Quaresma, sis peusP+

Aquest diumenge, la Jaia Quaresma, amb el seu bacallà a la mà i les seves set cames, acaba de perdre’n una de fonamental: la penúltima. Aquest gest marca el compte enrere definitiu i coincideix amb la proximitat del dia del Ram, en singular, tal com destacava Blai Bonet a Memorial de Setmana Santa. El poeta santanyiner insistia en aquesta forma singular —el Ram— els mallorquins doten la jornada d'una solemnitat única. L'únic peu que queda a la Jaia Quaresma és el preludi del final d'un camí que va començar, fa setmanes, amb un gest tan senzill com punyent: un polsim de cendra al front. El cercle perfecte de la pols Aquest darrer peu que li queda a la Jaia és el preludi d'un camí que va començar amb aquell polsim al front. El ritual de la cendra no és cap invent modern; ja els jueus i els habitants de Nínive es cobrien de pols en senyal de penediment. A l'Església catòlica, des del segle IX, es manté un simbolisme circular perfecte: la cendra que s'imposa prové de la cremació dels rams i palmes beneïts l'any anterior. Així, en un cicle que no s'atura, la cendra que s'imposarà el Dimecres de Cendra de 2027 procedirà precisament dels rams d'olivera i les palmes que avui s'han beneït a indrets com Monti-Sion. És un recordatori físic de la nostra fragilitat: "Recorda que ets pols". Més que residu: La cendra com a medicina i abonament Si miram el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), la cendra és la pols residual de la combustió. Però per a la gent de foravila, la cendra té usos molt més vitals: Protecció: S'utilitza per allunyar plagues i eliminar fongs. Cicatrització: Serveix per guarir les branques ferides dels arbres. Fertilitat: És un abonament excepcional per garantir una bona collita. Aquesta dimensió agrícola ens ofereix una lectura espiritual profunda. La Quaresma no és només "cremar" allò que ens fa mal o ens esclavitza (el que anomenam pecat), sinó convertir aquest residu en abonament per ser millors persones. No es tracta de calar foc a les nostres llars, sinó de reduir a pols aquelles accions que ens preocupen i ens treuen la llibertat. El pas de la purificació a la vida Mentre la Jaia Quaresma es queda amb una sola cama, l'ambient es torna més auster. El color morat domina, les flors desapareixen dels altars i l'Al·leluia emmudeix. És el temps de la "neteja" interior, un exercici necessari de conversió que troba el seu sentit ple en el sagrament de la reconciliació. Aquesta setmana, quan veieu la Jaia amb un sol peu, recordeu que la cendra que un dia ens va marcar el front ja s'ha esvaït, però la seva funció "cicatritzant" i "fertilitzant" continua treballant per dins. Tot està preparat per a la gran explosió de vida de la Pasqua; només falta que la Jaia perdi el darrer peu per deixar pas a la llum.