevol idioma i a qualsevol indret. Xumet va convidar a llegir-la amb una poètica imatge que, si fa no fa, venia a dir que per collir una rosa, les espines són abans que el tacte suau dels pètals. La cirereta del pastí la va posar el Mestre de Mestres Biel Majoral qui va agrair "un acte tan digne per aquesta terra malmesa" i manifesta que li feia sentir "orgull i honor". Acompanyat a la guitarra per Delfí Mulet i al clarinet per Biel Torres, Majoral va cantar "La cançó de Son Coletes" de Guillem d'Efak, que presentà com "una cançó que coneguérem quan eren joves i cridaven, una cançó d'un negre que contava històries que no ens havien ensenyat a escola". I, després d'explicar una anèdota sobre un "queso" que explicà Xesca Ensenyat en una reunió de l'escriptora amb els amics algaidins, va cantar una canço que agfradava a na Xesca: "Som català" de Pere Capellà. Enmig d'ovacions, Majoral va tancar l'acte de declaració de Xesca Ensenyat Filla Il·lustre de Pollença sentenciant que "a Mallorca, la cultura sempre ha estat de les dones".