Pollença, la segona ciutat més saludable d’Espanya segons un estudi
L’informe destaca la qualitat de l’aire i l’abundància d’espais aquàtics com a factors clau en la salut urbana del municipi

Pollença ha estat reconeguda com la segona ciutat més saludable d’Espanya, segons un informe publicat pel servei mèdic en línia ZAVA, especialitzat en consultes digitals de salut i pèrdua de pes. Amb una puntuació global de 8,99 sobre 10, el municipi només és superat per Terol (9,05) en un rànquing que ha analitzat més de 230 ciutats espanyoles de més de 17.000 habitants.
Un entorn saludable i una vida activa
Segons l’estudi, Pollença destaca especialment per la qualitat de l’aire, amb un índex de només 17 punts segons la plataforma IQAir —un valor molt per sota del de les grans ciutats— i per la gran quantitat d’espais aquàtics disponibles: 1.548 piscines o zones de bany per cada 10.000 habitants, una xifra excepcionalment alta.
Tot i que el municipi presenta menys parcs i gimnasos que altres ciutats de la llista, ZAVA valora molt positivament l’equilibri entre establiments de menjar saludable i menjar ràpid, així com la presència d’espais naturals que afavoreixen la pràctica d’activitat física a l’aire lliure. Per tot plegat, l’estudi descriu Pollença com un “destí destacat per una vida de benestar vora el mar”.
Hipòtesis: entorn, hàbits i dimensió humana
Diversos factors podrien explicar la posició tan alta de Pollença al rànquing. D’una banda, el seu entorn natural privilegiat, amb la Serra de Tramuntana i la costa com a escenaris quotidians per caminar, córrer o practicar esports. D’altra banda, la dimensió mitjana del municipi, que permet accedir fàcilment als serveis i evita part de la contaminació i l’estrès propis de les grans urbs. També hi contribueix una cultura de vida activa i a l’aire lliure molt arrelada entre la població.
En què es basa l’estudi
L’informe utilitza fonts obertes i indicadors objectius per valorar la salut urbana. En concret, analitza:
- Nombre de parcs, gimnasos, piscines i rutes per caminar o córrer, extrets de la plataforma OpenStreetMap.
- Qualitat de l’aire, mesurada per IQAir, un agregador internacional de dades de contaminació.
- Presència d’establiments de menjar saludable i de menjar ràpid, per valorar els hàbits alimentaris facilitats per cada ciutat.
A partir d’aquestes dades, cada municipi rep una puntuació de 0 a 10, assignada segons percentils dins el conjunt de localitats analitzades.
La fiabilitat i el valor de les dades
Tot i que l’estudi utilitza fonts obertes i metodologies transparents, no té en compte factors socials o sanitaris com l’edat mitjana, els serveis mèdics o la renda de la població. Això fa que els resultats siguin més aviat una fotografia de l’entorn físic i ambiental de cada municipi, i no una mesura directa de la salut dels seus habitants. Tanmateix, aporta informació rellevant sobre com les infraestructures i l’entorn poden afavorir estils de vida saludables.
Qui és ZAVA i per què és rellevant
ZAVA és una plataforma mèdica en línia amb seu al Regne Unit i presència a diversos països europeus, especialitzada en consultes mèdiques digitals, receptes i assessorament de salut. En aquest estudi sobre les ciutats més saludables d’Espanya té una rellevància destacada perquè combina fonts de dades independents i ofereix una visió comparativa entre ciutats grans, mitjanes i petites. De fet, l’informe mostra com les localitats de mida mitjana i entorns naturals ben conservats —com Pollença, Lugo o Orihuela— superen clarament les grans capitals en qualitat ambiental i d’espais per a la salut.



