L’Ajuntament de Pollença i entitats locals tracen una estratègia conjunta per frenar la nova planta de bateries de l’AlbuferetaP+
La sala de plens de l’Ajuntament de Pollença va acollir ahir de matí una reunió informativa a la qual hi participaren una quarantena de persones amb l’objectiu de definir una oposició coordinada contra el nou macroprojecte de sistemes d’emmagatzematge d’energia amb bateries (BESS SERVET), planificat en sòl rústic a una zona molt propera a l’àrea protegida de l’Albufereta. La reunió, organitzada per l’Ajuntament, va reunir a membres de l’equip de govern, associacions de veïnats i col·lectius ecologistes per analitzar l’expedient i començar a preparar les al·legacions pertinents davant la Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia.
Per part del consistori varen intervenir el batle de Pollença, Martí March; la primera tinent de batle, Joana Aina Campomar; i el coordinador de l’àrea d’urbanisme, Bartomeu Antich, qui va exposar els detalls tècnics del projecte a nivell administratiu. La trobada va servir per fixar un argumentari comú davant una iniciativa que ha generat un profund rebuig social des que es varen conèixer els detalls a través de la informació publicada per puntinformatiu.cat el passat 8 de juny.
Un sistema industrial en rústic
Segons recull la documentació del projecte, la instal·lació, impulsada per la societat BESS Beta 1, SL, preveu una inversió de 3.732.139,05 euros per a la construcció d’una planta de 10 MW de potència i una capacitat d’emmagatzematge de 44,03 MWh. El sistema se situaria a la parcel·la 450 del polígon 3 del terme municipal, una zona delimitada entre els camins de Can Canaveret i de Can Fiol.
El projecte reclama la declaració d’Interès Autonòmic Energètic per agilitzar els tràmits i fixa un termini d’execució d’uns set mesos d’obres un cop aconseguides les autoritzacions. Tot i que els promotors defensen la viabilitat ambiental del parc de contenidors d’ió-liti, la seva ubicació ha encès totes les alarmes a nivell local.
Riscos de contaminació i incendis químics
Els principals arguments tècnics i ecologistes que es varen posar sobre la taula durant la reunió fan referència als greus riscos potencials d’aquest tipus d’instal·lacions industrials de gran magnitud en zones rústiques. El solar triat es troba a menys de 300 metres de la Reserva Natural de l’Albufereta i a la vora del torrent del Rec.
Entre els perills ambientals objectius destaquen la proximitat a l’espai protegit i el risc d’incendi químic de les bateries de liti, uns sinistres de molt difícil extinció que podrien generar emissions de gasos altament tòxics. A més, en tractar-se d’una àrea amb vulnerabilitat per inundacions, qualsevol vessament accidental derivat d’un incident a la planta podria acabar filtrant-se i contaminant l’aqüífer i els cursos fluvials adjacents, afectant negativament la biodiversitat de l’Albufereta i l’entorn de producció agrícola pròxim.
El precedent del projecte de Llenaire
Aquesta mobilització institucional i veïnal recorda de manera directa el precedent viscut a finals de l’any passat amb el projecte anomenat Jilguero ST1, promogut per Atlántica Energía Sostenible España SLU i de característiques molt similars. Aquell primer intent preveia un camp de contenidors de característiques idèntiques en un solar annex a la subestació elèctrica del camí de Llenaire.
La reacció ciutadana contra el projecte de Llenaire va ser contundent, aconseguint lliurar al Govern balear un total de 8.320 signatures en contra, xifra que suposa més de la meitat de la població de Pollença. També es varen produir reunions i manifestacions. L’Ajuntament va aprovar per unanimitat un rebuig frontal a la infraestructura i el Consell de Mallorca va emetre un informe desfavorable a causa de l’impacte visual i la ubicació en Àrea de Prevenció de Risc (APR) per inundació, motiu pel qual l’expedient es troba actualment retingut en fase de revisió tècnica i ambiental.
L’Ajuntament de Pollença ja treballa amb els serveis jurídics i de medi ambient en la redacció tècnica de les noves al·legacions per aturar aquest segon intent industrial en sòl rústic, mentre que les associacions preparen noves accions en la línia de les que ja es feren en contra del projecte de Llenaira.
