Així són els nous càrrecs moros: tres veïnats units per l’amistat i la Patronap+

Les eleccions als càrrecs dels moros varen ser les més ajustades de les votacions celebrades el passat 17 de juliol. Amb 1.029 vots dels 4.411 emesos entre les cinc candidatures que optaven al càrrec, la terna formada per Rafel Morro Aguilar (Dragut), Marc Llompart Cifre (Lloctinent) i Miquel Alfonsín Torres (Abanderat) es va imposar per només 59 vots de diferència respecte de la segona candidatura més votada. Ara, els tres afronten la responsabilitat de liderar el bàndol moro el pròxim 2 d'agost amb la mateixa fórmula que els ha duit fins aquí: amistat, complicitat i estima per la Patrona. Tres veïnats porta amb porta Més enllà de formar part d'una mateixa colla molt vinculada a les festes i a la vida social del municipi, la candidatura té una singularitat poc habitual: els tres viuen porta amb porta. Rafel Morro Aguilar (1991), conegut com a Rafel de la Punta, és historiador i arxiver a l'Arxiu de la Seu de Mallorca. Molt vinculat durant anys al futbol base pollencí, fa pocs dies també ha vist publicada una altra de les seves passions: el conte infantil Alçau-vos pollencins, il·lustrat per Toni Cabanellas, una obra pensada per acostar les festes de la Patrona als més petits. El llibre estava escrit des del 2023, però diverses circumstàncies n'havien retardat la publicació, que ha acabat coincidint gairebé amb la seva elecció com a Dragut. Per a Morro, la figura del capità corsari ha estat sempre una fascinació. Tot i provenir d'una família molt vinculada al bàndol cristià -tant el seu pare com el seu germà es varen presentar a Joan Mas-, assegura entre rialles que ell sempre ha estat “l'ovella negra” de la família i que la figura del Dragut l'ha atret des de ben petit. Marc Llompart Cifre, conegut per molts com a Marc de la Ferreteria Puerto, també és de la quinta del 91. Ell i en Rafel són amics des dels set anys, quan es varen conèixer a l'escola i compartiren la seva afició pel futbol. Tot i la seva vinculació professional amb el Port de Pollença, destaca que tota la seva vida l'ha feta a Pollença. Des de petit somiava protagonitzar l'entrada del Lloctinent pel carrer Major, una de les imatges que més el marcaven de la festa. El tercer integrant és Miquel Alfonsín Torres (1986), de 40 anys, cunyat d'en Marc i encarregat a la finca de Ternelles, on fa feina des de fa una dècada. Conegut popularment com a Alfonsín, reivindica amb orgull un llinatge familiar d'origen gallec i asturià que ha acabat convertint-se en el seu malnom. Com a futur Abanderat, assumeix el paper amb entusiasme i sentit de l'humor: “M'agrada esser allà, al mig i a les empentes.” Una candidatura que es va decidir en 30 segons La història de la candidatura va començar realment fa dos anys. Tant en Marc com en Miquel ja tenien ganes de presentar-se, però varen decidir esperar. La candidatura encapçalada per Joan Toni Martorell, Dragut 2025 i amic íntim del grup, els va fer entendre que aquell no era el moment. “No ho vèiem coherent. Era la nostra pandilla i volíem viure-ho amb ells”, expliquen. Després de participar activament en la campanya de l'any passat i de viure'n la victòria des de dins, varen decidir que havia arribat el seu torn. Per completar el grup pensaren immediatament amb en Rafel Morro. “Sempre deia que només es presentaria si era amb amics”, recorda en Marc. La proposta es va acabar de tancar durant una trobada a Can Moixet. Segons expliquen, la conversa va durar poc més de mig minut. “Ens vam seure, vàrem començar a xerrar i en trenta segons ja teníem clar qui faria de Dragut, qui seria el Lloctinent i qui duria la bandera”. Una campanya basada en el respecte La victòria es va decidir per només 59 vots, un resultat que confirma la gran igualtat que hi havia entre les cinc candidatures. Lluny de viure-ho com una competició tensa, els tres destaquen el bon ambient que hi ha hagut durant tota la campanya. “Som amics o coneguts de pràcticament tots els candidats. Hem volgut enfocar la campanya des de la humilitat, el respecte i l'amor a la Patrona”, explica en Rafel. També reconeixen que formar part de la mateixa pandilla que els càrrecs moros de l'any passat ha estat un aspecte que molta gent els ha remarcat. “Som una colla que viu molt intensament la festa, però també intentam viure-la sempre des del respecte”, asseguren. Aquest missatge és, de fet, un dels que més repeteixen durant l'entrevista. Consideren que la continuïtat de la festa depèn també de la capacitat de les noves generacions per mantenir viu aquest esperit. El compte enrere per al 2 d'agost Els tres representants del bàndol moro ja treballen en els preparatius dels seus respectius papers. Pel que fa a la vestimenta, seguiran les pautes marcades per l'Ajuntament i la Comissió de Festes, tot incorporant alguns elements personals que els permetin conservar-ne un record per sempre. Les espases, que ja tenen comanades, també formaran part d'aquest record. Quan pensen en el 2 d'agost, tenen molt clars quins seran els moments més especials: la sortida de l'Ajuntament davant la marea mora, la mirada entre el Lloctinent i Joan Mas abans de l'inici de la batalla o la baixada pel carrer Major. “Som de viure la festa intensament, de fer el berenar amb els amics el matí del dia 2 i de gaudir cada instant”, expliquen. Ara, amb la victòria ja assimilada, només els queda preparar els darrers detalls i començar el compte enrere per viure una experiència que esperaven des de petits.

Així són els nous càrrecs moros: tres veïnats units per l’amistat i la Patronap+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Celebrar sense ferir

Publicacions relacionades

Celebrar sense ferirp+

Dos dies de festa amb circ, baldufes, futbolí i molta participacióp+

L’Ajuntament Vella 2026: «Valia la pena només per veure l’emoció de la família»p+

«Jo no em jubilaré, em jubilaran»p+