Des de l’Institut d’Educació Secundària Clara Hammerl del Port de Pollença, informen que s’han adherit a les reividincacions de l’Assemblea de Docents. En aquest sentit, aquest matí, un dia abans de començar el curs escolar 2026/27, ha rubricat el Manifest per a una educació pública de qualitat que diu així:
MANIFEST PER A UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT
L’educació pública travessa una situació de deteriorament sostingut, fruit d’anys d’infrafinançament, retallades i polítiques que han subordinat el dret a l’educació als interessos del mercat. Aquest atac no és un fet aïllat, sinó part d’una ofensiva més àmplia contra els serveis públics i els drets de les treballadores, que erosiona les eines col·lectives de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats que afecta els infants, joves i a les seves famílies.
Les darreres reformes i mesures educatives s’han aprovat d’esquena a la comunitat educativa i sense donar resposta a les seves reivindicacions. Tres clars exemples són la implantació de la zona única, les propostes sobre l’elecció de llengua o el decret de les escoles concertades, que se sumen a altres iniciatives que afavoreixen la segregació, la mercantilització i el deteriorament de l’educació pública. Aquest malestar, per la situació ja insostenible, és compartit per altres sectors, com la xarxa 0-3, el personal ATE, o les lluites de les nostres companyes a Catalunya i al País Valencià, que també fa temps que denuncien la precarització i l’abandonament dels serveis públics. No són lluites aïllades, sinó l’expressió d’un mateix conflicte.
Als centres educatius, les conseqüències d’aquestes polítiques es pateixen cada dia: aules massificades, sovint amb temperatures que superen el límit establert quan s’aproxima l’estiu, barracons que es perpetuen i espais que no garanteixen unes condicions dignes per ensenyar i aprendre. El professorat suportam una sobrecàrrega de feina marcada per l’excés de burocràcia, les substitucions que no arriben a temps, la inestabilitat de les plantilles, la pèrdua de poder adquisitiu i unes condicions laborals que dificulten el desenvolupament de la nostra tasca.
Alhora, hem de donar resposta, amb recursos clarament insuficients, a un alumnat amb necessitats educatives, socials i emocionals cada vegada més complexes. La manca de professionals d’orientació, de suport, d’educació social i de personal administratiu impedeix oferir l’atenció que els infants i joves mereixen. A aquesta realitat s’hi afegeixen les conseqüències de la crisi de l’habitatge i de la precarietat, que afecten tant a docents com a l’alumnat que entra cada matí a les aules, ja que sense un habitatge digne, el dret a l’educació també es veu amenaçat.
El resultat és una comunitat educativa cada vegada més tensionada: docents exhausts, alumnat que no rep l’atenció que necessita i una educació pública obligada a fer més amb menys.
Per tot això, exigim un canvi de rumb que situï l’educació al centre de les polítiques públiques i garanteixi unes condicions dignes per a tota la comunitat educativa.
Reivindicam:
-Unes condicions laborals dignes, amb reducció de ràtios i d’hores lectives, disminució de la burocràcia, substitució immediata de les baixes, estabilització de les plantilles, millora salarial, reconeixement professional i una formació permanent gratuïta i de qualitat.
-Més recursos humans i materials per garantir una educació inclusiva: increment de les plantilles docents, reforç dels serveis d’orientació, PT, AL, educació social i personal administratiu, així com protocols efectius de prevenció de riscos i de protecció de la salut laboral.
-Una resposta al cost de viure a les Illes, amb un complement d’insularitat ajustat a la realitat, mesures d’accés a l’habitatge per al professorat i polítiques que garanteixin que cap infant vegi vulnerat el seu dret a l’educació per motius socials o econòmics.
-Uns centres públics dignes, amb la construcció de nous centres, l’eliminació dels barracons i el manteniment de les infraestructures perquè siguin segures, accessibles i adequadament climatitzades.
–Més inversió en educació pública i menys privatització, reforçant els serveis públics i aturant el desviament de recursos cap a la xarxa privada i concertada, revertint mesures que afavoreixen la segregació, com la zona única o el decret d’escoles concertades.
–La reversió dels atacs cap al català com a llengua d’ensenyament, amb l’eliminació del pla pilot d’elecció de llengua, i dotar de recursos suficients per garantir l’aprenentatge del català i el seu ús com un element imprescindible de cohesió social.
Aquestes reivindicacions no són privilegis, sinó les condicions mínimes per assegurar el dret a una educació pública de qualitat al servei de la majoria social. L’educació pública només es garantirà si qui la fa possible cada dia s’organitza per defensar-la. És el moment de sumar forces, d’implicar-nos i de demostrar que, quan la comunitat educativa s’uneix, és capaç de fer sentir la seva veu i conquerir els drets que ens corresponen.
