Les festes d’estiup+

Francesca Palou, “Paiaia” L’estiu ens porta alegria, festes i celebracions, amb concerts, exposicions; i mil coses més, diria que prou feines jo tendria si volgués posar objeccions. Qui surt a voltar s’aireja, i de festes en fa un tast; i el qui no pot, duu un bon llast; tan sols un mal em cobeja i és que jo me mor d’enveja, perquè no don a l’abast. No serà amb to minuciós, si un petit esbós vos faig, perquè hi ha festes a raig, que l’estiu és generós; i comencen, sense embós, amb el trenta-u de maig. Per juny, dia vint i vuit, ja es sorteja la dama de l’any qui ve, i té tal fama, que n’hi ha seixanta vuit, candidates. Es reclama que siguin un parell més: cinc, o sis, o set, o vuit, o, un poc més i em descuid: dotze, talment els cossiers! I en cinc anys i un poc més ja tenim el tema cuit. Al Moll, Sant Pere i l’Orgull passen ben bé per davant, les del Carme i també fan Festa Jove, un poc de trull; no puc ampliar el recull, cada any es van ampliant. L’estiu en festes s’encén i enguany també farà història; llambordes de la memòria; trenta-quatre Stolpersteine; cal recordar, es comprèn, travelar amb la desmemòria. Per la Patrona, ho sabem, hi vénen molts de forans. Varen pensar, un poc abans la festeta avançarem, i el pollencins gaudirem dels moros i cristians. Per això anam a votar, el desset, i això no és nou, la festa a tothom inclou; tots amb el vot a la mà, enguany no és fàcil triar, de Joans Mas, n’hi ha nou. I crec que hem d’estar orgullosos, permeteu-me el comentari ho dic per qui no ho repari, necessaris, no forçosos, que en la feina són curosos ara parl dels voluntaris. Després de la votació, un cop s’acaba el torneig, i molt més que amb un sorteig, el recompte és emoció; surten sense dilació, a brufar amb un bon festeig. Als guanyadors els hi toca convidar la seva gent; i els qui perden van corrent a prendre més d’una copa, per llevar el mal gust de boca, tothom acaba bevent! Prest els pollencins ja posen dels dos bàndols, les banderes; i la festa s’apodera de tothom qui davant passa. Carrers i plaça endomassen paperines falagueres. El teatre ja és aquí sempre una entrega especial d’un patrimoni cabal amb el gran Grup Pollencí de Teatre, del d’aquí cada any ens fa un regal. La Patrona no serà sense el vessant musical, la banda municipal i la tropa del soldà ens vendran a acompanyar des del principi al final. Dia dos, en despertar el matí amb l’Alborada, tonada tan estimada que a tots ens ve a congregar, i ens agombola en el mar d’una emoció desfermada. El capvespre, el simulacre de moros i cristians, lluiten com a bons germans sens que hi hagi cap massacre. A mi em sembla un miracle que s’uneixin tantes mans. Passat festes tothom sap, i a ningú li sembla estrany i com sempre, també enguany; si miram de cap a cap la Patrona és com un cap, per noltros comença l’any. Però abans que agost se’n vagi, Sant Vicenç, ve amb havaneres de l’estiu són les darreres. Ai, no! que queda el Naufragi Grec, no és un mal presagi, deu anys ja, això és de veres. Qui dia passa, any empeny; i camina passa a passa, i és que la festa endomassa la vida de qui s’hi ateny. Visquem les festes amb seny, i no vos engateu massa. Tant el qui les festes viu, com el qui els hi té mania, i si pot les s’estalvia, i passa fent la viu-viu; pensau que és un bon motiu per ‘xecar-se qualque dia. De la Patrona gaudiu, si la Patrona esperau, perquè tot l’any l’enyorau. Aquesta glosa vos diu: Visquen les festes d’estiu i La Patrona, estimau! Sant Vicenç, 10 de juliol de 2026.

L'escriptor Juan Tallón presentarà el seu darrer llibre, 'Mil cosas', al Club Pollença

Publicacions relacionades

El BCE presenta deu propostes per als nous bitllets d’euro, amb Marie Curie, Beethoven i la natura com a protagonistesp+

Toni Moltó: «Dirigir la Banda de Pollença és un orgull, prò també una gran responsabilitat»p+

Memòria gràfica d’una festa viva: els cartells de les eleccions del simulacre de Moros i Cristians de Pollençap+

«La política és escoltar i trobar l’equilibri»p+