La sortida que canvia de lloc, però no de significatp+

Una simple fotografia pot acabar convertint-se en un valuós document històric quan els anys li afegeixen perspectiva. És el cas d'aquesta imatge de l'any 1991, cedida per César Samarini -l'escopeter que apareix a l'esquerra de la fotografia- i captada, molt probablement, per algun membre de la família Mícer. La fotografia va sobreviure a una inundació que va malmetre bona part de l'arxiu personal de Samarini, però encara conserva intacte el valor documental d'un moment que forma part de la història recent del Simulacre de Moros i Cristians. La instantània correspon a l'Ajuntament Vella de 1991, integrat, d'esquerra a dreta, per Pere Nadal “de la Matança”, Sebastià Rabassa, Gaspar Rosselló i Jeroni Llobera “Jutget”. Dos dels seus membres, Gaspar Rosselló i Jeroni Llobera, ja ens han deixat, però continuen formant part de la memòria col·lectiva d'una festa que també es construeix gràcies a les persones que l'han mantinguda viva generació rere generació. El poble en armes L'Ajuntament Vella simbolitza l'antiga autoritat civil de la Universitat de Pollença, la institució que governava el municipi abans dels ajuntaments. Durant el Simulacre representa els responsables de mobilitzar el poble per defensar-lo davant l'atac dels homes de Dragut, convertint-se en la representació del poble en armes. La fotografia de 1991 correspon ja a una etapa de profunds canvis. Tres anys abans, el 1988, el Simulacre havia viscut una de les transformacions més importants de la seva història amb la celebració de les primeres eleccions populars per escollir els càrrecs. Fins aleshores, molts dels personatges es transmetien gairebé de manera hereditària o quedaven vinculats als propietaris dels vestits. L'arribada de les votacions obligà a confeccionar un nou vestuari de propietat municipal. Els vestits estrenats el 1988, que encara lluïa la candidatura de 1991, foren confeccionats pel sastre Joan Suau inspirant-se en les il·lustracions de les Rondalles Mallorquines de mossèn Antoni Maria Alcover dibuixades per Francesc de Borja Moll. Aquella renovació fou molt ben rebuda i, segons recull Eva Cerdà citant Miquel Bota Totxo, els nous vestits donaren “més color i magnificència a la festa”. La sortida des de Can Nogués Quan avui es parla de la sortida de l'Ajuntament Vella es manté una expressió que té un origen històric. Segons els primers testimonis documentats de la festa, a mitjan segle XIX, per Ramon Picó i Campamar, els representants de la Universitat iniciaven la seva participació ritual en el combat sortint des de Can March, el casal proper a la placeta de Sant Jordi que actualment rep el nom de Can Nogués (també conegut com Can Casset). Al relat de Picó i Campamar es llegeix que el batle i els antics jurats romanien “previnguts i apostats” dins aquest recinte per intervenir amb la bandera i les armes de foc en el moment del contraatac pollencí, un acte que simbolitzava l'alliberament dels presos que els corsaris tenien retinguts a l'oratori de Sant Jordi. Fins als primers anys del segle XXI la sortida de l'Ajuntament Vella es continuava fent des de la portassa de Can Casset, fins que els propietaris deixaren de cedir aquest espai, entre altres motius pels desperfectes que ocasionava el Simulacre. De llavors ençà, la sortida s'ha fet des de diferents indrets, com el carrer de Sant Sebastià o el carrer Ecònom Cifre, però el lloc on s'ha fet la majoria de simulacres durant aquestes dues darreres dècades és el carrer de l’Àguila. I que des de l'Ajuntament s'ha intentat consolidar el carrer de l'Àguila com a punt oficial de sortida, cada generació ha volgut imprimir la seva pròpia personalitat. Aquesta autonomia ha convertit sovint l'itinerari en motiu de debat i, fins i tot, de rectificacions abans de la festa. Aquesta evolució també ha generat debats puntuals. L'any passat, els membres de l'Ajuntament Vella varen protagonitzar una forta controvèrsia en proposar sortir des del carrer de Sant Jordi, el mateix lloc d'on surt el Batalló Femení, per “donar més visibilitat a la bandera”. La proposta va rebre dures crítiques perquè se sentia que s'ocupava un espai que “pertanyia al Batalló Femení, al que havia costat molt poder aconseguir-lo”. Finalment, davant el rebuig, varen rectificar i la sortida es va mantenir a l’emplaçament de Can Nogués. I sí, possiblement encara avui, es continua parlant de la “sortida” de l'Ajuntament Vella, malgrat que el seu destí immediat sigui “entrar” al combat, per aquella sortida de la portassa de Can Nogués/ Casset. Fotografies com aquesta de 1991 recorden que les Festes de la Patrona no són una representació estàtica. Han evolucionat al llarg dels segles sense perdre la seva essència. Precisament en aquest equilibri entre la fidelitat a la història i la capacitat d'adaptació rau bona part de la força d'un Simulacre que continua sent una de les principals expressions de la identitat col·lectiva de Pollença.

La sortida que canvia de lloc, però no de significatp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Miguel Ángel Villena presenta a Pollença el seu llibre 'Republicanas', acompanyat de Francina Armengol

Publicacions relacionades

Així és Dani Pérez, el nou Joan Mas que lidearà els cristians el 2 d’agostp+

Què és pitjor una destrossa o una desgràcia?p+

Ha estat un juliol tan calorós? Quina Patrona ens espera?p+

Així són els nous càrrecs moros: tres veïnats units per l’amistat i la Patronap+