«Jo no em jubilaré, em jubilaran»p+

Després d’una vida dedicada a la política activa, primer com a professor universitari amb responsabilitats en la gestió i posteriorment, en l’àmbit autonòmic, Martí X. March va fer el salt a la política municipal. En aquells comicis, els partits d’allò que es coneix com a “esquerra” varen treure uns resultats excel·lents, sumant deu regidors: sis per al PSOE que encapçalava March i quatre per a MÉS per Pollença, els socis de govern que han mantingut gràcies a l’estabilitat que dona un govern de deu regidors. - Aquesta serà la darrera Patrona d'aquesta legislatura. Ja heu decidit si us tornareu a presentar? La resposta és molt clara: tot el que estic fent ara ho faig amb la voluntat de continuar. No tenc cap dubte en aquest sentit. Evidentment, sempre poden aparèixer circumstàncies personals que et facin replantejar les coses, però avui per avui tota la feina que faig està enfocada a tornar-me a presentar. Després la gent valorarà si les coses s'han fet millor o pitjor; això ja forma part del joc democràtic. La voluntat és donar continuïtat a la feina iniciada. - Quatre anys són suficients per desenvolupar un projecte de govern? Si depengués de mi, les legislatures durarien sis anys. Quan arribes a un ajuntament necessites temps per entendre com funciona tota la maquinària administrativa. Moltes coses només les aprens gestionant el dia a dia. Quan finalment coneixes bé el funcionament de la casa i pots impulsar els projectes amb una certa velocitat, pràcticament ja has arribat al final de la legislatura. Moltes actuacions importants només es poden consolidar si tenen recorregut més enllà d'una sola legislatura. Durant molts d'anys era habitual que els equips de govern tenguessin continuïtat durant dues legislatures, i això permetia desenvolupar els projectes amb més tranquil·litat. - I què creieu que passarà el 2027? És difícil preveure-ho perquè hi ha molts factors en joc. Per una banda, influirà la situació política estatal i autonòmica. Per l'altra, serà determinant la valoració que la ciutadania faci de la gestió d'aquests quatre anys. També hem de comptar amb els possibles pactes. Encara és prest per saber qui encapçalarà cada candidatura i quines coalicions es formaran, però tenc clar que viurem una campanya molt marcada per les xarxes socials. No parlaria necessàriament de fake news, però sí d'una tendència a exagerar situacions concretes que no sempre responen a la realitat global. Jo mateix les seguesc perquè ajuden a detectar problemes, però hem de ser conscients que només mostren una part de la realitat. - Els governs de coalició sempre són complexos. Aquesta legislatura n'és una mostra. Tot i tenir una majoria estable de deu regidors, la relació entre els socis no sempre ha estat fluida. Ja des del mateix ple d'investidura es va veure que no seria un camí fàcil... És cert. Les negociacions per formar el govern varen ser llargues i complicades. Hi va haver moments en què vaig pensar que potser no arribaríem a un acord. - Hi ha hagut alguns temes que han generat discrepàncies importants. Sí. Un és el camí de Bóquer. Sempre he defensat que el camí és públic i que s'havia de recuperar el tram que havia quedat dins una propietat privada. Ara bé, una cosa és defensar l'accés públic i una altra pensar que aquell espai pot suportar qualsevol nivell de pressió. - Un altre dels grans debats ha estat Ternelles. Sí, és un tema delicat, amb visions contraposades i vint-i-cinc anys de conflicte, per la qual cosa vaig optar per la via del diàleg en lloc de la judicial. Fa més d'un any i mig que parlam amb la propietat i la Conselleria d'Agricultura i Medi Natural, i ja tenim un principi d'acord per regular l'accés a la finca, establint aforaments i condicions. També es preveu que, fora del període de màxima protecció ambiental -de gener a juny-, es pugui accedir a Cala Castell i, amb l'aval de Patrimoni, al Castell del Rei. Anam a poc a poc per evitar passos en fals que ens tornin al punt de partida, però és el primer avanç real en molts d'anys. Hem de ser pragmàtics i mirar endavant; avui no hi ha altra via que el diàleg. - També vàreu discrepar públicament d'un aspecte del decret de legalització d'habitatges fora d'ordenació; la famosa “esmena March”. Sí. Tot i que el decret en conjunt em generava dubtes, hi havia un punt que trobava profundament injust: la normativa preveia que un habitatge fora d'ordenació perdés la llicència de lloguer turístic si es regularitzava. No em semblava lògic que, per voler legalitzar la situació urbanística de l'immoble, el propietari perdés un dret adquirit legalment feia vint anys. Si l'administració impulsa una solució perquè aquests habitatges surtin de la il·legalitat, no té sentit castigar qui fa el pas de regularitzar-los. Ho vaig defensar públicament sense cap interès personal, només per coherència jurídica. - La sensació és que aquesta legislatura no heu acabat de connectar amb els vostres socis de govern. És una apreciació que puc entendre. Sempre he dit que els governs de coalició neixen per necessitat, no per amor. I això fa que la convivència política no sempre sigui fàcil. Ara bé, una cosa és que no hi hagi una sintonia absoluta i una altra que el govern no hagi funcionat. La realitat és que pràcticament tots els grans projectes s'han aprovat i impulsat conjuntament. És cert que hi podria haver hagut més cohesió política. No ho negaré. Però també crec que sovint es posa el focus en les discrepàncies i no en tota la feina que s'ha fet. - I què s’ha fet? Hem obert expedients pendents des de fa anys aplicant la normativa amb criteris objectius. Després de dècades sense que ningú s'hi atrevís, hem fet l'aprovació inicial del nou planejament de Formentor i volem l'aprovació provisional abans d'acabar la legislatura. L'objectiu és protegir els espais verds, garantir-ne el caràcter públic i equilibrar la protecció ambiental amb l'activitat econòmica. També estudiam les al·legacions al Catàleg de Patrimoni amb el Consell de Mallorca per aprovar un document definitiu que doni seguretat jurídica i protegeixi el patrimoni històric i arquitectònic de Pollença. Treballam en la millora dels accessos al Port de Pollença per ordenar el creixement i conservar una imatge coherent amb la identitat del municipi. Per tant, més enllà de les diferències dins el govern, aquesta legislatura deixarà projectes estructurals clau per al futur de Pollença. - El dia de la investidura us comprometéreu, tot citant Espriu, a ser “fidel, per sempre més, al servei d'aquest poble”... Va ser un dia important. Vaig voler transmetre que els interessos del municipi estan per damunt dels de partit; per això vaig optar per un discurs institucional, sense entrar en rèpliques. Com a batle m'hauria agradat governar en solitari, però la política és l'art de fer possible allò que permeten les urnes i cal aprendre a governar amb acords. En aquests tres anys s'han fet coses importants. En matèria d'habitatge, tot i que cap ajuntament pot resoldre el problema tot sol, hem impulsat habitatge públic, previst noves promocions i continuam treballant per aconseguir més sòl residencial. Amb tot, som sincer: la crisi de l'habitatge és el principal problema que tenim avui i no és exclusiu de Pollença, sinó que afecta Mallorca i pràcticament tot l'Estat. - Tot i això, la percepció d'una part de la ciutadania és que Pollença no està millor. Sobretot pel que fa al manteniment, la neteja o la imatge dels contenidors. És una crítica que es repeteix sovint, just ara he topat un veïnat ben empipat per tenir un poble tan brut. Ho sé, és una preocupació real i una de les meves prioritats. Tot i que hem incrementat els recursos, incorporat nous mitjans i instal·lat càmeres en punts conflictius, les incidències continuen existint. Com a batle assumesc la responsabilitat política del conjunt; no estic satisfet i crec que tenim molt de marge de millora en la neteja, la recollida i el manteniment de l'espai públic. També és cert que hi ha hagut avenços: la recollida selectiva ha millorat i hi ha més consciència ciutadana, però encara queda molta feina per fer, especialment al Moll i a les zones rurals.De fet, haurem d'anar retirant contenidors per canviar el sistema i augmentar els índexs de reciclatge. Pel que fa a la neteja, s'hi destinen més recursos que mai, però hi ha zones complexes. Cal corresponsabilitat: l'Ajuntament ha de continuar millorant el servei, però els establiments també han de revisar els seus hàbits de gestió de residus. - La Badia de Pollença és l'única de Mallorca que ha rebut una bandera negra. Com ho valorau? No m'agrada entrar en aquesta polèmica perquè les banderes simplifiquen una realitat molt complexa. La Badia de Pollença és una badia tancada, amb poca profunditat i una renovació de l'aigua molt més lenta que altres indrets, com la badia d'Alcúdia. A més, hi ha actuacions fetes durant dècades que han condicionat aquesta situació, com la construcció del Club Nàutic, que va modificar la circulació natural de les aigües, o el fet que avui hi hagi centenars d'embarcacions fondejades gran part de l'any. Tot això genera un impacte ambiental que ve de lluny i que no és responsabilitat exclusiva d'aquest equip de govern. - El sanejament sí que és competència municipal... Hi estam actuant amb un pla integral per fer-ne una diagnosi completa, eliminar fuites i reduir al màxim qualsevol abocament accidental a la mar. Això suposa una inversió de més de 700.000 euros anuals. Són obres que no es veuen, però són imprescindibles si volem millorar de manera definitiva la qualitat ambiental de la badia. - I els fondejos? És imprescindible regular-los millor per gestionar la forta pressió que pateix la Badia de Pollença durant l'estiu. Ja a l'inici de la legislatura ens reunírem amb diferents administracions per impulsar un camp de boies ecològiques que ordeni les embarcacions i redueixi l'impacte sobre el fons marí. En definitiva, la badia necessita una actuació global: millorar el sanejament, controlar els abocaments, regular el fondeig i coordinar totes les administracions implicades. No tot depèn de l'Ajuntament; moltes competències són del Govern o d'altres organismes. La millora de la badia només s'aconseguirà amb una feina sostinguda durant molts d'anys. - El quiosc de Cala Molins fa anys que està tancat i ofereix una imatge de degradació que preocupa els veïnats. Hi ha alguna possibilitat de desbloquejar aquesta situació? És una situació que tampoc ens agrada. Tot i no ser una competència municipal, hem fet moltes gestions amb la Direcció General de Costes i els hem traslladat que l'Ajuntament està disposat a assumir-ne la gestió, però amb dues condicions molt clares: tenir la garantia que no haurà d'assumir possibles indemnitzacions derivades de concessions anteriors i que el cànon sigui assumible. De moment encara no hi ha una proposta definitiva ni s'han concretat les condicions econòmiques. El que més em preocupa és la imatge que ofereix aquest espai en una zona com Cala Sant Vicenç, on el sector privat ha fet un esforç important per millorar l'oferta. No podem mantenir aquesta situació indefinidament. Si Costes ens transfereix la competència amb seguretat jurídica i en unes condicions viables, estam disposats a assumir-la. - Com viureu la Patrona? Com sempre. Vestit de cristià. M'he vestit pràcticament tota la vida de cristià. Només un any vaig sortir de moro, per provar-ho, però no m'hi vaig acabar de trobar. Mentre el cos aguanti, continuaré sortint. M'agrada viure la festa des de dins, estar a primera línia. Evidentment, ara també la visc amb la responsabilitat que implica ser batle. Hi ha gent que em demana quan ho deixaré, però sempre dic el mateix: no serà una decisió meva; serà la vida qui decidirà. I això val tant per a la Patrona com per a la política. Jo no em jubilaré; em jubilaran. foto arxiu: martí xavier march cerdà 739 (3) El batle de Pollença, Martí Xavier March Cerdà.

«Jo no em jubilaré, em jubilaran»p+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Donacions de sang per agost al municipi

Publicacions relacionades

Pollença frega els 8.700 afiliats a la Seguretat Social al juny i manté l’atur registrat en xifres mínimes de temporada altaP+

Rere les passes de Dragut: Metges i cirurgians després del dia de la desgràciap+

Bóquer, pel camí del marp+

El Batalló Femení apunta que es pot sentir el crit de Joan Mas i participar en la batalla de Sant Jordip+