“Sempre treballant per al poble”P+

Eva Cerdà Aquest dimecres, 1 d’octubre, l’oficial de la Policia Local, Pep Perelló Vives, es jubilà després de 40 anys dedicats a una tasca que imprimeix caràcter. No debades, ell mateix assegura que està “sempre treballant per al poble”, fins i tot en el temps lliure no li passen desapercebudes actituds o situacions en què ha de fer de policia local. Quan començàreu a treballar com a Policia Local?Vaig començar a fer feina l’1 de març de 1985 i aquest 1 d’octubre de 2025, després de 40 anys de dedicació a la Policia Local de Pollença, em jubilaré. Em costa assimilar-ho. No ho acab de veure clar, però és el que toca. Entre altres, la meva filla m’ha empès a jubilar-me als 60 anys i jo també pens que he de donar pas als joves. Heu fet altres feines?Abans de fer el servei militar, vaig fer feina dues temporades a Bellevue. Quan vaig acabar el servici, el meu tio Joan Tomàs, que feia feina a l’Ajuntament, me va proposar que fes de Policia Local. Ho vaig provar i me va agradar. Aquesta és una feina vocacional, només la pocs fer si t’agrada.Durant dos anys, vaig fer de policia de temporada, ara els diuen policies turístics. Al 1987, vaig aprovar les primeres oposicions i més endavant vaig aprovar les oposicions d’oficial. Quants policies hi havia aleshores i quants n’hi ha ara?Aleshores, hi havia una quinzena de policies i la feina era la de policia de poble, de “serenos” que els deien abans. Posàvem quatre multes, controlàvem la circulació i quatre coses per l’estil. No fèiem res mes.Ara mateix, hi ha 49 agents a la plantilla i hi ha àrees que abans no hi eren com la d’obres, el saig, activitats, policia tutor… Més enllà dels números, ha canviat molt la Policia Local?L’any 1985 gairebé tothom era d’aquí, hi havia en Joan Ferrer, que va entrar amb jo, i en Toni Real. Ells eren els externs. Ara hi ha policies de per tot. Sobretot des que hi ha l’Escola de Policia, tot s’ha unificat. Abans era molt complicat, perquè havies de mirar poble per poble, on necessitaven policies. Ara és diferent, els municipis tenen dues maneres d’aconseguir policies: a través de l’EBAP, que convoca oposicions i, en funció de les notes, va cridant per enviar-los allà on demanen agents, o a través de l’Ajuntament, si convoquen la plaça. Durant uns anys, vàreu ser el contacte amb els mitjans de comunicació. Com va sorgir aquesta faceta?Fa algunes legislatures, varen plantejar que algú dugués el tema de la comunicació amb els mitjans de comunicació local. Aleshores, Ràdio Pollença començava a funcionar. Ningú es va oferir i vaig dir, bé, idò, ho provaré. Sempre m’ha agradat estar al corrent d’allò que passa i va anar bé.Tant la passada legislatura com aquesta, el consistori considera que ells han de ser els primers en informar i aquesta informació es dona a través del gabinet de premsa. Us ocupau de les xarxes socials?No. Les xarxes socials són massa immediates i és difícil rectificar.He de reconèixer que, durant aquests anys, he tengut alguns fracassos, sobretot per donar noms de bars o difondre casos fàcilment identificables en un poble, on tots ens coneixem. Tot i amb això m’hi he mirat molt i he intentat evitar ferir susceptibilitats; amb aquestes coses s’ha d’anar molt alerta. Les queixes sempre arriben. En canvi, quan ho fas bé, forma part de la feina. Si feis balanç d’aquests anys de dedicació a la Policia Local, com ha anat…En general, m’agrada aquesta feina, perquè he vist una transformació tant de la policia com del poble. Ha canviat el nivell de vida i han canviat els mitjans per poder fer la nostra feina. Tu mateixa recordes que venies a cercar els successos amb un paper i un llapis, i nosaltres miràvem el llibre d’incidències, ara tot està digitalitzat.També hi ha hagut moments difícils. Concretament, per a mi, va ser molt dur assistir dos accidents de trànsit, per la proximitat que m’hi unia.També és vera que ajudar les persones, salvar vides… fa que te sentis realitzat. Llavors hi ha la tasca diària, però bé…Abans treballàvem de manera més espontània. Per exemple, si algú queia al carrer o allà on fos i, per fer via, el duies al metge amb el cotxe de la Policia, no passava res. Ara tot està protocol·litzat. És impensable una situació així. S’ha d’esperar que arribin els metges, l’ambulància… Els sistema ho ha duit així. Què fareu en estar jubilat?No ho he pensat. Aquests dies ho intent assimilar. Però bé… hi ha quintos que també es comencen a jubilar, com també es van jubilant els policies que entraren amb mi. M’agrada molt nedar i he mirat per ser voluntari de Dentistes Sobre Ruedas, a mi aquestes coses m’agraden.També m’agrada molt la política. De fet, me feia ganes fer una carrera, una carrera per passar gust i vaig estudiar Ciències Polítiques. Tot i amb això, mai no em dedicaria a la política activa. Sí que m’agradaria participar en debats sobre política i coses així, però polític no. Fixa’t que els politòlegs mai fan de polítics.