FOMO, nomofòbia o dismorfia del selfie: els nous riscos psicològics de les xarxes socials

L’anunci recent del Govern d’Espanya sobre la possible limitació de l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha tornat a posar el focus en els efectes del món digital sobre la salut mental. Sense entrar en valoracions, la comunitat mèdica i psicològica fa temps que observa com l’ús intensiu de mòbils i xarxes socials ha anat associat a noves manifestacions de trastorns ja coneguts i a fenòmens psicològics que només poden existir dins l’ecosistema digital. Més enllà de problemes socials com el ciberassetjament, aquestes patologies formen part del dia a dia de moltes persones. Segur que tu mateix, o algú del teu entorn, ja mostra símptomes de patir-ne alguna, encara que sovint no s’hi posi nom.

1. FOMO, la por a quedar fora

Entres a les xarxes perquè “només miraràs un moment”, però tens la sensació que, si no ho fas, t’estàs perdent alguna cosa important. Veus què fan els altres, compares i et queda una inquietud constant. Això és el FOMO (Fear Of Missing Out), una por que genera ansietat, insatisfacció i dificultats per desconnectar, fins i tot quan estàs descansant.

2. Nomofòbia, dependència del telèfon mòbil

Surts de casa i t’adones que no duus el mòbil, o que no tens bateria. De cop et poses nerviós, et sents insegur o incòmode. No és només una molèstia: és la nomofòbia, la dependència emocional del telèfon com a eina de control i connexió amb el món.

3. Addicció a l’‘scroll’ infinit

Agafes el mòbil “un moment” i, sense adonar-te’n, ha passat mitja hora. Vas fent scroll, un vídeo darrere l’altre, sense un final clar. És l’addicció a l’‘scroll’ infinit Aquest patró dificulta controlar el temps, afavoreix la procrastinació i fa més difícil concentrar-te en tasques llargues o que requereixen esforç.

4. Dismorfia del selfie

Et mires a la pantalla, amb filtres o angles concrets, i quan et veus al mirall no t’agrada el que veus. Comences a percebre defectes que abans no t’importaven. Aquesta dismorfia del selfie està relacionada amb una imatge corporal distorsionada i amb una insatisfacció creixent amb l’aspecte real.

5. Dependència de la validació social digital

Penges una foto o una opinió i mires quants “likes” té. Si n’hi ha pocs, et sents frustrat; si n’hi ha molts, et tranquil·litza. Quan l’autoestima depèn d’aquestes reaccions, apareix una necessitat constant de validació externa i una comparació contínua amb els altres.

6. Síndrome de la vibració fantasma

Tens el mòbil a la butxaca i, tot i que ningú crida ni hi ha cap missatge, notes que vibra. El mires i no hi ha res. Aquesta sensació és més habitual del que sembla i està relacionada amb l’expectativa constant de notificacions i amb un estat d’hiperalerta.

7. Ansietat per desconnexió

No tens cobertura o internet i et sents inquiet, aïllat o incòmode. Et costa gaudir del moment perquè tens la sensació que estàs desconnectat del que passa. Aquesta ansietat per desconnexió apareix quan la connexió digital es converteix en una necessitat emocional. Pot incloure inquietud, sensació d’aïllament i dificultats per gaudir d’activitats fora de l’entorn digital.

8. Trastorn de l’atenció induït per pantalles

Et costa llegir un text llarg, seguir una conversa sense mirar el mòbil o mantenir l’atenció durant estona. El cervell s’acostuma a estímuls ràpids i constants, i qualsevol activitat més pausada genera impaciència o avorriment. Diversos professionals apunten a un trastorn de l’atenció induït per pantalles vinculat al consum ràpid i fragmentat de continguts digitals.

Un repte creixent per a la salut mental

La proliferació d’aquestes patologies evidencia que la relació amb la tecnologia és avui un factor clau en la salut mental. Psicòlegs i metges coincideixen en la importància de la prevenció, l’educació digital i la detecció precoç d’aquests comportaments per evitar que es normalitzin o derivin en problemes més greus.