Els guardians del silenci a les portes de Setmana Santa

Quan falten poques setmanes perquè els carrers de Pollença tornin a omplir-se del silenci solemne de la Setmana Santa, aquesta fotografia ens ofereix una mirada a un passat no tan llunyà. Davall un auster arc de mares apareixen dos joves centurions, drets i immòbils, amb alabardes a la mà i els cascs coronats per grans plomalls. La imatge, captada entre 1880 i 1890, forma part del Fons Sebastià Llobera i ha estat digitalitzada per l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca. El negatiu original -una placa de vidre al gelatinobromur de 18 x 13 centímetres- ha arribat fins als nostres dies en un estat delicat, fruit de dècades d’abandonament a les golfes de la casa familiar, Can Llobera, actual Biblioteca de Pollença. La còpia que encapçala aquest article ha estat tractada amb intel·ligència artificial, una tecnologia del segle XXI que rescata la mirada d’un fotògraf del segle XIX. Els dos joves formaven part de les processons de Setmana Santa i recreaven, igual que es fa a les processons actual, els romans que custodiaven a Jesús durant la passió. Tot i que, amb una mirada actual, semblen més un altra cosa. Les cuirasses, els cascs i fins i tot les armes que empunyen s’allunyen de la iconografia romana clàssica i recorden més aviat elements d’armament medieval o renaixentista. Aquesta aparent anacronia ha despertat l’interès de diversos historiadors. Un dels qui més aprofundí en aquesta qüestió fou l’arxiver i investigador Jaume Lladó i Ferragut (1886-1975). En els seus estudis sobre l’arxiu històric de Pollença, Lladó analitzà la documentació relacionada amb les milícies locals i amb el manteniment del Castell del Rei. Segons els inventaris municipals que estudià, el castell havia acumulat al llarg del temps un notable conjunt d’armes: elms, cuirasses, espases, llances i altres peces de defensa. Quan aquestes armes quedaren obsoletes per a l’ús militar, moltes passaren a ser custodiades per la mateixa vila. Lladó suggerí que part d’aquest armament antic podria haver estat reutilitzat en contextos festius i religiosos, especialment en les processons de Setmana Santa. Aquesta hipòtesi explicaria per què els centurions pollencins presenten sovint una indumentària que sembla més pròpia d’una milícia medieval que no pas de la Roma imperial. La fotografia de Sebastià Llobera encaixa perfectament amb aquesta teoria. Les alabardes que sostenen els dos joves, així com els cascs ornamentats, podrien ser interpretacions processionals d’armes molt més antigues. No és descartable que algunes d’aquestes peces tenguessin efectivament l’origen en els dipòsits municipals d’armament procedent del Castell del Rei, convertides amb el temps en elements cerimonials. Aquesta transformació d’objectes bèl·lics en símbols litúrgics és, de fet, un fenomen ben conegut en la història europea. Allò que un dia serví per a la guerra acabà trobant una nova funció dins el teatre religiós de la Setmana Santa. Pel que fa a l’autor d’aquesta imatge, Sebastià Llobera Cànaves (1831-1892), és una figura clau per entendre la memòria visual de la Pollença del segle XIX. Sacerdot de professió, pintor aficionat i excursionista, Llobera va ser també el primer fotògraf documentat del municipi. Cap a la dècada de 1860 començà a experimentar amb la fotografia, una tècnica encara relativament nova. El 1885 publicà el seu Album artístico de Mallorca: vistas de Pollensa, considerat un dels primers àlbums fotogràfics dedicats a les Illes Balears. Malgrat aquesta activitat intensa, el seu arxiu gairebé ha desaparegut. De les moltes fotografies que degué realitzar durant prop de vint anys només se’n conserven una cinquantena, entre plaques de vidre i còpies sobre paper. El pas del temps, la humitat i la pols han malmès moltes de les peces que han arribat fins a nosaltres. Cada imatge conservada, per tant, és gairebé un petit miracle documental. Ara que el calendari s’acosta novament a la Setmana Santa, aquesta escena antiga pren un sentit especial. Els dos joves soldats que Llobera va immortalitzar fa més de cent trenta anys semblen esperar pacientment el moment en què la vila torni a viure dies de solemnitat. fotoarxiu: romans de setmana santa Foto Sebastià llobera restaurada