El CEIP Costa i Llobera, al Carrer Sor Cifre de Colonya. Vint-i-cinc anys sembrant futur. Arrels que eduquen, ales que volenP+

Maria Antònia Serra, Pedagoga. Mestra d’Audició i Llenguatge CEIP Costa i Llobera 2006-2022 Aquest any, el CEIP Costa i Llobera, celebra 25 anys de trajectòria. Un quart de segle d’històries compartides, aprenentatges constants i de vida bategant entre aules, patis i passadissos. Un aniversari que no només marca el pas del temps, sinó que posa en valor una manera d’entendre l’educació: arrelada, compromesa i immensament humana. I, mentre mir enrere, em costa separar la història de l’escola de la meva pròpia història. Per a mi, l’escola esdevé part essencial del propi camí. Setze anys dedicats a aquest centre com a mestra, com a cap d’estudis, com a directora, han estat molt més que una etapa professional: han estat un procés de creixement personal, un aprenentatge constant que va molt més enllà dels llibres i els currículums. Educar és creure en el que està per esdevenir Al llarg d’aquestes dues dècades i mitja, l’escola ha vist créixer generacions senceres. Infants que hi arribaven amb la curiositat intacta i que n’han sortit amb la veu pròpia, amb criteri, amb somnis. He tengut el privilegi de poder ensenyar a parlar, a llegir i a escriure, a cents d’alumnes. Poder observar com aprenen a pensar, a conviure i a respectar, veritable fonament de l’educació. Perquè educar no és únicament transmetre coneixements. Educar és estimar, és confiar, és sostenir processos invisibles, que amb el temps es faran visibles, sovint lluny de les aules, origen d’aprenentatges infinits. Una comunitat que fa escola Cada projecte educatiu no es construeix en solitari. Els 25 anys del centre són també resultat de l’esforç compartit de mestres compromesos i compromeses que hem sumat il·lusions i hem afrontat dificultats amb esperit col·laboratiu. Tots plegats, persones que dediquen la seva feina al centre, imprescindibles en el dia a dia, i sobretot, la confiança de les famílies que any rere any, han acompanyat a l’escola el més valuós per a elles: els seus fills i filles. Els infants són el motor i el sentit de cada decisió, amb la seva espontaneïtat i autenticitat, em recorden cada dia, perquè l’educació és molt més que una professió: és una vocació. Els moments que no surten a les memòries Els aniversaris solen comptar-se en xifres, però la vida d'una escola es mesura en instants: rialles als passadissos, projectes que neixen d’una idea compartida, festes escolars que cohesionen, converses que deixen empremta…Són moments que no apareixen a cap informe anual, però que construeixen l’essència d’una comunitat educativa. Han estat anys intensos, plens de reptes i decisions importants. però també han estat anys profundament humans, on cada experiència ha contribuït a tenir una xarxa de vincles, que perdura més enllà dels càrrecs i de les etapes. Celebrar les arrels, impulsar les ales Aquest any no és celebra només un aniversari. Se celebra una manera de fer escola. Se celebren les arrels que sostenen el projecte educatiu i les ales que ajuden a cada infant a trobar el seu propi vol. Poder acompanyar a tots i a cada un dels infants a desenvolupar les seves potencialitats, és un repte que sempre tenc ben present. Més enllà dels anys transcorreguts, el que queda és la gratitud i la certesa d’haver format part d’una realitat que transforma vides. El que s’ha construït al llarg d’aquests anys no és només una institució educativa, sinó una història compartida que continua viva en cada infant que hi passa i en cada record que ens acompanya. Perquè les escoles no són edificis. Són comunitats. Són espais on arrela el futur. I, quan aquest futur desplega les ales, una part de l’escola vola amb ell. Gràcies a totes les persones que han fet d’aquesta etapa una de les més plenes i significatives de la meva vida. El que hem construït junts no és només una escola, són fets que continuen presents en cada infant que hi passa i en cada record que ens acompanya. “Una escola, mil camins, un mateix batec”