Formentor i la Comtessa de PignatariP+

Durant anys i panys, Ramon Reig Vila va publicar a les planes de Punt informatiu Pollença una secció que, sota el títol de Vivències, recollia històries relacionades amb fets i personatges del municipi que havia recollit de testimonis orals o que havia viscut en primera persona. Avui, sintetitzam un d'aquells escrits de Ramon Reig sobre la Comtessa de Pignatari. Un refugi d'elit a la postguerra Després de la Guerra Civil, el ressorgiment de l'Hotel Formentor va atreure una elit internacional amb un poder econòmic extraordinari. Al voltant dels anys 50, la zona es va omplir de mansions propietat de banquers, enginyers navals, ministres i magnats de la indústria (com el president de Rolls-Royce). Entre aquestes figures destacava la Comtessa de Pignatari, una ciutadana brasilera de fortuna immensa —provinent de mines de metalls i grans possessions al Brasil i Itàlia— casada amb un comte italià. La construcció de "La Maina" La Comtessa es va establir a Formentor entre 1958 i 1959. Inicialment va llogar un xalet al Racó d’en Móra mentre el constructor pollencí Francesc Campins "Ramallet" edificava la seva residència definitiva: "La Maina" (1962). El casal era un reflex del seu estatus, amb detalls de luxe extrem com aixetes xapades en or i fustes nobles. La propietat incloïa, a més, un habitatge independent per al personal. El cercle de confiança i el personal de servei La gestió de la casa i la vida diària de la Comtessa depenien d'un equip nombrós i fidel, que arribava a les 16 persones quan ella hi era present: L'entorn íntim: La Comtessa viatjava sempre amb una jove "donzella" italiana que s'encarregava del seu vestuari i l'assistia personalment; la seva cambra era la més propera a la de la senyora. El seu mariner de confiança era Joan Capllonch "Romí", qui no només mantenia la llanxa a punt per passejar per la badia, sinó que també era el seu company de cartes durant les nits d'insomni. El servei domèstic: El manteniment diari requeria cuiners, cambrers, jardiners i encarregats de compres. Entre ells destaca el testimoni de Lluís Expósito i la seva dona, que hi serviren molts d'anys. La Comtessa era coneguda per la seva correcció i generositat: el personal sovint menjava els mateixos plats de luxe i vins que els convidats. Els xofers: Al llarg dels anys, va tenir tres xofers: el primer fou italià (fins que es jubilà), el segon francès i el darrer mallorquí. La gestió econòmica: El seu administrador venia d'Itàlia dues vegades l'any, però la figura clau a Pollença era Joan Torandell (delegat del Banc de Santander). Ell era l'apoderat encarregat de pagar al personal, gestionar els proveïdors i revisar les factures, sovint sota la supervisió minuciosa de la mateixa Comtessa. Caràcter i filantropia silenciosa Tot i la seva vida luxosa i cosmopolita, la Comtessa duia una vida casolana i era una amfitriona extraordinària que prioritzava la qualitat (com el xampany francès pel seu bouquet). Es va integrar en la comunitat a través d'una caritat discreta: Feia donacions anònimes en sobres tancats per a obres socials i per a les monges del Moll. A instàncies de Miquel Ferrer "Marjo" (propietari del restaurant El Pozo), va arribar a signar un xec de 150.000 pessetes (una fortuna a l'època) per a les religioses, redactat pel cambrer Antoni Pareja. Pagava excursions d'estiu i berenars per als nins del Moll a través de les barques "Gaviotas" gestionades per Joan "Tacó". En resum, la Comtessa de Pignatari va trobar a Mallorca el descans que cercava, deixant el record d'una dona intel·ligent, exigent però justa, que va saber combinar l'exclusivitat de Formentor amb un compromís silenciós cap a la gent de Pollença.