La sirena de la costa pollencina: El mite de na Ruixa MantellsP+

Adaptació d’Eva Cerdà Diuen que hi va haver un temps en què la costa pollencina fou habitada per malèfiques sirenes com na Ruixa Mantells, que seduïa els mariners i els feia presoners en el fons de la mar. La cova de na Ruixa, a la península de Formentor, recorda aquest ésser despietat, culpable de la follia d’aquella al·lota bruna i d'immensos ulls blaus que tothom coneixia com la boja del Camp de Marina. La jove envellí ran de mar, bé corrent i saltant amb els peus nuus damunt roques i esculls, bé fent-se corones de lliris i collars de cornets i petxines. No parlava amb ningú, tan sols xiuxiuejava una cançó que començava així: “—La mar jo avorria mes ja l’estim ara des que hi té estatge l’amor que em fugí. No tinc en la terra ni pare ni mare, mes ell és aquí! Un temps jo li deia: «Pagès et voldria, pagès, encara que fossis pastor o roter», i dins la mar ampla, com ell no n’hi havia d’airós mariner. Bé prou li diria cançons la sirena quan ell a la lluna sortia a pescar: Per ’xò ma finestra deixava sens pena, sortint a la mar. La mar el volia, jamai assaciada de vides, fortunes, tresors i vaixells; i d’ell va fer presa dins forta ventada na Ruixa-Mantells.” Quin temps aquell, quan, amb tot el senderi, aquella dona avui vestida amb roba esquinçada passava pena quan l’estimat es feia a la mar. La jove patia que aquell pescador que li havia robat el cor caigués a les urpes de la maleïda Ruixa-Mantells, aquella fada maligna que, qui no n’hagi sentit parlar, habita per la costa de Pollença. Foto: Marta Formes El món submarí i la dansa macabra Na Ruixa Mantells, adés i ara, emergeix del món submarí, on habita en grans coves submarines de parets d’alabastre, columnes i arcs sumptuosos, i llits i banyeres de nacre i coral. Viu en companyia de dofins i vells marins que, com altres éssers marins, li fan la vida més fàcil. Però ella mai no està assaciada i surt a fer mal: tant li fa cobrar-se vaixells, tresors o vides humanes. Vestida amb vaporoses sedes blavoses que recull a la cintura una faixa dels colors de l’arc de sant Martí, na Ruixa-Mantells fa voleiar el seu mantell blanc com l’escumosa cresta de les ones. I amb aquesta tan macabra com espectacular dansa enmig del temporal, la misteriosa sirena sedueix els mariners que, coberts per l’ample mantell, en solitari o amb les meves naus queden atrapats per la negra i immensa mar. L’estimat vogava amb un rem a cada mà, aquelles mans de pell assaonada que tensaven els braons i els músculs d’aquell cos fort i bellament fornit que batallava amb les ones quan na Ruixa-Mantells comparegué i, amb les seves arts, el féu captiu. Mai més ningú no en tornà a saber res. El plany a la vorera de mar Qui tant l’estimava a terra ferma s’apropà a la costa per on deambulava ran, ran de mar, xiuxiuejant aquell plany que acabava: “—Ara té Na Ruixa mon bé, nit i dia, on ell cosa humana no veu ja ni sent. Ai, si ell m’escoltava, bé prou sortiria de l’encantament!—” De sol a sol, la boja del Camp de Marina incansable repetia aquella escena a diferents indrets de la ribera pollencina amb la mar calma, amb un lleuger estopeig o amb un temporal desfet. El fi de l'encanteri i els lliris de platja Arribada l’hora, l’encanteri finí. Durant dies i nits, les ones bressaren aquella dona a qui un dia la mar li robà el seu bé. Es retrobà aleshores amb l’estimat amb el qual s’amararen per tota l’eternitat. Damunt l’arena d’una cala solitària, trobaren el cos d’una dona de mitjana edat vestida amb parracs. Allà mateix l’enterraren, sense més senyal que una senzilla creu d’olivera que el pas del temps consumí. Tanmateix, però, damunt aquella improvisada tomba, encara ara cada estiu hi neixen lliris de platja.

La sirena de la costa pollencina: El mite de na Ruixa MantellsP+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

El Club Pollença acollirà una lectura col·lectiva de poesia sota la lluna plena el 28 d'agost

Publicacions relacionades

Més que un munt de pedres: L’enigma dels Clapers a Pollençap+

100 anys en un clic: La vall misteriosa i la fotografia viatgeraP+

Imatges del passat: Un 18 de juliol a Llenairap+

Els castells de Pollençap+