La Doctora en Filologia i Filosofia, Pilar Arbau i Segarra rubrica una biografia divulgativa sobre Josep Maria Llompart de la Peña; “l’intel·lectual mallorquí més influent de la segona part del segle XX”, com apunta la mateixa biògrafa al preambul de Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del País (Quid Pro Quo, 2025).
L’estudi d’Arnau recull la vida de Mestre Llompart “sense nostàlgies ni hagiografies”, tal i com assegura la mateixa autora qui, per dur a terme el treball, “vaig consultar l’arxiu familiar de la família Llompart-Viñas, mentre encara era al carrer de Llorenç Riber. És per això que molts passatges d’aquest treball estan compostos de fragments de correspondència (encara avui gairebé tota inèdita) que vaig transcriure fidelment per il·lustrar millor la seua figura. Hi he inclòs declaracions de Llompart de les entrevistes publicades els darrers anys de la seua vida, i que cito en la bibliografia final. La major part dels capítols estan encapçalats per alguna frase seua o de persones que el van conèixer. Perquè també he pogut comptar amb la inestimable ajuda de moltes persones que el van tractar, que hi van conviure, en els darrers trenta anys de la seua vida. Per aquest motiu les seues paraules s’han d’interpretar com el testimoni del temps viscut d’una persona que va ser protagonista i, a la vegada, impulsora d’importants transformacions cíviques i culturals a Mallorca”.
El llibre recull la biografia de Josep Maria Llompart ordenada per capítols cronològics. Després d’una introducció a la vida familiar (amb referències als anys viscuts a Galícia, que tant l’haurien d’influir posteriorment en la seua tasca antologal i poètica), s’estudien la formació durant les èpoques escolar i el batxillerat; la influència de Miquel Llodrà i la participació, encara adolescent, en tertúlies literàries i actes culturals als anys quaranta. Se segueix amb l’època d’estudis de Dret a Barcelona; la feina com a sotsdirector a Papeles de Son Armadans, la revista dirigida per Camilo J. Cela des del barri d’El Terreno de Palma, i més tard a l’Editorial Moll com a director literari durant gairebé tres dècades. Són també els primers anys com a poeta que culminaran amb la publicació d’una dotzena d’aplecs poètics. Però Llompart no va ser només poeta: s’hi examinen les seues facetes com a historiador de la literatura, traductor, prologuista, professor universitari i activista a favor de la democràcia, de l’autonomia, dels drets dels catalanoparlants i del medi ambient. També s’analitzen la lluita a favor de la normalització lingüística, materialitzada en nombrosos discursos i publicacions, i la presidència de l’AELC i l’OCB.
Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del País de Pilar Arnau i Segarra és el número 9 de la col·lecció d’Assaig de Quid Pro Quo. El treball té 336 pàgines i el preu de venda és de 24 euros.
Josep Maria Llompart (Palma, 1925 – 1993)
És un dels poetes i intel·lectuals més destacats de la segona meitat del segle XX. La seva obra poètica la conformen els llibres Poemes de Mondragó (1961), La Terra d’Argensa (1971), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i Cortesia (1979), Mandràgola (1980), La Capella dels Dolors i altres poemes (1981), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992). Molt remarcable és la seva aportació en l’apartat de traduccions: Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984) i Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988). També conreà l’assaig: La literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i Poètica (1982) i Països Catalans? I altres reflexions (1991). Finalment publicà un volum de breus proses memorialístiques juntament amb Antònia Vicens: Vocabulari privat (1993).
Pilar Arnau i Segarra
És Doctora en Filologia i Filosofia amb menció internacional per la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi Literatura i immigració internacional a la cultura catalana del segle XXI: conceptualització i recepció crítica. És autora de diversos assajos biogràfics: Josep Maria Llompart (2011) i Aina Moll i Marqués (2020). També ha publicat estudis monogràfics de recerca; aplecs de textos i epistolaris d’escriptors com Josep Maria Llompart, Articles i traduccions a Papeles de Son Armadans (1956-1961) (2007); els dos volums Josep Maria Llompart, Selecció de pròlegs (2015), Gabriel Alomar i l’Argentina. La col·laboració d’un intel·lectual mallorquí al diari «La Nación» de Buenos Aires (2008) o Diàlegs entre tres. Cartes entre Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de Borja Moll (2011; 2018).
Preàmbul
Josep Maria Llompart ha estat, sens dubte, l’intel·lectual mallorquí més influent de la segona part del segle XX. Va viure en uns moments històrics molt difícils, en què la dictadura no solament reprimia tot el que recordés el breu passat republicà i democràtic sinó també la llengua i la cultura catalanes. Llompart, malgrat els seus orígens familiars de militars franquistes i espanyolistes, decidí allunyar-se’n i, progressivament, se sumà a la lluita a favor de la recuperació de les llibertats democràtiques. Esdevingué amb els anys un gran defensor de la catalanitat de Mallorca, de la unitat de la llengua i també, com deia l’historiador Josep Massot i Muntaner, el millor ambaixador de Mallorca a la resta dels Països Catalans.
Llompart va ser un home de conviccions democràtiques profundes, intel·ligent, lúcid i visionari; un home que va viure uns temps de canvis polítics radicals, de naixement de nous moviments cívics que qüestionaven l’ordre establert, de cultura en transformació permanent. I ell hi col·laborà de manera rigorosa i constant amb la seua feina diària fins a convertir-se en un intel·lectual carismàtic, irreductiblement compromès amb les ideologies d’esquerra i els drets lingüístics dels catalanoparlants.
La seua figura, vinculada al món cívic i polític, té un vessant cultural i lingüístic d’una gran rellevància, i, a més, és molt polifacètica: fou gerent i sotsdirector d’una revista de projecció internacional, director literari editorial, prologuista fecund, traductor del galaicoportuguès, antòleg, crític literari, historiador de la literatura, impulsor i organitzador d’innombrables actes culturals i professor universitari, a banda d’un magnífic poeta.
El significat de Llompart per a Mallorca, durant els darrers anys de la dictadura franquista i tota l’època de la Transició, és immens, determinant. Gràcies a la seua activitat política i cívica, i del seu lideratge al capdavant de moltes iniciatives, s’aconseguiren aglutinar els esforços de les persones que lluitaven pels canvis socials i culturals i pels drets lingüístics dels catalanoparlants.
L’objectiu d’aquest llibre és oferir una biografia divulgativa que mostri la seua vida, sense nostàlgies ni hagiografies. Amb aquesta finalitat vaig consultar l’arxiu familiar de la família Llompart-Viñas, mentre encara era al carrer de Llorenç Riber. És per això que molts passatges d’aquest treball estan compostos de fragments de correspondència (encara avui gairebé tota inèdita) que vaig transcriure fidelment per il·lustrar millor la seua figura. Hi he inclòs declaracions de Llompart de les entrevistes publicades els darrers anys de la seua vida, i que cito en la bibliografia final. La major part dels capítols estan encapçalats per alguna frase seua o de persones que el van conèixer. Perquè també he pogut comptar amb la inestimable ajuda de moltes persones que el van tractar, que hi van conviure, en els darrers trenta anys de la seua vida. Per aquest motiu les seues paraules s’han d’interpretar com el testimoni del temps viscut d’una persona que va ser protagonista i, a la vegada, impulsora d’importants transformacions cíviques i culturals a Mallorca.
