Quan la primavera es vestia de color pels carrers de Pollençap+

Els colors que avui veim en aquesta imatge molt probablement no són exactament els que varen desfilar pels carrers de la vila fa gairebé set dècades. Han estat recreats amb intel·ligència artificial a partir d’una fotografia original en blanc i negre, cedida per Fernando Perianes, amb el segell de Studio Foto Wolfan, un estudi fotogràfic que estava situat al carrer Colón d’Alcúdia. I, tanmateix, aquesta reinterpretació cromàtica té sentit perquè la Processó de la Rosa no es pot entendre sense el llenguatge dels colors. Encara que els tons dels angelets o de les banderoles no coincideixin necessàriament amb els originals, la imatge recupera una part essencial de la festa: la seva voluntat de convertir el poble en un recorregut de símbols visibles, de teles, de flors i de matisos que parlaven per si mateixos. La fotografia, datada al revers com a maig de 1958, mostra un instant d’una de les celebracions infantils més característiques de la Pollença del segle XX. La Processó de la Rosa, celebrada tradicionalment el primer diumenge de maig i vinculada al mes dedicat a la Mare de Déu, tenia el seu centre al Convent de Pollença i funcionava com una primera presentació pública dels infants després de la primera comunió. No era només una celebració religiosa: era també un acte social i comunitari, una manera d’incorporar simbòlicament els nins i nines a la vida col·lectiva de la parròquia i del poble. A diferència de la severitat de la Setmana Santa o del protocol solemne del Corpus, la Rosa tenia una estètica més lluminosa i primaveral. Els carrers s’omplien de banderoles, vestits clars i petits grups infantils organitzats segons una jerarquia molt concreta. Els protagonistes principals eren els infants de comunió, però la processó també incloïa les conegudes “Tres Reines”, nines que representaven diferents advocacions marianes a través del color dels seus vestits: el vermell, el cel i el blanc. Cada tonalitat tenia una càrrega simbòlica pròpia, relacionada amb la passió, la puresa o l’alegria de la primavera. A la imatge es poden veure també els “angelets”, infants molt petits que acompanyaven la processó vestits amb ales i robes coordinades cromàticament amb la reina corresponent. Aquesta distribució dels colors no era ornamental ni arbitrària. Formava part del sentit profund de la celebració, que transformava la processó en una composició visual molt pensada, gairebé teatral, on cada detall contribuïa a crear una idea d’ordre, innocència i renovació. Precisament per això la coloració artificial d’aquesta fotografia adquireix un valor especial. No pretén substituir el document original ni afirmar una exactitud absoluta. Al contrari: posa de manifest fins a quin punt el color era important dins aquella celebració. La intel·ligència artificial ha omplert de tonalitats una escena que el paper fotogràfic havia conservat en grisos, però ho ha fet assumint les limitacions inevitables d’aquest procés. La Processó de la Rosa va desaparèixer definitivament l’any 1973. La causa oficial fou la manca de participació, però la seva desaparició coincideix amb una transformació molt més profunda de la societat pollencina. L’arribada del turisme de masses, els nous hàbits socials i la pèrdua del pes central del Convent dins la vida quotidiana varen anar relegant moltes celebracions tradicionals. El poble que havia organitzat la seva vida al voltant del calendari religiós començava a funcionar segons altres ritmes. Malgrat això, la memòria de la Rosa no s’ha esvaït. Les fotografies conservades, els testimonis orals i els estudis històrics permeten reconstruir no només com era aquella processó, sinó també què significava emocionalment per a moltes famílies pollencines. Aquesta imatge acolorida artificialment participa, precisament, d’aquest esforç de memòria: no intenta fer passar el passat per present, sinó recordar que hi hagué un temps en què els colors formaven part del llenguatge col·lectiu del poble. I encara que avui els tons exactes s’hagin perdut, continua essent possible entendre que aquelles banderoles, aquells vestits i aquelles ales no eren simples adorns, sinó una manera d’ordenar la primavera dins els carrers de Pollença.

L’Associació 31M presenta el llibre i curtmetratge “L’Últim Dia de Maig. Els Altres Herois” a la FRV

Publicacions relacionades

L’Associació 31M presenta el llibre i curtmetratge “L’Últim Dia de Maig. Els Altres Herois” a la FRVp+

Pollença presenta el seu Pla d’Emergències Municipal per anticipar i coordinar la resposta davant situacions de riscp+

Dijous cultural a Pollença i al Moll amb cinema i artp+

Àngela Font Ochogavia: “La cuina mallorquina és la que més m’estira, i no la podem deixar perdre”p+