Els altres protagonistes de la primera pedra del tren de Pollença

El mes de març de 2025 es publicà a Punt Informatiu Pollença l'article El tren que no va arribar i el fill il·lustre que va deixar de ser-ho, on es comentava una coneguda fotografia de Guillem Bestard del dia en que es va col·locar la primera pedra de la futura estació del tren de Pollença, el 16 de desembre de 1912. Aquella imatge mostrava el vessant més solemne de la jornada: les autoritats, els representants institucionals i els protagonistes oficials d'un acte que havia de simbolitzar l'inici d'una nova etapa per al municipi. Ara, gràcies a una nova fotografia publicada recentment a les xarxes socials pel compte Biblioteques de Pollença, descobrim que Bestard també va prémer l'obturador des d'un altre punt de vista. I aquest canvi d'angle és molt més que una simple variació fotogràfica: és un canvi de protagonistes. A més ens permet situar millor el punt on s'havia de construir aquella estació. La muntanya que és veu al fons, el puig de l'Àguila a la serra de Cornavaques, ens permet situar la imatge a Can Guineu, una finca propera a l'actual encreuament del camí de la cova del Boter i la carretera Ma-2200. En aquesta nova imatge ja no hi ha bisbes, guàrdies civils, governadors ni discursos. Hi apareixen nou homes i dos nins, vestits de carrer, al costat d'aquella primera inútil primera pedra. Són, probablement, alguns dels molts pollencins que acudiren a presenciar aquell dia que havia de canviar el futur del poble, o potser, els que realment feren la feina de que col·locar aquella pedra. Els que sempre queden fora del relat Les grans fotografies històriques solen immortalitzar els qui ocupaven el poder. Els llibres també acostumen a recordar els noms dels promotors, dels polítics o dels personatges il·lustres. Però els canvis, els somnis i també els fracassos els viuen sobretot les persones anònimes. Aquests nou homes i dos infants no sabem qui són. No coneixem els seus noms ni els seus oficis. Potser hi havia algun pagès que havia deixat la feina unes hores. Potser un carreter, un picapedrer, un petit comerciant o algun jornaler. Els dos nins, drets devora els adults, probablement només contemplaven un acte extraordinari que rompia la rutina d'un matí de desembre. És precisament aquest anonimat el que dona força a la fotografia. Un poble que va creure en el tren Quan aquesta fotografia fou feta, l'ambient era d'un optimisme gairebé unànime. La banda de música havia despertat el poble a primera hora, les autoritats havien assistit a la missa solemne i després la comitiva s'havia traslladat fins a Can Guineu per beneir la primera pedra de l'estació. Costa imaginar avui la transcendència que podia tenir aquell projecte. Per a molts pollencins, el tren significava molt més que un nou mitjà de transport. Representava una oportunitat de progrés. El projecte impulsat per Gaspar Gestido Peña no només havia de connectar Pollença amb Inca. També preveia arribar fins al port d'Alcúdia, amb ramals cap al Moll de Pollença i sa Pobla, creant una autèntica xarxa ferroviària al nord de Mallorca. Els estudis de l'època parlaven de facilitar l'exportació de productes agrícoles, del carbó vegetal, dels materials de construcció i fins i tot d'un sector que encara feia les primeres passes: el turisme. És curiós comprovar que ja el 1911 la memòria del projecte destacava que els visitants satisfets es convertirien en els millors promotors del territori. Una idea sorprenentment moderna. Una fotografia que també parla de decepcions Els homes que apareixen a la imatge encara no ho saben, però aquell futur que observen davant seu mai arribarà. Les obres pràcticament no començaren. Les dificultats financeres, la manca d'inversors, els enfrontaments entre Gaspar Gestido i el seu antic soci Bartomeu Aloy, les pressions polítiques i els interessos econòmics que preferien mantenir el protagonisme del port de Palma acabaren enfonsant la iniciativa. Només un any després, Gestido ja havia perdut el control del projecte. Poc després deixaria també de ser fill adoptiu de Pollença, un honor que el consistori li havia concedit amb entusiasme durant aquella mateixa etapa. Tanmateix, la documentació posterior demostra que el projecte no era una simple fantasia. Encara el 1917 la companyia concessionària intentava reprendre els treballs i refer el replanteig del traçat. Però mai no es passà d'aquí. Una altra manera de llegir la història La fotografia publicada ara permet completar, més d'un segle després, el relat visual d'aquella jornada. La imatge que ja coneixíem explicava la història oficial. Aquesta nova fotografia explica la història del poble que mirava. Potser alguns dels homes retratats criticaven el projecte. Potser d'altres hi confiaven plenament. Segurament hi havia qui simplement sentia curiositat davant tanta expectació. Però tots comparteixen una mateixa característica: varen assistir, sense saber-ho, a la inauguració d'una obra que mai no existiria.

Els altres protagonistes de la primera pedra del tren de Pollença

Impactant accident entre un bus i un ciclista

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

Àngels Moreno i Viktoria Yarchevska tanquen un gran cap de setmana a Mont-real amb un or i un bronze a la Copa del Món

Publicacions relacionades

S’instal·la una bastida a la parròquia de Pollença per reparar la teuladaP+

Rècord de participació i de marca en una Cursa Marinera històricaP+

Una nova avaria a la canonada de la dessaladora obliga a tallar l’aigua a diferents sectors de PollençaP+

Pollença fa 45 anys: 2a. quinzena de juliol de 1981p+