Celebrar sense ferirp+

Margarida Cànaves Campomar El fervor identitari del Te Deum de Pollença no pot justificar el deteriorament del trespol de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, un tresor cultural que ens pertany a tots. Emocions a flor de pell, els cristians guiats per Joan Mas entren decidits a la Parròquia. L’olor a suor, pólvora i mesclat omple l’espai de sensacions. Cada dos d’agost, el cor de Pollença batega amb una força ancestral. El Te Deum no és una cerimònia més de la celebració, sinó el ritu sagrat que culmina una jornada d’emocions intenses. Dins la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, on no hi cap ni una agulla, la calor asfixiant de ple estiu es fon d’una manera difícil d’explicar amb el fervor històric de la gent. La remor constant dels ventalls, que acompanya els cants solemnes i els acords emotius del Puig Patrona, eleva la devoció de les pollencines i pollencins a la seva màxima expressió. És el nostre Te Deum, la nostra victòria. Es tracta d’una recreació de la gratitud que mostraren els nostres avantpassats un cop acabada la mítica batalla contra els corsaris l’any 1550. Però, com a pollencina, el pit se m’omple de neguit quan veig el que queda exactament després de la gran festa. Aquells cops de barra que encara alguns de la vila peguen de forma contundent contra l’enrajolat de l’església -un costum que, afortunadament, cada vegada és menys freqüent entre els cristians- ressonen com una ferida totalment innecessària. Espatllar conscientment el trespol de l’església, format per unes rajoles de gran valor artístic i simbòlic que podrien portar la mateixa empremta i el disseny original del geni Antoni Gaudí. Sí, heu llegit bé, de’n Gaudí. Veritablement no ho podem assegurar, però si que podem afirmar que visità la fabrica quan les elaboraven. De fet, no és l’únic que té moltes probabilitats de ser de la seva factura o disseny. Les barreres, o el que queden d’elles, de ca na Copea, al coster del Puig, també duen l’empremta del geni de Reus. Recordem que aquest tenia una relació molt estreta amb Ramon Picó i Campamar, propietari precisament de ca na Copea. I, després, també va entrar en contacte amb el cercle de preveres pollencins que promogueren que el bisbe Pere Joan Campins fos elegit bisbe de Mallorca el 1898, entre ells Miquel Costa i Llobera. No és casualitat que Costa també fos un dels instigadors de la reforma de la Parròquia, gràcies al seu gran ascendent sobre el rector Alzamora. Una reforma que és feia quan el famós arquitecte visità Pollença. Per tant, les rajoles, com ca na Copea poden tenir molt de Gaudí. Però si no hi tinguessin res a veure, seria igual. Són part del nostre patrimoni i com a tal s’han de conservar. El pollencinisme i l’eufòria que es concentra en el temple a l’hora del Te-Deum, no són excusa per no fer el que és correcte. De fet, la destrossa com a part de la festa esdevé, inevitablement, una veritable derrota per al poble. No vull que no haguem de celebrar la Patrona amb alegria desbordant. Faltaria més. Estim profundament la nostra gran festa i tot el que representa per a nosaltres. Precisament per això, crec fermament que la millor manera d’honorar-la com cal, és tenir cura conscient d’allò que hem heretat històricament. Les pedres, les rajoles, els carrers antics, les pintures, les estàtues, les relíquies i tot el contingut i continent dels temples també expliquen detalladament la història de Pollença. Són els testimonis silenciosos de generacions senceres que han viscut aquestes festes abans que nosaltres i que demanen respecte. Que la passió amb què celebram la nostra victòria identitària cada dos d’agost, sigui també la mateixa amb què preservam amb orgull el llegat que ens identifica com a poble. Només així podrem assegurar el futur del nostre patrimoni i de la nostra tradició. Molts d’anys per la Patrona!

Dos dies de festa amb circ, baldufes, futbolí i molta participació

Així són els nous càrrecs moros: tres veïnats units per l'amistat i la Patrona

Publicacions relacionades

Així són els nous càrrecs moros: tres veïnats units per l’amistat i la Patronap+

Dos dies de festa amb circ, baldufes, futbolí i molta participacióp+

L’Ajuntament Vella 2026: «Valia la pena només per veure l’emoció de la família»p+

«Jo no em jubilaré, em jubilaran»p+