La carretera que va obrir Formentor al mónp+

Entre el vent de xaloc i la solitud de les penya-segats de la Tramuntana, la carretera que connecta el Port de Pollença amb la península de Formentor s'ha convertit en una de les imatges més reconeixibles de la geografia mallorquina. Tanmateix, hi va haver un temps en què aquesta via no era més que una faixa de terra batuda obrint-se pas entre la pins i roca pelada. Aquesta transició cap a la modernitat va quedar immortalitzada en aquesta postal conservada a l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM) La imatge mostra una perspectiva elevada de la via en el seu tram comprès entre el coll de la Creueta i la baixada cap a la platja de Formentor. A la meitat de la composició, retallat contra l'aigua serena de la mar, emergeix majestuós l'illot del Colomer, mentre un pi de branques tortuoses enquadra el paisatge del tallat de plom. La carretera, amb un ferm irregular i clarament sense asfaltar, mostra una de les corbes més famoses esglaiadores del descens, sobretot pels que van en bus. La cronologia d'un traçat històric Els detalls visibles a la fotografia permeten situar l'escena en un període molt concret de la història de les infraestructures municipals de Pollença. L'any 1921, l'Ajuntament de Pollença donava el vistiplau al projecte redactat per l'enginyer en cap d'Obres Públiques Antoni Parietti, el qual comptava amb un pressupost inicial de 196.076,42 pessetes. Malgrat aquests primers passos, quan al juny de 1928 es van iniciar les obres de construcció de l'Hotel Formentor, la carretera encara era una assignatura pendent. Durant mesos, els materials de construcció i els treballadors s'havien de transportar diàriament per via marítima des del Port. Les obres de la carretera es van iniciar oficialment l'agost de 1928. Tot i que el termini d'execució previst era de dos anys quan l'Hotel Formentor va obrir les portes l'agost de 1929, la via encara no s'havia acabat de tot. El tram entre el Port de Pollença i el Pi de la Posada es va completar finalment entre els anys 1930 i 1931. Considerant que la carretera que s'aprecia a la imatge presenta el traçat ja definit i el parapet de seguretat finalitzat, però conserva un ferm elemental de terra i gravera sense pavimentar, tot sembla indicar que la fotografia va ser presa entre finals de la dècada de 1920 i els primers anys de la dècada de 1930. Cal recordar que la prolongació posterior de la carretera fins al far del Cap de Formentor no s'iniciaria fins a l'any 1947, essent inaugurada oficialment el 2 de desembre de 1951. El Colomer Al fons de la imatge, l'illot del Colomer domina el panorama marítim. Amb els seus 112 metres d'alçada i un perímetre de 750 metres, aquesta penya vertical és un dels accidents geogràfics més emblemàtics de les Balears. Etimològicament derivat del llatí columbarium (lloc destinat a tenir-hi coloms), el mot "colomer" s'ha mantingut viu en el dialecte mallorquí. La primera referència documentada d'aquest topònim a la zona es remunta a un llibre de Clavaria de l'any 1395, on consta el pagament per vigilar el camí davant la presència de tres galeres de genovesos avistades “pres del Colomer de Formantor”. L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria el descriví el 1897 com “una poderosa i inaccessible penya les formes de la qual, cobertes d'arbusts, adquireixen la forma d'una catedral i on nien nombroses gavines”. Com a curiositat històrica, tot i que el nom fa referència als coloms, la penya ha estat històricament dominada per les colònies de gavines. La transformació del paisatge Comparada amb la situació actual, la targeta postal de l'ASIM mostra una península de Formentor molt menys freqüentada i abans de la massificació vehicular moderna. El camí que s'observa a la imatge seria posteriorment asfaltat per absorbir el trànsit creixent de visitants i turistes que, a partir dels anys cinquanta i seixanta, convertirien el mirador de la Creueta i la talaia d'Albercuix en aturades obligatòries. Avui dia, el tram de la carretera MA-2210 que es veu a la imatge disposa d'asfaltat modern, senyalització contínua i mesures de restricció de trànsit durant els mesos d'estiu per protegir els valors ambientals del paratge. No obstant això, el perfil de la roca, la silueta inconfusible de l'illot del Colomer i la línia de la costa romanen pràcticament inalterats respecte al moment en què el fotògraf va capturar aquesta instantània. Aquesta targeta postal no és tan sols un record fotogràfic, sinó un testimoni documental rigorós del procés de construcció del territori.

Pollença celebra la II Diada de la Gent Gran amb un dinar de germanor i ball de saló

Publicacions relacionades

Els atemptats de l’11 de setembre no foren un esdeveniment històric (I)p+

La segona edició de La Cala Brutal Local omplirà demà Cala Sant Vicenç de producte de local i activitatsP+

Vinyes Mortitx celebra 25 anys amb el tradicional programa especial de «El Món del Vi»P+

L’Audiència confirma sis mesos de presó per a l’home que va llençar una cussa viva a un contenidorP+