De la recuperació al plenari del camí vell de Bóquer (77)P+

Plataforma pro camins públics i oberts Vista la preocupació mostrada en el plenari per tots els grups municipals pel que fa a recuperació de camins del nostre municipi, especialment d'aquells recollits al catàleg de camins municipal, volem aprofitar per formular les següents demandes, que consideram d'obligat compliment. En resum, no s'entendria promoure l'obertura d'un camí, sense promoure l'obertura de la resta de camins, en cas contrari es poden produir dubtes de si l'acord adoptat pogués suposar una actuació arbitrària en la tramitació administrativa, i per tant amb dubtes d'arbitrarietat en el compliment de la normativa vigent. Així, podem entendre que el batle promogués la recuperació del camí vell de Bóquer (77), de fet recordam que les al·legacions per la recuperació d'aquest, són fruit de la nostra tasca, així i tot, entenem que s'ha de garantir el manteniment del camí de Bóquer (73), d'altra banda l'acord pot suposar l'afavoriment d'un interès particular. És cert que l'actual batle no és qui va promoure aquest acord, però entenem que això no és contrari a revisar si es tracta d'un acord favorable a l'interès general. Cal, per tant, recordar que de l'expedient d'investigació que es va reiniciar el 13 d'agost de 2015, BOIB núm. 122 finalment aprovat al plenari de 28 de març de 2019, on s'acorda incloure entre d'altres el Camí vell de Pedruixella, Camí de Siller, Camí Vell de lluc pel coll d'en Patró, Camí vell de Bóquer, Camí vell de Can Tirana, Camí vell de Can Botana, Camí vell de Siller/Camí vell de Cala Sant Vicenç, Camí vell de Cal Pesso, Camí llarg/ Camí de Can Bosch i el camí de Lassarell; a més es va acordar unificar el camí vell de Lluc (A), camí de Can Alordes i el camí vell de Lluc pel coll d'en Patró, d'acord amb l'informe jurídic de 13.03.2018, en una sola fitxa anomenada Camí vell de Lluc 126, entenem que davant algunes dificultats de pas en el mateix, l'ajuntament també impulsarà la recuperació del mateix, emprenent les accions necessàries. En allò que implica el camí de Ternelles, no ens toca valorar allò que puguin aportar les converses amb la propietat de la finca de Ternelles, cal però, considerar que la recuperació de la servitud de pas haurà de respondre a criteris de defensa de l'interès general, i respectar la filosofia de la sentència del Tribunal Suprem d'octubre de 2001, és a dir, mantenir una servitud pública de pas. Per tot això desitjam que el debat del plenari de 28 de gener de 2026 no es quedi en una puntual votació en la recuperació d'un camí, sinó que realment signifiqui l'inici de la recuperació de tots els camins inclosos en el catàleg, i la incorporació necessària i obligada segons normativa del catàleg de camins a l'inventari de béns municipals, sinó, entendríem la postura dels grups municipals com un acte puntual, no volem pensar que interessat, i que no respondria a la voluntat real de defensar el manteniment de la xarxa viària del nostre municipi, que a més de complir amb la seva obligació d'acord amb la llei de bases d'entitats locals, dóna un valor afegit al nostre municipi.