El Moll de Xesca Ensenyat: un passeig de memòria i paraulesp+

Hi ha matins que semblen escrits per una fada, o potser per una escriptora rebel i amb molta d'estimació per la seva terra. Aquest dissabte 18 d'abril, el Port de Pollença, el Moll es va converir en el mapa viu de Xesca Ensenyat. De la mà d’Alícia Gómez Pallerola i Joan Ramon Bosch, una vintena de persones varen recórrer els escenaris de Quan venia l’esquadra, recuperant l'essència d'una dona que, des del passat mes de juliol, ja és Filla Il·lustre de Pollença. Imatges que queden gravades al cor La ruta va començar a la plaça de Miquel Capllonch, davant l'església, recordant com na Xesca va escriure Quan venia l'esquadra per "salvar tot allò que l’havia enlluernat fins als tretze anys". Des d'allà es desplaçaren fins al carrer Atilio Boveri , cantonada amb la plaça Miquel Capllonch, per llegir un fragment que diu així "Els malalts d’en Llopis eren molt lletjos i espentaven el turisme, hi va haver tantes queixes d’hotelers que se n'hagué d’anar" i continua explicant que "A la planta baixa de la clínica hi havia la pastisseria Rotger, i les visites deixaven un moment la palangana de pastissos que m’havien comprat damunt l’aparell radiogràfic, mentre es refeien de la mala impressió que els alicorns fan a les persones. Així es presenta la mare de la nina que m’havia fet caure…" Però si una imatge va quedar gravada al cor, fou la que va sortir de la veu dels assistents quan parlaven de cal mestre Sion. I contaren com, per anar a fer repàs, els nins no hi anaven a peu: creuaven en barca des del cap del mollet fins a can Alcover (on fa pocs dies han tallat un pi que estava malalt). Olors de forn i devocions a mida En passar pel carrer de la Verge del Carme evocaren l’oloreta de les ensaïmades de Can Buger, "un luxe que només gaudia amb febre, la remor de fora, les anades i vingudes del forn de can Buger i l’oloreta de les ensaïmades penetrant pels grops i les escletxes de les portes, accidents càlids enmig d’una àrea gelada i monotona. I si era dimecres, a més a més cançó: Madoneta des forner voleu res des taparer? Aglans de la campaneta mig potet una pesseta!" També hi va haver temps per a la reflexió més seriosa davant la casa de l'autora, recordant que "per expressar-se en català n’hi va haver més de dos que no ho comptaren". A ca les Monges, varen reviure la seguretat que donava dur-los peix de part de la família. I, ja tocant a mar, davant l’Hotel del Port, imaginaren les llagostes i aquells emperadors varats que semblava que retallassin les pedres mil·lenàries amb l'espasa. Tortugues, peixateres i el primer flaix Arribats al Cap del Moll, la nostàlgia es va apoderat encara més dels presents en recordar, llegint na Xesca, aquells nins que tenien una tortuga amarrada a un norai, les peixateres davall l'ombra dels tamarells, esperant el correu de Can Villalonga. L'itinerari va encara la recta final davant el Brisas, on un turista un turista "em va fer la primera foto amb flash de la meva vida. Duia un vestit de llista blau i blanc", i va acabar a Can Pescador, entre records d'hidroavions que semblaven hipopòtams i moixos "mastellats" que encara avui semblen córrer pels carrers. El de dissabte va ser un matí de conversa, de reivindicar qui som i d'entendre que la nostra història local és, en realitat, una història universal. Gràcies a l’Ajuntament i a l’OCB per fer-nos llegir el paisatge amb uns altres ulls.

Bon dia Pollença: El temps, Sant Teodor de Constantinoble i l'actualitat d'avui 20 d'abril

El Consell projecta una nova passarel·la al torrent de Llinars per millorar la seguretat a la Ruta de Pedra en Sec

Publicacions relacionades

Sant Jordi ja ha passat per a PollençaP+

Elisenda Cerdà, campiona d’Espanya cadet de C1 en 5.000 metresP+

El Consell projecta una nova passarel·la al torrent de Llinars per millorar la seguretat a la Ruta de Pedra en SecP+

Un arbre, un cornut i moltes preguntes: Cornellà del Terri i el Pi de Pollença