Què n’ha dit la crítica dels tres concerts previs a la clausura del Festival?p+

Demà, diumenge 30 d’agost es clausura la 65a edició del Festival de Música de Pollença. Abans de la gran cita final, repassam les crítiques que la premsa ha dedicat als tres dels concerts previs: els protagonitzats per la Freiburger Barockorchester i Jeanine De Bique, Seong-Jin Cho i Les Muffatti, els dies 15, 19 i 22 d’agost, respectivament. Tres vetlades molt diferents que permeten prendre el pols a una edició marcada per la varietat de repertoris, la interpretació historicista, el virtuosisme i, en el cas de Les Muffatti, també per les circumstàncies meteorològiques. El triomf del llegat de Mozart (15 d’agost) Amb un ple absolut, la Freiburger Barockorchester (FBO) i la soprano Jeanine De Bique varen oferir una vetlada centrada en Mozart que Fernando Merino va definir com una «guia magistral del llegat de Mozart», sota un exquisit criteri historicista. L’orquestra, dirigida des del violí per la concertino Éva Borhi, va destacar tant pel seu conjunt com per les intervencions individuals. Carlos García Reche va remarcar especialment la seguretat de Thomas Meraner a l’oboè i la frescor de Daniela Lieb a la flauta, mentre que Eyal Streett, al fagot, va resoldre amb solvència un tempo exigent. La soprano Jeanine De Bique va ser una de les grans protagonistes de la nit, amb una interpretació d’una gran expressivitat. Va destacar especialment en el brillant Alleluia de l’Exsultate, jubilate i en les àries de La clemenza di Tito i Idomeneo, on va desplegar una notable força dramàtica. La vetlada es va tancar amb una enèrgica lectura de la Simfonia núm. 41, «Júpiter». Malgrat una lleugera falta de cos en els primers violins, la interpretació va posar en relleu l’elegància contrapuntística del Finale. Seong-Jin Cho, entre tradició i modernitat (19 d’agost) El pianista sud-coreà Seong-Jin Cho va protagonitzar el retorn del recital de piano, un format vinculat als orígens del cicle. Per a Fernando Merino, el programa va constituir un «recorregut extrem per la dansa a través del piano» al llarg de gairebé dos segles de música. La primera part va establir un contrast radical entre l’ordre i l'equilibri de la Partita núm. 1 de Bach i l’univers atonal de la Suite op. 25 de Schönberg. Aquesta darrera obra, tal com assenyala el musicòleg Antoni Pizà en les notes del programa, pot entendre's també com una reinvenció del món barroc des de la modernitat. La proposta de Schönberg, però, no va convèncer tothom i una part del públic va abandonar la sala durant l’intermedi. La segona part va oferir, en canvi, un canvi radical de registre amb els Valsos de Chopin, un territori en què Cho va exhibir el seu domini del piano i va captivar el públic amb una interpretació d’una gran intensitat poètica. Les Muffatti i un Bach condicionat pel vent (22 d’agost) La formació belga Les Muffatti va dedicar íntegrament la seva actuació a Johann Sebastian Bach en una vetlada marcada, des del primer moment, per les condicions meteorològiques. Un episodi de vent, que va fer volar les partitures del flautista Frank Theuns durant l’inici del Concert de Brandenburg núm. 5, va acabar condicionant també la percepció de la interpretació. Les valoracions de la crítica varen ser, en aquest cas, especialment divergents. A «Una flor no fa estiu», J. A. Mendiola va ser molt crític amb l’incident i amb les seves conseqüències sobre la interpretació. També va considerar insuficient el virtuosisme de Violaine Cochard al clavecí per resoldre la complexa cadència del concert. Una mirada molt diferent és la de Pere Estelrich i Massutí, que a «Aires y brisas» va restar importància a l’episodi meteorològic i va posar l’accent en els valors de la proposta historicista. Ambdós crítics, tanmateix, varen coincidir a destacar la intervenció de Theuns al traverso en la Suite núm. 2. Les divergències varen tornar a aparèixer en la valoració de l’Ària de la Suite núm. 3: mentre Mendiola la va trobar plana i va qualificar el Triple concert de «mancat d’ànima», Estelrich en va destacar precisament la simplicitat i l’absència de sentimentalismes, i va definir el concert com un Bach «viu, refinat i convincent», tot i alguns petits desajustaments. Un festival de grans contrastos Les tres vetlades resumeixen, des de perspectives molt diferents, alguns dels trets més destacats d’aquesta 65a edició: el rigor historicista de la Freiburger Barockorchester, el virtuosisme i la profunditat interpretativa de Seong-Jin Cho i la lectura de Bach de Les Muffatti, sotmesa aquesta darrera a unes condicions meteorològiques que varen provocar valoracions divergents entre els crítics. Amb la clausura prevista per demà diumenge 30 d’agost, el Festival de Música de Pollença afronta així la recta final d’una edició que ha tornat a combinar grans noms del repertori internacional amb propostes de marcada personalitat interpretativa.

Què n’ha dit la crítica dels tres concerts previs a la clausura del Festival?p+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Sant Vicenç reviu la història antiga amb «Naufragi Grec en una Nit d'Estiu»

Publicacions relacionades

El Club Pollença acull la projecció i un col·loqui de Forastera amb la directora Lucía Aleñar i la productora Bàrbara Ferrer

Què n’ha dit la crítica dels tres primers concerts del Festival de Música de Pollença? (1)p+

Diana Borràs parlarà sobre la pesca de la tonyina a Mallorca, a Burgos i Taiwanp+

Pollença i La Fortalesa tornen a la pantalla global amb l’estrena de la pel·lícula ‘The Last Sunrise’ a Prime Videop+