El ple aprova inicialment el document que ha de definir el futur urbanístic de FormentorP+

El ple municipal de Pollença va aprovar inicialment al ple d'ahir vespre la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) referida al sòl urbà de Formentor, un document que actualitza una ordenació vigent des de 1990 i que introdueix canvis significatius en matèria d’edificabilitat, protecció del front marítim i ordenació dels espais públics. L’acord va tirar endavant amb 10 vots a favor de PSOE i Més, cap vot en contra i 6 abstencions dels grups de l’oposició. L’aprovació inicial obre ara un període d’exposició pública i presentació d’al·legacions abans de l’aprovació provisional i definitiva. Tot i això, segons va explicar la primera tinent de batle, Joana Aina Campomar, aquest acord posa fi a la moratòria urbanística vigent a Formentor des de gener de 2025 i permet que, a partir d’ara, es puguin tornar a concedir llicències urbanístiques, sempre aplicant el planejament més restrictiu, ja sigui l’anterior o el que s’ha aprovat inicialment. Actualitzar un planejament obsolet Durant el debat plenari, el batle de Pollença, Martí X. March, va qualificar aquest punt com “un dels més significatius de la legislatura en matèria d’urbanisme”. March va recordar que el planejament fins ara vigent era de 1990 i que la darrera modificació aprovada el 2008 va quedar anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears els anys 2013 i 2015, fet que va obligar a tornar al document anterior. El batle va defensar que la nova ordenació és fruit d’un procés de participació amb els grups municipals i amb diferents sectors implicats, com la Immobiliària Formentor, l’Associació de Propietaris de Xalets i Solars de Formentor, propietaris individuals i el GOB. “Ara s’obre el període d’al·legacions i continuarem parlant amb tothom per arribar al màxim consens possible”, va assenyalar. Protegir el front marítim i reduir l’impacte visual Un dels eixos centrals del nou planejament és la protecció del front marítim de Formentor, evitant la implantació de noves edificacions en primera línia i reduint l’impacte visual de les construccions. March va remarcar que es vol preservar la percepció social i paisatgística de Formentor, evitant edificis molt grans o alts i apostant per una millor integració dins l’entorn, tant en ubicació com en estètica. En la mateixa línia, Campomar va explicar que les noves construccions s’hauran de situar en zones amb menys impacte visual, allunyades de la mar i de terrenys elevats, amb edificacions de menor volum i, en general, d’una sola planta. Menys edificabilitat i més zones verdes La modificació del PGOU comporta una reducció significativa de l’edificabilitat. El sostre edificable total passa de 81.077 metres quadrats a prop de 60.000, una disminució d’aproximadament un 27%. En l’àmbit residencial es mantenen les parcel·les previstes al planejament dels anys noranta, s’elimina la possibilitat de construir habitatges auxiliars i es manté el nombre de cases, amb l’objectiu de no incrementar la pressió immobiliària. Un altre canvi rellevant és la supressió de la qualificació de sòl comercial, que es transforma en zona residencial, evitant així la possibilitat de construir un centre comercial a l’àmbit de Formentor. Pel que fa als espais lliures, la superfície de zones verdes públiques augmenta de 37.270 a 45.111 metres quadrats. A més, aquestes zones es reordenen i es concentren en espais més accessibles, ja que fins ara estaven molt disseminades. A la zona hotelera es mantenen els 294.000 metres quadrats de sostre edificable que ja preveia el PGOU dels anys noranta, tot i que sota criteris més estrictes d’integració paisatgística. Segons Campomar, l’hotel encara disposa d’edificis per recuperar o reconstruir, com ara les antigues cases dels treballadors. Dotació de serveis El planejament estableix també que la dotació pendent de serveis urbanístics s’haurà de finançar mitjançant un sistema de compensació a càrrec dels propietaris, amb un termini de sis anys per executar-les. Si no es compleix aquest termini, l’Ajuntament podrà assumir la iniciativa mitjançant el sistema de cooperació, però sempre amb finançament privat. Tant March com Campomar varen insistir que un dels objectius clau del document és evitar indemnitzacions i garantir que el cost no recaigui sobre els contribuents del municipi. Tot i això els grups de l’oposició han expressat reserves sobre aquest extrem, un debat que previsiblement reapareixerà durant el període d’exposició pública i presentació d’al·legacions. Valoracions de l’oposició Des de l’oposició, Tomeu Cifre, regidor de Tots – El Pi, va recordar que Formentor és un sòl urbà que s’ha anat consolidant al llarg dels anys sense un projecte d’urbanització clar i que mai ha revertit en beneficis per a les arques municipals. Cifre va reclamar més informació durant la tramitació del document i va lamentar l’absència d’un estudi específic de protecció dels edificis, més enllà de la casa catalogada com a Bé d’Interès Cultural Casa Huarte, apuntant que n’hi ha d’altres amb potencial valor patrimonial que s’haurien d’analitzar. Fi de la moratòria i nou escenari L’aprovació inicial del nou planejament arriba un any després que el ple municipal aprovàs una moratòria d’un any en la concessió de llicències d’obra a Formentor, acordada el gener de 2025 per poder redactar una nova ordenació urbanística. Aquella mesura va paralitzar, entre altres actuacions, el projecte de nou xalets de luxe vinculat a l’Hotel Formentor. Segons va explicar Campomar, amb l’aprovació inicial del nou PGOU aquesta moratòria decau, de manera que l’Ajuntament podrà tornar a concedir llicències urbanístiques, tot i que sempre aplicant els criteris més restrictius vigents durant el procés de tramitació.