Joan Manuel Homar publica «Llimones entre el blau», un poemari entre l’alegria i la reflexió sobre el pas del temps
Joan Manuel Homar (Barcelona, 1952) publica Llimones entre el blau, un nou llibre de poesia que convida a reflexionar sobre les experiències essencials de la vida a través d’una mirada íntima i literària. El volum, de 70 pàgines, ha estat publicat per El Gall Editor i té un preu de 14 euros.
El poemari s’estructura en dues parts que segueixen, d’alguna manera, el cicle de les estacions. La primera, «Reserves d’alegria», transcorre entre la primavera i l’estiu i presenta una poesia marcada per la celebració de la lectura, la bellesa i el desig. És en aquesta secció on apareix el poema que dona títol al llibre, amb una evocació dels llibres com a font d’alegria i refugi íntim: «Llimones entre el blau, els llibres no llegits».
La segona part, «Mirant com comença la pluja», se situa a la tardor i l’hivern i adopta un registre més ombrívol. Homar aprofundeix en alguns dels grans temes que recorren la seva obra poètica: el pas del temps, la identitat, el sentit de l’existència, l’esperança i el desig. La poesia es converteix també en un espai de diàleg amb l’art i en una forma d’explorar les experiències estètiques i emocionals.
La lectura ocupa un lloc central en el llibre. Els llibres hi apareixen com una font de resistència i de plenitud interior, especialment en moments en què les «reserves d’alegria» semblen minvar. Al costat de la lectura, l’autor aborda l’experiència amorosa, la bellesa i la necessitat de trobar sentit en un món sotmès al pas inexorable del temps.
El volum es tanca amb un poema de Nadal que s’allunya de qualsevol representació idealitzada de les festes. Homar planteja aquesta celebració des d’una perspectiva ambivalent, entre la compassió i una certa desil·lusió moral, i ofereix així un final coherent amb el caràcter reflexiu del conjunt.
Joan Manuel Homar ha estat durant més de trenta anys professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Actualment organitza i imparteix tallers de poesia, narrativa i escriptura creativa. La seva trajectòria literària inclou On mai no fosqueja (2012), La lentitud de la mirada, Premi Joan Alcover de poesia (2017), La pell recorda (2020) i Ningú, Premi Vila de Martorell (2022).
Amb Llimones entre el blau, Homar consolida una poesia centrada en la mirada interior i en la capacitat de la literatura per il·luminar les experiències quotidianes, fins i tot quan el paisatge vital es torna més fosc.
Mostra de l’obra
Quan acaba l’estiu Surts de la casa de pedra rugosa, feta d’antic arrelament, que mira com remen les onades cap al sud i les gavines es pengen del cel convalescent de finals de setembre. Passeges d’hora pel port, que es desperta amb l’aire tou, fred i desmaquillat que exhibeixen els pobles de la costa quan s’acaba l’estiu. És la victòria de la tardor. El mal temps buida les platges i els dies exultants arreu s’escapen, els fugitius que miren sempre enrere. Damunt de les capçades, la llum llisca i s’esmuny, com se n’esmuny el sentit.
De l’esperança L’esperança té un rostre que assossega, però ignorem allò que hem d’esperar, perquè el coneixement no du el consol ni cap retorn a tot el que ens sosté quan ens sentim no-res, i enlloc, i enfora. La sorra del desert és com la neu: encegadora en la seva duresa. On acaba el desert? On la duresa? En allò que s’espera, com quedar-s’hi? Ningú no en surt il·lès, de l’esperança.
