«La política és escoltar i trobar l’equilibri»p+

El regidor de Festes, Mateu Tugores, afronta la tercera Patrona al capdavant de l'àrea amb la voluntat de consolidar els canvis introduïts els darrers anys. Defensa el diàleg amb els col·lectius, reivindica la participació i admet que de les crítiques també se n'aprèn. Enguany, amb la festa caient en diumenge, el programa s'ha replantejat per donar cabuda a tots els actes i evitar les polèmiques de l'any passat. - Començarem pel principi. Aquesta serà la darrera Patrona de la legislatura. N’hi haurà més, com a regidor? No és el moment de dir-ho. Tampoc m’ho he plantejat. Quan surti la candidatura a batle, després sortirà la de regidors i serà l’hora de saber-ho. - Aquesta legislatura vos vàreu estrenar en política. Quin balanç en feis? Quan entres de nou hi arribes amb unes idees, però aviat descobreixes que el que vols fer no sempre és tan fàcil perquè l’administració és lenta; no és com el sector privat. Ara bé, centrant-nos en l’àrea de Festes, la meva sensació és molt bona. La Patrona passada no va ser fàcil i hi va haver queixes per la programació, però hem parlat amb els col·lectius afectats i hem incorporat propostes seves. Xerrant, les coses sempre van millor. - El repte de la participació juvenil sempre és complicat... Vàrem fer un procés participatiu perquè vèiem que no arribàvem a tothom. Els joves són un col·lectiu difícil perquè no tenen associacions, però hem aconseguit crear un grup amb qui podem parlar. Crec que enguany hem arribat molt més a aquells que l’any passat es varen sentir exclosos. - Deis que el balanç és positiu. Per què? Em sent especialment orgullós de la feina de comunicació feta amb Ariadna Llobera, cap de premsa de l’Ajuntament. Les campanyes dels anys 2024, 2025 i 2026 han estat una novetat molt positiva. En canvi, em queda un gust agredolç amb l’ús de les xarxes socials per criticar. El cara a cara sempre és més profitós. L’estiu passat va ser dur, no només per les xarxes, sinó també per les pintades, que varen afectar la família. Tot i això, hem escoltat tothom i hem fet feina durant tot l’any amb la comissió de seguiment de la Patrona per prendre decisions conjuntes. - Passem a la Patrona d’enguany. Com és el programa? El programa està inspirat en els colors vermell i negre. És obra d'Stay Creative i torna a estar coordinat per Pere Salas. De fet, ja li he demanat que també coordini el de l’any que ve, perquè això s’ha de preparar amb temps. La idea d’enguany és “el que queda després de la batalla” i inclou textos de persones molt vinculades a Pollença. Si l’any passat era més artístic, enguany és més de disseny gràfic. La gent dona molta importància al programa; gairebé és una peça de col·leccionista. - Enguany la Patrona cau en diumenge. Com s’ha estructurat el calendari? Sí, i per això hi haurà activitat el cap de setmana anterior. Si no, ens quedàvem sense dies per encabir-ho tot. L’any passat vàrem haver de cancel·lar la festa dels jardins Joan March per falta d’espai i va ser un dels detonants de la polèmica. En política també s’ha de saber dir: “Mira, em vaig equivocar”. Els dies 21, 22 i 23 començarem amb teatre, amb Després de la desgràcia, del Grup Pollencí de Teatre, i també hi haurà una exhibició de karate. El 24 hi haurà el Dragut Fest, a Ca les Monnares, amb simulacre infantil, circ de Cap de Fibló i concert de música llatina a càrrec de l’Associació de Músics de Pollença. I el dissabte 25 s’inauguraran les exposicions “Memòria gràfica dels cartells de les eleccions del simulacre (1988-2026)”, organitzada pel Col·lectiu 2 d’agost, a Can Llobera, i “Xesca Ensenyat, un món”, organitzada pel Club al mateix Club Pollença. Llavors hi haurà una revetla potent, ja que l’endemà és diumenge. Actuarà Avalanx, un grup menorquí de quinze músics, i també hi haurà la trobada de gegants, perquè diumenge seria impossible. - I el 26 de juliol, inici oficial. És el dia més del poble: dinars de germanor, canonades i la baixada de bandera. Aquest acte s’ha massificat molt durant els darrers 30 anys, la qual cosa comença a ser preocupant; l’any passat es va rompre un aparador, enguany el protegirem amb fusta. Al vespre hi haurà el pregó de Teresa Cànaves, titulat Sí, va de llengua, i el concert de la Banda. Dilluns 27 serà un dia més tranquil, amb la presentació del llibre Alçau-vos, pollencins!, un pa amb oli solidari per a l’Obreria del Puig i el reconeixement de les dones a la Fundació Rotger Villalonga. - Hi ha alguna novetat? Sí. El matí del dimarts 28, a la Parròquia, el Cor de Pollença oferirà un concert per a la gent gran. El capvespre hi haurà el Correbars -enguany amb temàtica capells- amb Batullença i una xaranga fins a la Plaça. També hi haurà ball en línia, però hem procurat que no se solapin. El 29 hi haurà activitats infantils amb un espectacle de circ amb baldufes a càrrec de Xisco Valls, ball de saló a la Plaça i la Glow Party als jardins Joan March. Una altra novetat és que el dijous 30 hi haurà un torneig de futbolí a Ca les Monnares. També hi haurà animació infantil amb Rikus, el monòleg Queridos mallorquines i una ballada popular. - I la Marxa Fresca? Hi ha qui diu que s’hauria de repensar... Hi ha qui diu que “treu els pollencins de la Plaça”, però jo no ho veig així; cadascú va a l’ambient que li agrada. Ara bé, crec que la pròxima legislatura s’hauria de fer una reflexió profunda sobre què ha de ser la Marxa Fresca, amb tots els col·lectius implicats, no només des de la política. És una marca amb molt de valor. Si la lleves, els joves hi estaran d’acord i molts comerços de la Plaça, en contra, perquè és un bon dia de feina. Des de la política hem de cercar l’equilibri. - Hi ha el precedent de la revetla de “L’Alborada”... Sí, abans estava molt massificada. Ara, en canvi, veig que els joves canvien els costums i surten menys perquè volen arribar en plena forma al dia de la Patrona. Els darrers anys hi ha hagut ambient, però sense aquelles aglomeracions. - Els darrers dies seguiran el patró habitual... Sí. L’1 d’agost hi haurà cercavila i revetla, i el dia 2 els actes institucionals i tradicionals, “L’Alborada”, els Cossiers, el Simulacre de Moros i Cristians... - I pel que fa als focs artificials, us heu plantejat de substituir-los per drons? La pirotècnia és un tema complex. Hi ha el risc d’incendi i les queixes pel renou, tot i que cada vegada es veuen més infants amb protectors auditius. Però la pólvora també forma part de la cultura mediterrània. Un espectacle de drons costaria el mateix que dos anys de focs artificials a Pollença, el Port i Cala Sant Vicenç. Hem de ser responsables amb els recursos. El pressupost total de la Patrona és de 150.000 euros, una xifra realista. - Per acabar, quin missatge voldríeu transmetre als pollencins? Vull convidar tothom a participar de les festes de manera sana i a gaudir d’un programa pensat per a totes les edats. I, sobretot, que anem alerta amb la calor: si arriba una onada forta, les aglomeracions poden ser complicades. Molta precaució i bones festes a tothom! fotoarxiu:Mateu Tugores 739 (2) Mateu Tugores, delegat de Festes.

Pollença du la Desgràcia de 1550 a la gran pantalla sense en Joan Mas

Publicacions relacionades

L’Ajuntament crea un joc d’espases i un escut de reserva per als càrrecs dels Moros i CristiansP+

Quan es faran els mercats aquestes festes de la Patrona?p+

Formentor posa a la venda dues de les seves grans mansions per 62 milions d’eurosp+

Cal iniciar ja la recuperació del camí 126p+